Cas típic 1180: noi li agrada noia, noi mou Mart

Posted: 2012-01-13 in Llibres
Marte se mueve – Greg Bear

Sembla que Greg Bear es un referent de la ciència ficció i que el tio es un crack, però ja es la segona vegada que li dono una oportunitat i no em convenç. Primer va se amb la Radio de Darwin, ara amb Marte se mueve. Amb la primera vaig pensar que al ser un llibre ambientat en la terra actual, potser no li havia donat gaire la oportunitat de tenir gaire imaginació i posar coses futuristes guais, però amb Marte se mueve s’hi podria haver lluit una mica més.
Jo esperava una novel·la de ciència ficció de cap a peus i què em trobo? Resulta que es tracta d’una història d’amor normal i corrent! Tot comença en una revolta d’estudiants de la universitat, fins aquí tot normal, no? D’acord que estem a l’any 2171, però continua havent estudiants, universitats i revoltes, les coses bàsiques semblen no canviar. D’acord que la universitat es troba a Mart. En aquesta revolta la protagonista s’enamora del lider de la revolta, que evidentment es guapo, llest i defensa els seus ideals per sobre de tot, quina noia seria capaç de resistir-se? Per tan la protagonista, la seva amiga i uns quants estudiants més s’uneixen per sabotejar una mica la universitat, entre ells un nano que tot i ser un tímid i discret estudiant de física es bona persona, i endevineu de qui està penjat? Correcte la nostra protagonista del llibre. Tot això podria passar a la terra, però com que es ciencia ficció passa a Mart, ja veus tu… Total que sembla que el lider de la revolta no li fa gaire cas a la nostra prota, segur que el tio es gay, per què no pot ser que si una noia et fa cas, tu no li fasis cas a ella, on s’es vist això? En el moment del sabotatge, la bomba falla i el lider queda partit per la meitat, però viu, bah, tan se val, tan guapo i llest potser no era… Mentrestant aprofitant l’emoció de la revolta el físic estableix contacte amb la protagonista, però la nostra prota no li va aquest, es clar que es guapo, es clar que es intel·ligent, però fi falta algo… potser es que no es un macarra que lluita conta el sistema establert. En fi, que la noia pensa que lo millor es deixar-li clar al noi que no té cap possibilitat, així que quan el físic li proposa de passar 3 dies sols en una casa de camp ella accepta sense problemes, evidentment ella no espera que el fisic es faci il·lusions de res, tan sols es tracta d’una vinya (marciana), amb la seva masia (marciana) totalment aillada i amb grans reserves de vi (marcià), qui pot pensar que això pot resultar romàntic? Total que en el primer sopar el noi ja l’emborratxa, però just abans que ella vomiti, el físic diu que ja ha begut prou, que vol que sigui ella mateixa, ooohhh!! quin cavaller! Total que s’acaben liant. Per cert, he mencionat que la noia té 10 anys? 10 anys marcians, es clar, com que Mart està més allunyat del Sol, equivalen a 19 i escaig dels anys terrestres. Total, que el noi cada vegada està penjat de la noia, i la noia com que el tio es bo al llit, diu que ja li va bé. Però al cap de cop ell li demana per casar-se, però ella no n’està segura. Una noia que no es vol casar? Ara començo a descobrir on està la ciència ficció en aquest llibre…
Total que arribant a aquest punt que la noia no sap què fer ja n’he tingut prou, si el senyor Greg volia fer una novel·la romàntica no feia falta que la ambientes a Mart! Es clar que més endavant segur que passen coses sorprenents relacionades amb la vida marciana teòricament extingida i tal i pascual, però no et pots passar una quarta part del llibre converint el llibre en una novel·la rosa, no pas per mi.

Comentaris
  1. ahse escrigué:

    Ostres, però què estàs dient!! T’has empassat mig novel-la rosa i no has acabat de llegir el llibre de ciència-ficció?!? Estic flipant… Torna a agafar-lo ara mateix i comença amb el final, a veure què diu. Si fa referència a animalets estranys o a maquines desconegudes segur t’has saltat la millor part de la novel-la, no m’ho puc creure!!

  2. XeXu escrigué:

    Darrerament vaig insistint que no es pot convertir una novel·la negra en un llibre de drama social o rosa i encara hi ha gent que no m’entén. Naturalment, amb la ciència ficció tampoc no es poden barrejar aquests gèneres, si busques ciència ficció i et donen gat per llebra, normal voler engegar el llibre a mar. Em sap greu per en Greg Bear, que em sembla bo en el que fa pels altres llibres que he llegit d’ell, però aquest no sabia ni que existia…

  3. Clidice escrigué:

    Gràcies per avisar! Quin espant!

  4. aris escrigué:

    solen passar aquestes coses, el millor es anar a la biblio i no gastar-te els calerons

  5. Gemma Sara escrigué:

    Però… la revolta per què era? Vull dir com era el sistema aquest marcià??

  6. Tomàs escrigué:

    Si ben avançat el segle XXII encara hem d’estar com aquest senyor s’ho imagina, no cal que correm per arribar-hi.

  7. ahse escrigué:

    Doncs la wiki i el amazon diuen completament altres coses. Trobo que els lectors d’amazon ho deixen bastant clar que el llibre va de moviments polítics i socials en un futur suposadament llunyà:

    «The social and political stresses between Earth, Mars, and within Mars itself are all detailed in the usual Bear style, complete with deep characters, scary weapons, and a decent pace that if you’re not careful will keep you up late to read “just one more chapter”.»

    «The politics of Mars come across as a very interesting way to run a society but Earth isn’t neglected either and is presented as having a fascinating life of its own. Both the ‘Thinkers’ and the nano-tech come to life in a great way in this story. The physics is grand, to boot.»

    «I was mesmerized by the far thinking plot of political struggle of the Martians as they try to seperate themselves from the domination of the Earth/Moon system. It actually made for good “continuation” of Robinsons colonization trilogy, because when we meet the Martians they are a well established planet…no longer a sparse colony.

    The setting in a nanotech developed future follows freedom fighters from their first college insurrection through their careers as key political figures…and then war begins.

    I loved it……great ending with far fetched quantum physical tricks that Bear makes perfectly believable. »

    «The final chapters in particular are brilliantly gripping and very hard to put down. Bit of a classic.»

    Del teu resum falten les referencies als pensadors, als nano-tech i a la física que aquests paios que han acabat la lectura esmenten. Potser t’has horroritzat massa aviat o potser havies de llegir el llibre en anglès – qui sap quina merda de treball pot arribar a fer un traductor de poesia quan troba coses una mica tècniques…

  8. rits escrigué:

    així doncs, al 2171 l’amor continuarà movent el món, oi?

  9. Anna Griera escrigué:

    xDDD estic d’acord amb tu, el llibre sembla que no valgui res. I de futurista tampoc crec que en tingui gaire. Però el teu resum és imperdible! una radiografia molt divertida de la pel·li. Jo últimament no sé què passa però totes les pel·lis que enganxo per la tele són en plan “guerra de novias” o “la proposición” o coses així romàntiques empalagoses… i ja n’estic tipa. perquè no poden fer pel·lis normals?

  10. Elfreelang escrigué:

    Molt bona ressenya! per ciència ficció ja em val la propaganda electoral….

  11. Buff quina mandra!
    Jo sempre he estat més de fantasía èpica medieval que del futurisme! Clar que al ser historiador sempre m’ha interessat més imaginar alternatives a les èpoques passades que a les futuribles

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s