Sempre que feia un viatge per Aix en Provence li passava el mateix, segurament seria per l’ambient de pau i tranquil·litat que s’hi respirava i per l’encant de poble tradicional que sempre ha tingut, però el cas es que sempre que portava a rebel·lar les fotos descobria que s’havien convertit en aquarel·les.
Aquesta ha estat la meva curta però intensa participació als relats conjunts de setembre.
M’ha agradat el final, subtil. Slguns pensaran que t’has equivocat, que les fotos es revelen amb v. Però aquestes es rebel·len contra la realitat convertint-se en aquarel·les.
Apreneu d’en Sergi que capta les idees d’un geni ;)
Què bo! L’aparell fotografic del paio deu contenir algun esquirol pintor borratxo fent de poeta! hahaha
Ho havia dit alguna vegada? El Pons és un geni!!
Esquirol pintor borratxo? No, no, només es la Carme xD
Ostres, veig que el coneixes!! Es diu Carme?
Si no et conegués, m’atreviria a dir que t’ha sortit un relat molt poètic. ;-)
Ho has d’admetre: el Pons és un geni!
Quin atreviment!
El carrer original és transformat en fotografia i després en aquarel·la. Mentre l’obsevava he vist que el noi que hi apareix amb motxilla, ha fet un pas endavant.
bona vista!
No et fiis, això és culpa de l’esquirol borratxo!
Guaita, avui el relat no sembla teu. No ho dic ni per bé ni per mal, m’ha agradat, i generalment ja trobo un punt divertit als teus relats, però avui m’ha semblat com si estigués llegint a algú altre. A qui copies? O qui ets tu, i què has fet amb en Pons? Te’l pots quedar?
He canviat el proveïdor de les drogues…
El Pons és un geni!!! A quin món vius?!
Potser l’ha escrit el becari ;D
A mi també m’ha agradat, i sí, l’he trobat una mica poètic. Que potser estàs enamorat…?
enamorat? 404: sentiment not found
Com que l’ha escrit el becari!! Aquest és un relat Pons 100% ^^
si encara tinguessis el peix diria que el post l’havia escrit ell
Ui, el peix, quina vida més cruel… Quant li hauria agradat el relat al pobret… sniff sniff wuaaaaaaa
En Rincewind tenia moltes virtuts, però la poesia no estava entre elles
T’ha quedat ni pintat! Jo he entès que no hi acabava anant mai i que Aix en Provence se l’havia de pintar a l’oli…
Vols dir a l’alcohol! On has vist emborratxaments amb oli?
Per a gustos… interpretacions
Maco, maco, m’ha agradat (i a més he estat a Aix en Provence, aixxxx)
Si hi vas vigila amb les fotos. :-D
Jo també hi he estat i tinc una aquarel·la que ho demostra
PONS!!! T’ha quedat preciós!!! És sorprenent que algú com tu (que, a vegades penso que ets un robot ple de circuits, xips i coses rares) pugui escriure una cosa tan bonica :-)))
La intel·ligència artificial ha avançat molt últimament ^^
ai Pons…que se’t fonen els circuits igual que s’escorre l’aquarel·la damunt el paper…
molt bonic! és d’aquells que t’humanitza!
Pons’s Blog, humanitzant-se des del 2006 ^^
Poeta! M’ha agradat molt molt :)
us esteu passant :$
Es que ens tens acostumats a un altre tipus de narracions, ja veus que ens has sorprès molt! Sembla més un dels mini-relats d’en JM Tibau: http://jmtibau.blogspot.com.es/
No m ‘ho puc creure… Aquest relat m’ha deixat bocabadada… No sé si m’he equivocat de blog o aquesta aquarel.la té poders sobrenaturals…
potser els vapors de la pintura
La tecnologia avança sense parar.
Però sempre amb l’ajuda del tradicional i la bona fe en el regne animal! Què se’n faria del món sense esquirols…
Pons’s blog, avançant sense parar des del 2006 ^^
genial pons! és la imminent arribada de la tardor? volent o sense voler t’ha quedat poètic!
Sense voler, em surt així de dins. Dins de què? Dels pàncrees crec.
Aquestes places ja ho tenen això, prefereixen les pinzellades al digital.
A tu també t’ha passat?
Molt bo Pons, i admet moltes interpretacions, ets un poeta.
El Pons no és un poeta, el Pons és un geni!!
El Pons no es un geni, el Pons és ponsiàstic!
Bravo!!
Per no agradar-te la poesia, t’ha quedat un relat molt i molt poètic … no deus estar malalt, oi? :)
Aferradetes!
mai et descuides de les Aferradetes?
Molt bonic aquest petit relat i és veritat, no sé si són els sentiments o l’esperit dels llocs et trobes, de vegades, fotogracias que semblen fetes a mà.
fotogracias: fotografia que et dona les gràcies ^^
Com saps que no són del barri de Gràcia?
perquè no son prou hipsters
Els impressionistes es van enamorar de la Provença. Pintaven bàsicament olis, però va! avui estic generosa i accepto que ho hagis convertit en aquarel·les.
Ho reconec, he fet un boicot contra els olis
m’ha agradat molt. com ja han dit més amunt, això de convertir la fotografia en aquarel·les li dóna un toc molt poètic
boing boing