Cas típic 1973: noi li agrada noia, noi li agrada Aix en Provence

Posted: 2014-09-17 in Webs/Blocs

Sempre que feia un viatge per Aix en Provence li passava el mateix, segurament seria per l’ambient de pau i tranquil·litat que s’hi respirava i per l’encant de poble tradicional que sempre ha tingut, però el cas es que sempre que portava a rebel·lar les fotos descobria que s’havien convertit en aquarel·les.

Aix en Provence
Aquesta ha estat la meva curta però intensa participació als relats conjunts de setembre.

Comentaris
  1. Sergi ha dit:

    M’ha agradat el final, subtil. Slguns pensaran que t’has equivocat, que les fotos es revelen amb v. Però aquestes es rebel·len contra la realitat convertint-se en aquarel·les.

  2. ahse ha dit:

    Què bo! L’aparell fotografic del paio deu contenir algun esquirol pintor borratxo fent de poeta! hahaha

    Ho havia dit alguna vegada? El Pons és un geni!!

  3. McAbeu ha dit:

    Si no et conegués, m’atreviria a dir que t’ha sortit un relat molt poètic. ;-)

  4. Xavier Pujol ha dit:

    El carrer original és transformat en fotografia i després en aquarel·la. Mentre l’obsevava he vist que el noi que hi apareix amb motxilla, ha fet un pas endavant.

  5. XeXu ha dit:

    Guaita, avui el relat no sembla teu. No ho dic ni per bé ni per mal, m’ha agradat, i generalment ja trobo un punt divertit als teus relats, però avui m’ha semblat com si estigués llegint a algú altre. A qui copies? O qui ets tu, i què has fet amb en Pons? Te’l pots quedar?

  6. JOMATEIXA ha dit:

    Potser l’ha escrit el becari ;D
    A mi també m’ha agradat, i sí, l’he trobat una mica poètic. Que potser estàs enamorat…?

  7. bruixeta ha dit:

    si encara tinguessis el peix diria que el post l’havia escrit ell

  8. Sílvia ha dit:

    T’ha quedat ni pintat! Jo he entès que no hi acabava anant mai i que Aix en Provence se l’havia de pintar a l’oli…

  9. Gemma Sara ha dit:

    Maco, maco, m’ha agradat (i a més he estat a Aix en Provence, aixxxx)

  10. Assumpta ha dit:

    PONS!!! T’ha quedat preciós!!! És sorprenent que algú com tu (que, a vegades penso que ets un robot ple de circuits, xips i coses rares) pugui escriure una cosa tan bonica :-)))

  11. nitamiu ha dit:

    ai Pons…que se’t fonen els circuits igual que s’escorre l’aquarel·la damunt el paper…

    molt bonic! és d’aquells que t’humanitza!

  12. Roselles ha dit:

    Poeta! M’ha agradat molt molt :)

  13. carmerosanas ha dit:

    No m ‘ho puc creure… Aquest relat m’ha deixat bocabadada… No sé si m’he equivocat de blog o aquesta aquarel.la té poders sobrenaturals…

  14. montse ha dit:

    La tecnologia avança sense parar.

  15. elfreelang ha dit:

    genial pons! és la imminent arribada de la tardor? volent o sense voler t’ha quedat poètic!

  16. Rafel ha dit:

    Aquestes places ja ho tenen això, prefereixen les pinzellades al digital.

  17. Molt bo Pons, i admet moltes interpretacions, ets un poeta.

  18. sa lluna ha dit:

    Per no agradar-te la poesia, t’ha quedat un relat molt i molt poètic … no deus estar malalt, oi? :)

    Aferradetes!

  19. alfonso ha dit:

    Molt bonic aquest petit relat i és veritat, no sé si són els sentiments o l’esperit dels llocs et trobes, de vegades, fotogracias que semblen fetes a mà.

  20. TERESA DUCH ha dit:

    Els impressionistes es van enamorar de la Provença. Pintaven bàsicament olis, però va! avui estic generosa i accepto que ho hagis convertit en aquarel·les.

  21. Pilar ha dit:

    m’ha agradat molt. com ja han dit més amunt, això de convertir la fotografia en aquarel·les li dóna un toc molt poètic

Comenta que es gratuït, de moment...