Arxius

Archive for the ‘Terry Pratchett’ Category

Cas típic 658: noi li agrada noia, noi es Faust… no, millor Eric

2009-05-19 3 comentaris

09pjpeqRarament miro una peli per segona vegada, i encara es més estrany el fet de rellegir-me un llibre. Però com que es el millor llibre que existeix, li he donat aquest favor. Efectivament es tracta de Eric, evidentment una novela de Terry Pratchett.

Eric es un jove invocador de dimonis que per aquelles coses del destí invoca en Rincewind (el personatge més carismàtic de la saga). Aquest noi li demana 3 desitjos: Ser el rei del mon, coneixer la noia més bonica, i viure per sempre. Evidentment res no surt com hauria de sortir…

- Vamos, ponte a ello -dijo Eric-. Se supone que tienes que desaparecer en un estadillo de humo.

- Escucho, ¿crees que me basta con chasquear los dedos y…?

Rincewind chasqueó los dedos.

Hubo un estadillo de humo.

Rincewind se quedó mirandose los dedos con cara de asombro, igual que uno miraria una pistola que lleva décadas colgada de la pared y que de pronto se dispara y perfora al gato.



El imperio tezumano, situado en los valles selváticos del centro de Klatch, es conocido por sus huertas orgánicas, su exiquista artesanía de obsidiana, plumas y jade, y sus sacrificios multitudinarios en honor de Quesoriscóttal, la Boa con Plumas, el dios de los sacrificios humanos multitudinarios. Tal como se decía, con Quesooricóttal siempre sabias a qué atenderte.




La gente sin dioses era capaz de cualquier cosa, de volverse contra las antiguas y sanas tradiciones del ahorro y del sacrificio ajeno que habían convertido el reino en lo que era hoy. O incluso capaces de empezar a preguntarse para qué si no tenían dioses, necesitaban tantos sacerdotes. Cualquier cosa.



Esta cosa era la clase de cosa terrorífica que solamente podía crear alguien que se sentara y pensara en pensamientos horribles con mucha lucidez. Tenía más tentaculos que patas, pero menos brazos que cabezas.

También llevaba una insginia que decia: “Me llamo Urglefloggah, Engendro del Averno y Guardián Repulsivo del Portal Pavoroso: ¿En Qué Puedo Ayudarle?”.



-He oído hablar de ese  –dijo Eric–. Un tipo que desafió a los dioses o algo parecido. Tiene que estar todo el tiempo empujando esa roca colina arriba aunque la roca no para de caerse rodando…

El demonio levantó la vista.

–Pero primero –trino– tiene que escuchar las Regulaciones de insalubridad e inseguridad sobre el levantamiento y transporte de objectos pesados.

De hecho, el volumen 93 de las apostillas. Las regulaciones en sí ocupaban 1.440 volumenes más. Y eso solamente era la primera parte.

[...]

Yo le ayudaba, dijo el demonio, con la voz cargada de indignación malhumorada. Te echaba un poco una mano a veces no? Le contaba chismes y todo eso. Le animaba un poco cuando la roca rodaba colina abajo. Decia coss como “coño, ahí cae otra vez la puta” y él contestaba “la madre que la parió”. Nos lo pasabamos bien, ¿verdad?

Categories:Llibres, Terry Pratchett

Cas típic 643: noi li agrada noia, noi rep l’última entrega

2009-04-28 3 comentaris

Si amics! tot lo bo s’acaba. I ja he rebut l’últim fascicle de la millor col·lecció de tots els temps!

- Papá Puerco: Una novela de la saga de la Mort. On resulta que algú ha segrestat el mateix Papa Noel Porc. La filla (adoptada) de la Mort, el Oh Deu de les Ressaques i altres personatges peculiars s’encarregaràn de tornar-lo al lloc que li pertoca sa i estalvi.

- Buenos Presagios: Amb col·laboració de Neil Gaiman, Terry Pratchett escriure una novela ambientada en el mon actual on els angels i els angels caiguts es barallen per evitar i aconseguir respectivament l’apocalipsis. Qui guanyarà en l’eterna batalla?

- Pies de Barro: Una novela detectivesca de la Guàrdia de la capital del Mundodisco. Aquesta vegada s’enfronten a uns estranys assessinats on els assessins son marionetes de fang, es a dir golems, però qui els controla? per què ho fa? i per què en Vimes no se sent comode entre l’altra societat? Per què el ara capità Zanahoria infon tan respecte si es tan innocent i mai ha fet mal a ningú?

- Voto a Brios! : De cop i volta un tros de terra emergeix entre AnhkMorpork i Klash. A qui pertany? Klash es el pais amb l’exercit més poderós, nombros i perillós del Mundodisco, però AnkMorpork té la Guardia de la ciutat i el que es més important l’afan de poder del Patrici Lord Vetinari.

- La Tierra Media: Aquí me l’han col·lat. No l’he obert encara. Ves a saber que pot ser.

- El país del fin del Mundo: Aquesta vegada en Rincewind apareix en un forat després d’haver caigut per l’extrem del món. On es troba? No patiu la èlit de mags de la universitat invisible amb el seu Arxicanciller Ridcully l’aniran a cercar. Però el trobaran abans que es pugui posar en problemes i algú el vulgui matar? Esclar que no xD

pratchett-027

Categories:Llibres, Terry Pratchett

Cas típic 637: noi li agrada noia, noi es una llegenda negra.

2009-04-20 Deixa un comentari

7175_18terryEn la col·lecció de Terry Pratchet d’Altaya no tot es 100% Pratchett. Hi ha algún llibre que només n’es una part. Posem un 16,67% Pratchett. Aquest es Leyendas negras recopilat i editat per un tal Robert Silverberg.

- El mar y los pececitos – Terry Pratchett: Una historieta bastant fluixa del meu nostre admirat autor. Va sobre la Tata Ogg i la Yaya Ceravieja. Un concurs de màgia amb poca màgia i molta “cabezologia”, que es una espècie de psicologia barata. En fi us deixo amb un extracte que resumeix bastant bé la idea de la narració:

-Esto… ¿Lo de ganar cada año no le parece injusto de cara a las demás concursantes?
Yaya Ceravieja miró el suelo, y después al techo.
- No -dijo al fin-, porque soy mejor que las demás.
- ¿Y no le parece un poco desalentador para las otras?
Otro examen suelo-techo.
- No -dijo Yaya.
- Pero es que ya se apuntant sabiendo que van a perder.
- Yo también.
- ¡Cómo! Seguro que no…
- Lo que queria decir es que me apunto sabiendo que van a perder ellas.

- El séptimo sepulcro – Robert Silverberg.  Una historieta d’un soberà d’un regne que va a unes excavacions arqueloguies a resoldre una assessinat. Poca feina, no? Això penso jo… no vaig ser capaç d’arribar al final.

- Libélula y dragón Ursula K. Le Guin. Una historieta d’una nena que té un poder màgic dins seu. No m’agraden les histories de noies aventureres… ho sento… Vaig arribar al final, però em vaig saltar alguns trossos realment avorrits. El final a part de previsible, es bé, previsible xD.

- El hombre en llamas Tad Williams. Comença la història amb masses llinatges i massa rollo princeps, lords i altra gentussa varia. El vaig deixar de seguida. Ho sento senyor Tad, però es tracta d’una història curta s’ha d’anar més al gra…

- El caballero errante George R. R. Martin. Com que home es el creador de la saga Canción de hielo y fuego que tan em parla l’Oleguer vaig començar-lo amb moltes ganes, amb l’esperança de trobar personatges maltractats i destrossats interna i externament per dotzenes de batalles. Però el que trobem es un jove escuder que després de la mort del cavaller errant a qui serveix decideix participar en un torneig.  Després d’un petit aconteixement la cosa es posa més interessant i el final tot i no se espectacular no acaba sent feliços i menjant aniços.

- El chico de la leña Raymond E. Feist. Es una historieta senzilla, curta, i passa bé. Ja fa el fet doncs.

Categories:Llibres, Terry Pratchett

Cas típic 632: noi li agrada noia, noi viu “temps interessants”

2009-04-13 Deixa un comentari

Ho heu encertat, “Tiempos interesantes” es el titol d’un dels meus llibres preferits de Mundodisco. Apareix un país semblant Xina, amb ninjes, un emperador, treballadors que treballen com a xinos, una ciutat prohibida, però no es Xina.

A part també m’ha arribat Soul Music. Una novela en que la mort agafa unes vacances forçades i també hi ha sexe, drogues i rock & roll. Bé, potser només hi ha una tercera part…

En segón pla hi ha Mascarada.  Una novela de les bruixes inspirada en el fantasma de l’Opera. Al final del llibre ens trobem amb la col·laboració inesperada d’alguns agents de la Guàrdia que donen alegria al llibre.

Per últim hi ha un misterios llibre anomenat: Homenaje a Tolkien. Una curiosa recopilació de relats curts escrits per varis autors curtits en el mon de la fantasia.

Heus aquí la foto de familia de rigor:

pratchett-026

I en aquesta entrega venien 3 il·lustracions inspirades en les portades de 3 llibres, o es al revés, no ho se ni m’interessa. El cas es que són horribles, però em sap greu desfer-me’n.

Soul Music:

pratchett-015

Ritos iguales:

pratchett-016

Dioses Menores:

pratchett-019

Categories:Llibres, Terry Pratchett

Cas típic 606: noi li agrada noia, noi es un personatge carismàtica

2009-03-06 6 comentaris

Em sembla que no he parlat mai del món de Terry Pratchett

El que dona cos a les històries són els personatges, que van apareixent en varis llibres. Per això avui TOP 5 dels personatges més carismàtics de DiscWorld.

5- Fundidordehierroson Zanahoria: Cabo, sargent i finalment capità de la guardia de Ankh-Morpork. Té la capacitat de memoritzar qualsevol fet al detall. Fa gairabé dos metres d’alçada i es un nan (adoptat). Fa cumplir la llei, respectant la llei i es respectat per tothom degut a que “cuando se mueve, sus músculos tienen que apartarse para dejar paso a más músculos”. També s’ha dit:

“Zanahoria medía dos metros pero había crecido como un enano, y después más como un humano.”

4-Mustrum Ridcully: Archicanciller de la universitat invisible (universitat de màgia). Contràriament al seus predecessors porta el carrec forces anys. Entre els seus defectes destaca el caracter de no volver entendre res, o de entendre-ho malament, disparar amb una ballesta per la port del seu despatx i tenir una bona salut.

3- Rincewind: El mag més inepte de tot el Mondisc. Destaca la seva habilitat en ficar-se en problemes, i també la capacitat de sortir-ne sempre viu. Es el responsable de que existeixi vida en el Disc per deixar caure un entrepà mig mossegat en una platja del principi de la Creació… Si l’entrepà hagués portat maionesa, la vida hauria sigut més gustosa. Alguns extractes sobre ell:

Rincewind podía pedir piedad a gritos en diecinueve idiomas, y simplemente gritar en otros cuarenta y cuatro.

“Suerte es mi tercer nombre”, dijo Rincewind. “Eso sí, mi segundo nombre es Mala”.

2- Lord Vetinari: Patrici de la ciutat de Ankh-Morpork. La ciutat va acceptar fa un temps la política de “Un Home, Un Vot”. El Patrici es l’hombre, i el vot es el seu. A més a més té l’honor de ser la tarifa més cara del gremi d’assassins.

Alguna de les aparicions:

- ¿Por qué està yendo allí nuestra gente?  – Dijo el señor Boggis del – Gremio de Ladrones

- Porque están haciendo gala de un brioso espíritu de pioneros y buscando riquezas y … más riquezas en una tierra nueva -dijo Lord Vetinari.

- ¿Y qué buscan los Klatchianos? -pregunto Lord Downey.

- Oh, han ido alló porque son una panda de oportunistas sin principios y siempre están dispuestos a hacerce con algo a cambio de nada.


1- La mort: Surt a tots els llibres. I la seva feina… Bé tan sols dir que només la poden veure els mags, els gats i els morts. Li agrada el Curry i li agrada la seva feina i es sentiria millor si la gent apreciés que fa una bona feina.

SOY LA MUERTE, NO LOS IMPUESTOS. YO APAREZCO SOLAMENTE UNA VEZ.

Categories:Llibres, Terry Pratchett

Cas típic 583: noi li agrada noia, noi no creu amb Deu

2009-02-03 2 comentaris

Que no us enganyi el titol, aquest títol no va sobre la polèmica dels autobusus ateus. Es que simplement el millor llibre de l’última entrega d’en Pratchett va sobre els Deus. Per què sabieu que tal com ens ha ensenyat Black & White, com més creyents té un Deu més poderòs és, oi? Doncs en Dioses menores passa una cosa semblant. El problema es quant el Deu està acostumat a tenir centenars de milers de seguidors i de cop en passa a tenir només un, diguem que s’acaba amb un Deu molt petit amb un ego massa gran.

pratchet-006

Si sou observadors (segur que si) haureu notat que en la foto hi ha 3 llibres més. Efectivametn en primer pla ens trobem amb Hombres de Armas. El segón llibre de la Guàrdia de Ankh-Morpork, una autèntica novela policial amb uns tocs Pratchett, o potser més aviat al revés…

Cap la dreta trobem Lores y Damas, segons el meu modest gust un dels pitjors llibres d’aquest excel·lent autor (un moment que vaig a canviar l’aigua de les flors del seu altar que li he fet a la meva habitació).

I finalment mig amagat hi ha Leyendas Negras, un llibre escrit per varis autor especialitzats en el genere de la fantasia i coordinats per un tal Robert Silverberg.

Categories:Llibres, Terry Pratchett

Cas típic 572: noi li agrada noia, noi té set de Pratchett

2009-01-19 Deixa un comentari

A què ha vingut aquesta metàfora del titol? (El titol es lo que hi ha en gros al principi del post amb lletres bastant grosses a continuació del que posa Cas típic XXX: noi li agrada noia).

Doncs resulta que amb última entrega de llibres d’en Pratchett que he rebut hi havia un regalet. Ni més ni menys que una autèntica i genuina tassa Pratchett. Es a dir, una tasa com qualsevol altre, bé, potser una mica petita per ser una tassa. Però el més destacable es que està decorda amb els dibuixos d’algunes portades dels llibres. Efectivament aquests dibuixos tan horribles de les portades que no fan justícia al contingut de tan lloables obres literaries.

Guaiteu-la amb tot el seu esplendor:

pratchett-009

A part de la tassa, la entrega ha estat una mica fluixa. En comptes d’haver 4 llibres com en lliuraments anteriors, n’hi havia 3, però com a compensació hi havia una nota on s’excusava que per uns problemes de la fàbrica el quart llibre no havia sortit.

De totes maneres, encara ens podem meravellar amb el resplendor (metafòric) d’aquests 3 volumsn:

pratchett-006

Tenim: Imágenes en acción, El segador (amb la mort com a co-protagonista) i Brujas de Viaje, el millor llibre de les bruixes segons el meu gust.

Cas típic 549: noi li agrada noia, noi es Faust

2008-12-18 3 comentaris

Si gent, han arribat 4 llibres del meu idolatrat autor.

- ¡Guárdias Guárdias!: Primera part de la saga de la Guardia de la capital de Mundodisco.

- Cavadores: No l’he llegit. 2ona part de la desafortunada saga dels gnoms.

- La nave: No l’he llegit. 3era i última part de saga dels gnoms.

- Eric: El llibre més curt, el primer llibre que vaig llegir d’en Pratchett, i el meu llibre preferit.

pratchett-002

Categories:Llibres, Terry Pratchett

Cas típic 526: noi li agrada noia, noi li es un assassí fill d’un faraó

2008-11-14 Deixa un comentari

M’ha arribat una nova remesa de llibres d’en Pratchett!!! :D

Si penseu faré un post per cada paquet de llibres que m’arribin doncs… doncs no ho se ni jo, si ho faré. Però de moment encara em fa il·lusió. Si veiessiu la cara de content que poso quant agafo els llibres! De moment només els empleats de correus han pogut disfrutar d’aquesta cara xD

Guaiteu! Aquesta vegada porta de regal una cinta per penjar les claus o el mobil. Cosa que jo no faré servir per res, però s’agraeix el detall igualment.

Aquest cop han arribat: La luz fantástica, Piròmides (dels meus preferits :D), Ritos iguales i un que no es de Mundodisco, Camioneros.

imagen-001PD: El títol del post parla sobre la trama de Piròmides.

Categories:Llibres, Terry Pratchett

Cas típic 502: Noi li agrada noia, noi es un fan de Terry Pratchett

2008-10-13 4 comentaris

Un fan de Terry Pratchett? on? on? ah! si soc jo…

El setembre es conegut per dos coses:

1- La vuelta al cole

2- L’arribada dels col·leccionables.

I quin ha sigut el millor col·leccionable d’aquest any (i segurament de tots els anys)? Doncs el sorprenent mon de Terry Pratcett d’Altaya!!

Evidentment no m’ho vaig pensar dos vegades i em vaig fer subscriptor per tal d’obtenir aquests 29 llibres d’en Terry Pratchett.

Ja m’han arribat els primers 4 llibres (els de la foto): “EL COLOR DE LA MAGIA“, “RECHICERO”, “BRUJERÍAS” i “MORT“.

Soc feliç ^^

Categories:Llibres, Terry Pratchett

Cas típic 469: noi li agrada noa, noi Vota a Brios!

2008-08-19 2 comentaris

Efectivament una nova novela de l’imcoparable, l’inconfossible, l’imperdible Parker Lewis Terry Pratchett!

Abans de tot vull queixar-me una altra vegada perposar als llibres d’en Terry aquestes portades tan horribles.

¡Voto a Brios! Dos paisos decideixen anar a la guerra per un tros de terra que ha emergit del mig del mar cituat entre els dos paisos. Política, conspiració assessinats. Efectivament una nova entrega de la saga de la Guàrdia de Ankh-Morpok.

Es una alianza amistrosa entre la universidad y el gobierno civil, que debo decirlo, parece consistir en que prometen hacer todo lo que le pidamos siempre y cuando nosotros prometamos no pedirles que hagan nada.
Nobby no parecía tener bíceps por ningún lado. Tampoco había ningún sitio para ponerlos. Técnicamente tenía brazos, porque sus manos estaban unidas a sus hombros, pero eso era lo máximo que se podía decir.


-¿Se proponía usted disparar a esta gente a sangre fría, sargento?
-Noseñor. Solo un disparo de aviso a la cabeza, señor.


- Los dos paises solamente hace diez años que dejaron de luchar. Por diferenèncias religiosas.
- ¿Se les acabaron las armas? – aventuró Vimes.
- Se les acabaron las piedras, señor. Las armas se les acabaron el siglo pasado.


- Sale uan flecha de la nada y le da justo en el libro que llevaba justo encima del corazón y se le clava hasta la última página antes de pararse.
- Bastante milagroso -admitió Zanahoria
- Sí que lo fue, supongo -dijo el sargento. Una lástima de las otras diecisiete flechas, la verdad.


- ¿Un H’ez?
- Son una tribu guerrera del desierto -explicó Zanahoria. Muy feroces. Pero honorables. dicen que si un H’ez es amigo tuyo lo es para el resto de tu vida.
- ¿Y si no es tu amigo?
- Entonces no lo es durante cinco segundos.


- ¿Y les has dicho que no era obligatorio?
- ¡Síseñor! Les he dicho: “No es obligatorio, solo tenéis que hacerlo”, señor.
- Detritus, yo quería voluntarios.
- Eso mismo señor. Han sido todos voluntarios, ya me he encargado yo.
- Matamos mercaderes, o les robamos demasiado y ya no vuelven nunca. Tontería. Los dejamos ir, de nuevo se hacen ricos, nuestros hijos los asaltan. Asín es sabiduría.
- Ah… es como una especie de agricultura -dijo Vimes.
- ¡Eso! Pero si plantas mercaderes no crecen muy bien.


- Los súbditos de la hegemonía klatchiana son de todas las formas y colores -Vetinari echó un vistazo a Nobby-. Prácicamente todas las formas y colores añadió. Así que nuestra aparición en las calles no debería causar comentarios. -Volvió a mirar a Nobby-. No demasiados.

Categories:Llibres, Terry Pratchett

Cas típic 402: noi li agrada noia, noi recorda “El escriptor”

2008-05-14 4 comentaris

Si! parlo d’en Pratchett! Que faci temps que no m’hagi cap llibre seu no vol dir que m’hagi oblidat d’ell! Per això un recull d’extrets variats dels seus llibres.

- Las mascotas son siempre de gran ayuda en tiempos de estrés. Y en tiempos de hambruna también, por supuesto.

(Dioses Menores)

- Los niños de verdad no se ponen a dar saltitos a menos que hayan tomado drogas.

Susan, la institutriz definitiva. (Papá Puerco)

- ‘Conozco a las personas que hablan de sufrir por el bien común. ¡Nunca son ellos, joder! Cuando oyes a un hombre gritar: ¡Adelante, bravos camaradas!, verás que siempre es el que está detrás de la jodida roca enorme, y el único que lleva el casco realmente a prueba de flechas’.

(Tiempos interesantes)

- ‘Me asustan los suelos’.
‘Querrás decir las alturas’, dijo Conina. ‘Y deja de hacer el tonto’.
‘¡Ya sé lo que quiero decir! ¡Son los suelos los que te matan!’

(Rechicero)

- La estupidez real siempre vence a la inteligencia artificial.

(Papá Puerco)

- Se había convertido en institutriz. Era uno de los pocos trabajos que una dama conocida podía desempeñar. Y lo hacía bien. Había jurado que si alguna vez se sorprendía a sí misma bailando en los tejados con deshollinadores, se mataría a golpes con su propio paraguas.

(Papá Puerco)

- Utilizar una metáfora delante de un hombre tan poco imaginativo como Ridcully era como poner una bandera roja delante de un to… era como poner algo muy irritante delante de alguien a quien eso le irritaba.

(Lores y Damas)

- El jefe se había transformado en una calabaza aunque, de acuerdo con las reglas del humor universal, aún llevaba puesto el sombrero.

(Lores y Damas)

- El calendario de la Teocracia de Muntab cuenta hacia abajo, no hacia arriba. Nadie sabe por qué, pero podría no ser muy buena idea quedarse a averiguarlo.

(Brujerías)

- Se dice que a aquel a quien los dioses quieren destruir, primero le vuelven loco. De hecho, a aquel a quien los dioses quieren destruir, primero le dan el equivalente de un palo con una mecha encendida y Acme Dynamite Company escrito en un lado. Es más interesante, y no lleva tanto tiempo.

(Soul Music)

- “¿Estudiantes?”, ladró el Archicanciller. “Sí, señor. ¿Sabe a quiénes me refiero? Son los más delgados, los de las caras pálidas. ¿Recuerda que somos una universidad? Vienen con el paquete, como las ratas…”

(Imágenes en Acción)

-

Categories:Llibres, Terry Pratchett

Cas típic 307: noi li agrada noia, noia… bueno un post d’en Pratchett

2008-01-09 6 comentaris

Ara que m’he llegit tots els llibres que queden a les biblioteques del país d’en Terry Pratchett ja puc fer el ranking de-fi-ni-tiu.

1 – Eric
2 – Tiempos interesantes
3 – Reechizero
4 – El país del fin del mundo
5 – Piròmides
6 – El Segador
7 – Pies de Barro
8 – Papá Puerco
9 – Una luz fantastica
10- El color de la mágia
11- Ritos iguales
12- Mort
13- Imagenes en acción
14- Soul Music
15- Dioses menores
16- Hombres de armas
17- Guardias Guardias
18- Brujas de viaje
19- Lores y damas
20- Mascarada
21- Brujerias

Tot i que els llibres són tots de la saga del Mundodisco, cada llibre té uns personatges, i alguns d’ells es repeteixen en més d’un llibre.

Rincewind: El millor personatge (mortal) de la saga. Mag que no fa magia. Sempre està en problemes, sempre patint.
El trobem en: 1, 2, 3, 4, 9, 10.

La Mort: Es el personatges més carismàtic de tots. Tal com obliga la naturalesa de les històries la Mort es un personatge imprescindible en tots els llibres. Però hi ha uns quants llibres on la Mort pren protagonisme ja que va més enllà del seu paper habitual. Ja sigui per culpa de la seva neta, el seu afillat o els Auditors.
El trobem en: 6, 8, 12, 14,

Homes de la guardia: Són diversos personatges encarregats de protegir la ciutat Anhk-Morpork de qualsevol cosa, tot i que el més perillos de Mundodisco es el mateix Anhk-Morpork. Els principals són el capità Vimes (un home que ha patrullat tan que coneix on està tan sols amb el tacte del terra a través de les seves desgastades botes), el sargent Zanahoria (un nan de 2 metres) i el “Cabo Nobs” una averració de la naturalesa en tots els sentits.
Els trobem en: 7, 16, 17.

Tata Ogg i Yaya Ceravieja: Són els personatges més fluixos de la saga. Dos bruixes que més que magia fan servir la por, la psicologia i la persuació per sortir de les situacions.
Les trobem en: 18, 19, 20, 21.

Categories:Llibres, Terry Pratchett

Cas típic 301: noi li agrada noia, noia té "Buenos presagios"

2008-01-01 Deixa un comentari

Alguna cosa millor per començar l’any 2 DPB (Després de Pons’s Blog) que amb Terry Pratchett?

Buenos Presagios?! Una altra vegada? si d’aquest llibre ja en vaig parlar! Però em vaig descuidar posar alguns fragments d’entremig del llibre.

Aquel reloj daba la hora de veinte capitales del mundo y una del Otro mundo, donde siempre era la misma hora: Demasiado Tarde.

En una escala de mover montañas movía por lo menos 0,5 alpes*.
* Seria interesante mencionar que la mayoria de los seres humanos no puden levantar, normalmente, más de 0.03 alpes (3 centialpes).

Veintisiete personas se levantaron una detrás de otra y fueron levantando a otras cinquenta y tres más, porque si hay algo que el hombre necesite saber cuando le despierta alguien presa del pánico a las 4:00 am es que no es el único.

El resultado fue un producto alimentició indistinguible de cualquier otro excepto por dos detalles. El precio, que era ligeramente más elevado, y el aporte nutritivo que era aproximadamente el mismo que un walkman de Sony.

*Nota para los jóvenes y los americanos: Un chelín = Cinco peniques. Es más fácil comprenderlo conociendo el antiguo sistema monetario británico:
Las unidades más pequeñas eran cuartos de penique, medios peniques, monedas de tres peniques y monedas de seis peniques. Dos monedas de seis peniques = un chelín. Dos chelines = un florín. Un florín y seis peniques = media corona. Cuatro medias coronas = un billete de diez chelines. Dos billetes de diez chelines = una libra (o 240 peniques). Una libra y un chelín = una guinea.
Los británicos rechazaron el sistema decimal durante mucho tiempo porque lo veían demasiado complicado.

Cabe destacar la caja de cambios de tres marchas, los increíbles artefactos de seguridad como esos globos que se hinchan en situaciones peligrosas, por ejemplo circular a 40 por una calle recta y seca y estar a punto de chocar porque un globo blanco de seguridad acaba de anular tu visibilidad. También se deshizo en elegios hablando de la radio hecha en Corea, que cogía Radio Pyongyang estupendamente, y de la voz electrónica que llamaba la atención por no llevar el cinturón de seguridad incluso cuando sí que lo llevaba uno puesto. Decia que era el último grito del sector. El sector en este caso debía de ser la alfarería.

El contrato del mantenimiento del ordenador decia que si la máquina:
1) No funcionaba
2) No hacía lo que decían los anuncios caros
3) Electrocutaba al vecindario más próximo
4) O no se hallaba directamente en la onerosa caja al abrirla, aquello era expresa, absoluta y tácitamente responsabilidad ajena al fabricante, y que cualquier intento de de tratar lo que se acababa de pagar como propiedad del comprador desembocaría en los servicios de unos hombres muy serios con maletines amenazadores y relojes muy finos.

LOS MORTALES PUEDEN ESPERAR LA MUERTE, O LA REDENCIÓN, TÚ NO PUEDES ESPERAR NADA.
LO ÚNICO QUE PUEDES ESPERAR ES LA MISERICORDIA DEL INFIERNO
- No me digas.
SÓLO SON BROMAS NUESTRAS.
- Ngk -repuso Crowley.

Su conocimiento de la tradición rural era algo confuso, pero estaba bien seguro de que cuando las vacas se acostaban, significaba que iba a llover. Cuando estaban de pie, era que iba a hacer buen tiempo. Aquellas vacas se estaban turnando para realizar lentos y solemnes saltos mortales.

Aprofitan el tema, recordo que tal com ens va commentar en Fran: Terry Pratchett té al alzeimer, si si, aquell alemany cabró… Per tan cada llibre d’aquest home es un bé escàs!!

Categories:Llibres, Terry Pratchett

Cas típic 299: noi li agrada noia, noi es el Para Noel

2007-12-29 1 comentari

Què passa quan un personatge fantàstic no fa la seva feina? Fàcil un altre el remplaça. Encara que no sigui es mes adeqüat.

Quarta entrega de la saga de la Mort (Mort, El segador, Soul Music) dins de la saga del Mundodisco (ho sento, no ho puc traduir per Mondisc o alguna cosa així, no sona prou bé).
Després del desastre de Soul Music, Papá Puerco sembla fàntastic. I bé, ho és. Alguns diràn que pot ser infantil per tractar sobre un tema com el Para Noel, perdó, el Papa Puerco, no se pas en que estaria pensant…

La Mort en el seu nou rol:

(Albert, el ajudant de la Mort)
- Aunque le voy a dar un consejo. Con decir solamente “Jo, jo, jo” ya vale. No hace falta que diga: “Temblad, efímeros mortales”, a menos que quiera que crezcan y se hagan prestamistas o cosas por el estilo.

(La Mort dona una espasa a una nena de 5 anys)
- ¡No le puede dar eso! ¡No es seguro!
- ES UNA ESPADA. NO ESTÁ HECHA PARA SER SEGURA.
- Pero ¡es una niña!
- ES UN REGALO EDUCATIVO.
- ¿Y si se corta?
- ESO SERA UNA LECCION IMPORTANTE.

Altres moments:

Y entonces el decano repitió esa mantra que tanto ha influido en el avance del conocimiento a través de los tiempos.
- ¿Por qué no lo mezclamos absolutamente todo y vemos qué pasa?
Y Ridcully contestó con la respuestra tradicional.
- Vale la pena intentar-lo.

- Solamente estoy diciendo que el hombre es una criatura mitopoeica.
- ¿Y eso qué quiere decir?
- Quiere decir que nos inventamos las cosas sobre la marcha – contestó el decano sin levantar la vista.

Reflexió de Bilioso, Oh Dios de las resacas.
Me siento atraído por una chica que necesita literalmente apagar todas las demás funciones cerebrales para poder pensar en el orden de lasletras del alfabeto. Por otro lado, ella se siente atrída por alguien que lleva una toga con pinta de que una familia de comadrejas haya celebrado una fiesta encima., así que tal vez voy a abandonar este pensamineto aquí mismo.

La frase del llibre:
- Preferiría qe no intentara usted ningún truco del último momento.
- YO SOY EL ÚLTIMO MOMENTO.

Final feliç al estil Pratchett
-
¡Mano de milenio y gamba! – dijo Viejo Apestoso Ron.
- “Felices fiestas” – tradujo el hombre del pato.

PD: Ara ja només em falta mirar la peli.

Categories:Llibres, Terry Pratchett