Archive for the ‘TV’ Category

Els Westerns no son precisament el meu gènere preferit, però per altra banda es HBO, i quan ha fallat la HBO en una de les seves produccions? No es cap pregunta retòrica, podeu contestar, va, vinga dieu.
En el primer capítol ens presenten el poble de buscadors d’or anomenat Deadwood. Es un poble recent fundat gràcies a la febre de l’or. Es una zona perillosa perquè estan a prop del Sioux. Segons sembla però, el negoci més rentable del poble no es l’or sinó el saló (del anglès Saloon) que té una gran varietat d’oferta: Alcohol, drogues, joc i prostitutes, tot el que l’home de l’oest necessita, ja que recordeu que a finals del segle XIX no hi havia Pons’s Blog.
Deadwood
Deadwood es un poble sense llei, i no es una metàfora, es literalment un poble que no pertany a cap nació, està situat fora dels EEUU en un territori no reclamat per ningú, bé els Sioux no compten perquè son indis salvatges i per tan no son ningú. A excepció que et clavin una fletxa, llavors es converteixen en una molèstia. De totes maneres es qüestió de temps que els EEUU acabi agafant aquest terreny quan més li convingui. Però mentrestant el poble es regeix per la llei que els seus ciutadans vulguin aplicar.
Deadwood es el màxim exponent d’un poble del salvatge oest. Per què ho dic això? Doncs perquè en cada capítol mor algú o altre, i la majoria de les vegades força merescudament. Per solucionar aquest excés de cadàvers, en el primer capítol ja veiem el que ja sabíem gràcies a Snatch (porcs i diamants), que la millor manera de fer desaparèixer una cadàver es donar-lo de menjar als porcs.

Protagonistes principals:

  • Seth Bullock: Un ex Marshall de Montana. Jove, guapo, bona persona i gran pistoler, vol muntar un magatzem. A part de salvar joves dames en dificultats.
  • Al Swearengen: El malparit (però no tan com sembla) que controla el poble, o com a mínim intenta control·lar-lo.
  • Wild Bill Hickock: El ex-xerif de Minesota. Un home madur, just, legal i gran pistoler, de fet es una llegenda viva. Lamentablement no sap què vol fer a part de beure i jugar al pòquer.
  • Sol Star: Amic fidel i soci d’en Seth. Un jueu austríac i tranquil.
  • Charlie Utter: Amic íntim de Wild Bill Hickock. Té bastant protagonisme, però no us sabria dir perquè.
  • Trixie: La prostituta rossa. Les dones no tenien una vida fàcil al salvatge oest, ella n’és la prova.
  • Doc Cochran: El doctor del poble. No sempre mor la gent, a vegades només queden ferits, per això serveix un doctor.
  • Alma Garret: La dona del de home pijo de Nova York. Compra una concessió per buscar or, es droga i poca cosa més.
  • E.B. Farnum: El recepcionista de l’hotel. Viu constantment acollonit per l’Al Swearengen, però de fet, qui no? La diferència es que de cara a ell es molt servicial però d’esquena el maleeix bastant.
  • Calamity Jane: Cuida d’una nena que ha perdut els seus pares suecs, això quan no està borratxa. Amiga d’en Wild Bill Hickock.
  • Cy Tolliver: Propietari de l’altre saló del poble. Competència del Al. No cal dir que no es porten massa bé. La batalla pel control del poble està servida.

Al Swearengen es un malparit, però es un malparit amb estil. Amb la gent de bé es amable i considerat malgrat sigui dur i ferm en les seves accions. No ataca i destrueix gratuïtament sempre ho fa amb una finalitat clara, normalment els beneficis econòmics. Tota l’estona està renegant perquè està envoltat d’incompetents. Es el meu personatge preferit. El seu alineament seria Legal-Malvat. L’altre protagonista principal en Bullock tampoc té un alineament típic, es més aviat un neutral bo. Es a dir, es dedica a ajudar als necessitats, però si cal saltar-se la llei ho fa sense problemes.

Lo bo de Deadwood son els seus personatges. Al i Seth porten el pes de la sèrie, però la resta també fan un gran paper. Veus com entre uns quants personatges mouen tot el poble en una direcció o una altra. Cadascú té els seus interessos, i fins que els interessos no es creuen els uns amb els altres no passa res, però a la que es creuen… Per això és el salvatge oest, no hi ha lleis, de moment.

Deadwood son 3 temporades de 12 capítols cada una. De moment he vist la primera. Deadwood té un 7.9 al filmaffinity i un 8.9 al imdb. Deadwood s’ha emportat 8 Emmys bastant secundaris: Direcció, so, maquillatge, fotografia, etc.

En fin. Voy a pasar sobre esa misteriosa mancha de sangre que ha aparecido y a seguir atendiendo mi negocio.
[Al Swearengen]

Nota (primera temporada): 8/10

He vist la temporada 13 de family guy, per tan es obligatori (¿?) fer el repàs capítol a capítol.

13×01 => Pse. “No puedo creer que sean las gambas” xD
13×02 => Força dolent. Però algun gag salvable
13×03 => La meitat de la trama no està malament. Amb això vull dir que l’altre meitat si que ho està.
13×04 => Algun gag bo però la trama no.
13×05 => Deixa una mica que desitjar
ESPOILER 13×06 => Es més trist que divertit, en Bryan mor FI ESPOILER
13×07 => Es un horrible horrible capítol musical. Espero que en Seth Macfarlane es passi el bloc i llegeixi com odio els capítols musicals i no en faci més.
ESPOILER 13×08 => A part del gag del solo en casa realista i que en Bryan torna a la serie el capítol es fluixet FI ESPOILER
13X09 => Un altre capítol sense cap gràcia.
13X10 => 3 contes acceptables, res més.
13X11 => Fluix
13×12 => El més dolent de la temporada
13×13 => Normalet
13×14 => Normal
13×15 => També es normal.
13×16 => Prou bé
13×17 => Acceptable
13×18 => Normal
13×19 => Prou bé
13×20 => Bo
13X21 => Normal

Si volies humor políticament correcte Family Guy no es per tu.

Si volies humor políticament correcte Family Guy no es per tu.


Es estrany que acabi en el capítol 21 una temporada, normalment acaben al 22 o al 23 o més normalment al 24. Son Family Guy, tot es inesperat amb ells.

A mitja temporada, degut a que el Show de Cleveland es cancel·lat degut al seu pox éxit (per altra banda, crec que tothom ho esperava) torna a apareixer regularment a Family guy tot i que menys que al principi de la sèrie. Creieu que per ser els mateixos els del Cleveland i els de Padre de familia no es piquen? Quan en Cleveland torna a la serie li diuen: Que sapigues que absolutament cap dels espectadors va deixar de veure Family Guy perquè tu ja no hi sortissis.

PD: Sigueu sincers, soc l’únic que està avorrit dels posts de sèries de comèdia on llisto capítol per capítol? (per exemple els dels Simpsons també segueixen el mateix patró)
PD2: He acabat també la cinquena de Modern Family però em feia mandra posar un adjectiu a cada capítol ja que en general son tots força bons. De fet, el capítol 13 de Family Guy s’enfoten dient que si un gag qualsevol que fan hagués sortit a Modern Family segur que seria aplaudit i li donarien un altre Emmy.

Si la última mini-sèrie que us vaig parlar anava sobre la segona guerra mundial aquesta mini-sèrie també va sobre una guerra però més moderna, es tracta de la guerra d’Irak, ja sabeu la del 2003. La mini-sèrie en qüestió es diu Generation Kill. Està composada de 7 capítols d’una hora de duració cada un. La productora es la HBO per tan en primera instància un espera trobar un mínim de qualitat (i així és). No només això sinó que el director i creador es David Simon, us sona d’alguna cosa? Es clar, es el mateix creador que The Wire.

La serie segueix una unitat de marines que es mouen amb Humvee, ja sabeu un High Mobility Multipurpose Wheeled Vehicle (Vehicle Rodat Multipropòsit d’Alta Mobilitat). Hagués molat més que seguissin una unitat de tancs Abrams o helicòpters apache, però no, suposo que el pressupost de la sèrie s’hagués disparat massa. Tot i que deu ni do la quantitat de tancs i helicòpters que apareixen, realment és nota que es una sèrie d’alt pressupost.

No sempre van amb el humvee a vegades també caminen.

No sempre van amb el humvee a vegades també caminen.

En el primer capítol no passa gran cosa. Just coneixem als personatges principals que estan tranquil·lament esperant en el camp base i al final d’aquest veiem com entren en territori iraquià però sense trobar cap resistència. De fet, el que troben son desertors, es clar, com que estan al desert… Desert, desertors, ho capteu? Perdoneu, es una broma del becari.

Com sabeu la guerra d’Irak no es una guerra clàssica. Es a dir, no son dos grans exercits enfrontats amb un poder militar més o menys igualat per ambdós bàndols. Tot el contrari, EEUU va allà a guanyar per majoria aclaparadora i sobretot tenint el mínim nombre de baixes. Això fa que moltes unitats americanes estiguin preocupades perquè poden guanyar la guerra sense ni tan sols haver disparat un sol tret, perquè els marines son gent que necessita molta acció. Per il·lustrar aquesta diferencia armamentística tan dispar en el segon capítol tenim una autopista amb un embús de transit fet per tancs i vehicles de suport de l’exèrcit dels EEUU, literalment tal qual.

En el segon capítol ja tenim el primer combat de la nostra unitat. Els hi surt tot molt bé. Suposo que serà perquè es confiïn i després la caguin. Els títols dels capítols son bastant explícits. Per exemple el tercer capítol es diu “Una cagada” i efectivament es així. En quart es diu “Una baja en combate” serieu capaços d’aventurar què pot passar en aquest capítol…? Un dels problemes més grans dels marines es que no pots discutir amb el teu superior jeràrquic per molt idiota sigui la ordre que et doni. Li pots intentar explicar el teu argument, i si no es imbècil t’escoltarà, però si tens mala sort i és imbècil no hi ha res a fer. A la companyia hi ha varis elements que no poden faltar: Un conductor que xerra pels descosits, un que té el gallet fàcil, un comandament intermedi que es un flipat, un altre comandament intermedi que no encerta a donar ordre correcte.

A la secció encertadament anomenada com “Qui coi apareix que conegui a la sèrie?”, ens trobem amb en Owain Yeoman que intrerpreta a l’agent de la brigada criminal Wayne Rigsby al Mentalista. No es l’únic que conec, també surt en Michael Kelly que es el cap de gavinet d’en Francis Underwood a House of cards. La resta son bàsicament nanos joves que no conec.

Resumint: Es molt fàcil trobar produccions sobre qualsevol guerra, especialment la segona guerra mundial, però es més complicat trobar una producció sobre una guerra actual com ara la d’Iraq. Es d’agrair que sigui realista, gairebé en pla documental i que no apareguin exageracions i heroïcitats, simplement sigui el retrat d’una guerra actual des del punt de vista d’una unitat d’exploració dels Marines. Vist des de la perspectiva del bàndol americà la guerra es més aviat incòmode i molesta que no pas perillosa. La gran majoria dels problemes que es troba un marine no provenen de l’enemic sinó dels seus superiors i companys i de la frustració que dona haver de seguir unes ordres quan el teu sentit comú et dicta fer una cosa diferent. Això no vol dir que no hi hagi escenes d’acció, que també n’hi ha però només quan realment toca.

Generation Kill es del 2008, té un 7,6 al filmaffinity, un 8,7 al imdb i un 7 a Pons’s Blog.

[Un exemple de l’estima que li tenen al capità]

- Movimiento a las 9!
- Es el capitan…
- ¿Le disparo?
- No, seria malgastar munición…

Nota: 7/10

BCPP: Roselles

Sou fans de Como conocí a vuestra madre? No patiu, després d’aquest post ho sereu una mica més.

El efecte animadores

La millor frase per lligar

Las ties bones

El meu penis concedeix desitjos

Portar acompanyant als casaments

PD: Recordeu indicar el vostre aniversari al CT1971 si no ho heu fet ja.

Hijos del tercer Reich. No tinc clar si es tracta d’una pel•lícula o d’una miniserie, la frontera es ambigua. Realment es presenta com 3 capítols de hora i mitja cada un, per tan son 4 hores i mitja de metratge en total. Crec que la catalogaré com a mini-miniserie, ja que en aquest bloc rarament es ressenyen pel•lícules.

De què va? A veure, es diu Hijos del tercer Reich per tan de què creieu que anirà? D’una colla d’amics que van al Central Perk a xerrar de les coses de la seva vida quotidiana? Jo no ho crec pas… Efectivament es una altre film sobre la segona guerra mundial. Quantes vegades ho hem vist això? Dotzenes? Centenars? Milers? Tampoc exagereu! El que ja no es tan habitual es que la perspectiva sigui des del bàndol de l’eix, per aquells que heu sigut educats gràcies a l’ESO, això vol dir els nazis. El protagonista i narrador es tinent d’una unitat de l’exèrcit que li ha tocat combatre al front oriental. En un principi havíeu pensat en el front occidental, oi? Si, la gran majoria de pelis va sobre el front occidental, que vulguis que no sempre es més maco, fa més bon temps i la gent es més maca perquè apareixen nord-americans. A part del protagonista tenim el seu germà petit que es soldat ras, la novia del protagonista (tot i que no s’ho han dit de manera formal) que es infermera, i completen el grup d’amics de la infància un jueu i la seva parella no jueva que es cantant. Ben aviat cada membre del grup descobrirà per la seva banda que això de la guerra no estan divertit com sembla en un primer moment. Per exemple, la infermera descobrirà que està al mig d’un quiròfan de campanya durant una operació no es precisament una cosa maca de veure. El tinent descobrirà que una de les responsabilitats del càrrec es executar comissaris russos presoners. El germà petit en primera instància no es precisament el que seria un heroi de guerra, de fet no té cap interès en matar gent. A Berlin les coses no van pas millor, i es que ser jueu duran el tercer Reich no es massa agradable, tampoc ho és ser la novia d’un jueu.

Heu vist què feliços son, oi? Doncs poc els hi dura

Heu vist què feliços son, oi? Doncs poc els hi dura


Director alemany, productors alemanys, guionistes alemanys, actors alemanys, tothom es alemany, per tan a no ser que sigueu un frikis-gapasta del cinema europeu no coneixereu a ningú. Ei! Però gent desconeguda no vol dir que no puguin fer-ho bé!

Cada capítol representa una etapa de la guerra. El primer capítol es l’inici. Les il·lusions, el típics “guanyarem, això haurà acabat per Nadal”, “som els bons i per tan els hi fotrem una pallissa”. El segon capítol es la meitat de la guerra. I el tercer capítol es el final d’aquesta quan els alemanys ja (espoiler¿?) han perdut.

Nota curiosa: Sabeu quina es la primera norma dels hospitals de campanya? “No patiu us curarem?” No precisament, es un “posa la radio més alta”.

Cada personatge serveix per mostrar la guerra des d’un punt de vista diferent. La noia cantant serveix per veure la part alta de la política nazi. El tinent serveix per veure el front des de la perspectiva d’un oficial. El soldat ras ens ensenya la guerra des de la primera línia. La infermera serveix per mostrar la feina bruta (literalment) en un hospital de campanya. El jueu ens ensenya, bé, tothom sap el què va passar amb els jueus… Bé, en aquest cas no ens ensenyen els camps de concentració sinó que el jueu s’ajunta amb uns partisans polonesos.

Cada personatge ha evolucionat d’un capítol a l’altre. El soldat pacífic aprèn que mata o es matat. El tinent aprèn a enviar la seva unitat a una mort pràcticament segura ara que l’exèrcit alemany té masses fronts oberts i no pot enviar reforços a tot arreu. La infermera aprèn a perdre la por a la sang i que tothom es una persona sigui del bandol del que sigui i la “raça” que sigui. La cantant aprèn per les dolentes a ser menys diva. El jueu simplement aprèn a sobreviure.

El final? Doncs malament, us sorprèn? Estem en el bàndol perdedor, per tan acaben malament. Es la guerra, si pels guanyador les coses no son fàcils, pels perdedors encara pitjor. Si volíeu veure una mini-sèrie alegre amb final feliç no haver triat Hijos del Tercer Reich haver triat, que se jo… Los osos amorosos.

[La vida en el front no es fàcil]
- Hola mi nombre es…
- Si dentro de un mes todavia sigues vivo me molestaré en aprender tu nombre.

[En el segon capítol els ànims comencem a decaure]
- El Furer ha dicho que la guerra terminará en invierno
- ¿De que año?

Hijos del Tercer Reich es de l’any 2013, té un 8.4 al imdb, un al 7.9 filmaffinity i un 7 a Pons’s Blog.

Nota: 7/10

Si l’altre dia parlava dels millors finals de les sèries avui toca parlar dels pitjors finals. Ja em coneixeu, si hi ha alguna cosa que m’agradi més que alabar una sèrie això es criticar-la. Us deixo amb el rànquing dels pitjors finals, des del menys dolents fins al més infame.

  • 10- Battlestar Galactica: El final de Galactica no es dolent de per si, però com que la llista havia de ser de 10 títols no he trobat cap altre candidat possible. [Inici Espoilers] Al final troben que el cylon que ens faltava no es cap personatge guai sinó es la borratxa de la Ellen. Però el pitjor es el rotllo metafísic del final, aquest epíleg fet per en Gaius que realment no ve a compte de res. A part que no queda massa clar el rotllo religiós que es porten amb la Starbuck, quina manera d’espatllar un bon personatge. [Fi Espoilers]
  • 9- Firefly: Més que un final va ser una cancel·lació. Per sort van afegir una pel•lícula per tancar-ho tot. [Inici Espoilers] Es pot considerar com a mal final un capítol qualsevol que realment no es final de res? Aquest es el problema de Firelfy, que fins que no van treure la peli no es va tancar la història, on per ser dramàtica com deu mana hi ha un parell de morts de personatges principals. [Fi Espoilers].
  • 8- Pushing Daisies: Es un cas semblant al anterior, en aquest cas també va ser una cancel·lació precipitada però els hi van donar un sol capítol per tancar totes les trames de cop [Inici Espoilers] Al final confessen a les tietes la identitat de Chuck, i se sap que una de les tietes realment es la mare. Però per la banda d’en Ned i la Chuck no queda clar si acaben junts o no, tot i que m’agradaria pensar que si.[Fi Espoilers].
  • 7- CSI Miami: Va ser el primer CSI en morir. El capítol final es més un final de temporada que final de sèrie. [Inici Espoilers] Simplement tanquen la trama general del global de la temporada i acaben fent una copa tots plegats en un bar, això es el que faig jo els meus amics cada cap de setmana, tampoc n’hi ha per tan, no?[Fi Espoilers]
  • 6- Seinfeld: Es va fer famosa per ser la sèrie que no va de res, però per no anar de res va tenir un capítol final ple d’acció, just tot el contrari de l’estil de la sèrie. Per què aquest canvi radical en l’últim capítol? Per què trencar amb tònica que tan bé havia funcionat? [Inici Espoilers] Els protagonista s’estavellen en un avió i després son sentenciats a judici per no ajudar en un atracament. No està malament per no passar mai res, oi?[Fi Espoilers].
  • 5- Scrubs: Es una de les meves comèdies preferides, amb un humor variat, alegre, original, simpàtic i auto-paròdic, sempre? Sempre no, la última temporada no té res a veure amb la resta de la sèrie. [Inici Espoilers] En la última temporada agafen tots els protagonistes de la sèrie i els converteixen en personatges molt secundaris i posen en primer pla uns adolescents que son molt guapos però que no tenen la mínima gràcia. Per sort això es una altra sèrie, no se quina es però no es Scrubs. El autèntic final de Scrubs es l’últim capítol de la vuitena temporada en el que JD marxa de l’hospital i va recordant els millors moments passats amb cadascú, sí amics, això vol dir fer servir el suat recurs de les reposicions, esperava més dignitat d’aquesta sèrie. [Fi Espoilers]
  • 4- Lost: Un clàssic entre la llista de mals finals. Tot i que considero que no es un final tan horrible com molta gent diu, sense dubte s’ha guanyat a pols estar en aquesta posició de la llista. [Inici Espoilers] La illa es escenari de lluita entre el bé i mal, i per si això no fos suficient tota la última temporada es un somni dels protagonista que estan morts per culpa d’una explosió nuclear. I les dotzenes de preguntes sense resposta? Si… Bé… Adéu! [Fi Espoilers].
  • 3- Prison Break: Una genial primera temporada que contrasta amb la decadència de la resta de temporades, en especial les dos últimes temporades son bastant de vergonya aliena. La sèrie té com dos finals, el primer final que es més o menys acceptable, però no contents amb això van afegir un capítol doble com a epíleg que fa plorar al nen jesús. [Inici Espoilers] Aquest final porta com a protagonista el personatge més odiós de la sèrie, la doctora Tancredi. L’objectiu es escapolir-se de la presó de dones, però mentre que en la primera temporada per escapar de Fox River tenen un munt de plans excel•lents que lamentablement van fallant aquí tenen un pla ridícul que funciona a la primera [Fi Espoilers].
  • 2- Dexter: Les 4 últimes temporades de Dexter son les pitjors, per tan no seré capaç d’afirmar que la última temporada es més dolenta que les tres anteriors, però si tinc clar que el final es una crueltat contra el sentit de la dignitat per tot el que Dexter representava. [Inici Espoilers] L’últim capítol es una telenovel•la total. Veiem en Quinn fent l’imbècil. Veiem la Debra morint-se de cop quan ja estava recuperada totalment. Veiem en Dexter intentant-se suïcidar quan tenia la vida solucionada amb la Hannah i en Harrison per acabar finalment com a llenyater! WTF?! [Fi Espoilers]
  • 1- How I meet your mother: Una comèdia molt irregular amb un munt de capítols genials i un munt de capítols sense gràcia, però en tota la sèrie mai havíem vist un capítol que fos tan despropòsit com el capítol final. [Inici Espoilers] Convertir la temporada final en únicament la setmana del casament entre el Barney i la Robin alenteix molt la sèrie i fa que aquesta sigui molt repetitiva, però això no es problema comparat amb el final, concretament els 10 minuts finals. La parella Barney/Robin es trenca únicament per deixar-li via lliure al Ted perquè quan la seva dona es mori (via lliure altre cop) pugui acabar amb la Robin. Per què tot ha de girar al voltant d’en Ted? Què passa amb el Barney? Doncs li fem un fill i així té excusa per canviar totalment la seva vida, en serio? I a sobre ens hem de creure que es feliç així? [Fi Espoilers]

Quin ha estat per vosaltres el vostre pitjor final de sèrie?

BCPP: Neguema

No crec que ningú es sorprengui si dic que m’agraden les sèries. Una de les parts més importants d’una sèrie es el capítol final. El final marca si tot el camí recorregut per la sèrie ha valgut la pena o no. Es molta responsabilitat, per això es tan important que la sèrie tingui un bon final. Avui us porto un rànquing dels 10 millors finals que he vist, ordenat de menys bo a més per tal de donar més emoció. No patiu, la part dels espoilers està convenientment delimitada.

  • 10- Roma: La veritat, Roma es una mica per completar i fer el rànquing rodó amb 10 posicions ja que no recordo el final amb exactitud. [Inici Espoilers] Se que les coses acaben força malament pels nostres dos protagonistes tot i que no morien, ja se sap, en general la vida romana no era gens fàcil. [Fi Espoilers]
  • 9- House M.D: Després de molts anys maltractant psicològicament els pacients però salvant-lis la vida al últim moment en House acaba la seva carrera en el mon de la medicina. [Inici Espoilers] Tot a punta a que House acabarà malament, i de retruc en Wilson també, però sorprenentment tot acaba bé. [Fi Espoilers].
  • 8- Frasier: Després de onze anys en antena el millor programa de radio de Seattle abandona les ones. [Inici Espoilers] Al final en Frasier abandona Seattle per aconseguir l’amor que no ha aconseguit en aquests 11 anys de relacions fallides [Fi Espoilers].
  • 7- Band of Brothers: Seguim la història d’una companyia de soldats americans des de la seva preparació fins al final de la segona guerra mundial. [Inici Espoilers] Molts soldats es van perdent pel camí, es el que tenen les guerres, però al capítol final mostra una part de la guerra que molt poques pel•lícules mostren, el xoc de la tornada a la vida civil dels soldats, tot i les ganes de tothom de tornar a casa, després del clima de tensió d’una guerra no es fàcil tornar a la vida civil. També ens mostra la part dels vençuts en un emotiu discurs d’un general alemany. Acabant finalment amb un resum narrat del destí individual de cada soldat.[Fi Espoilers]
  • 6- Breaking Bad: Final del nostre professor de química preferit. [Inici Espoilers] Després d’una evolució de simple professor de química fins a cabró malparit en Walter acaba mort perquè la seva ànima no té salvació després d’haver fet qualsevol cosa per aconseguir els seus objectius sota la premissa que tot val per aconseguir el millor per la família [Fi Espoilers].
  • 5- The Wire: The Wire no es la història d’uns personatges, The Wire es la història d’una societat sencera, i com a tal el seu final no es un final conclusiu. [Inici Espoilers] Al final veiem que tot segueix igual, poden canviar els protagonistes però la roda segueix girant, quan un traficant cau apareix un altre per ocupar el lloc, passa el mateix amb la policia, els competents van escalant posicions en el sistema fins que deixen de ser-ho i es corrompen o el propi sistema corrupte els acaba expulsant.[Fi Espoilers].
  • 4- The West Wing: Haig de reconèixer que The West Wing està en aquesta posició per la sèrie en si mateixa que no pas pel final en si mateix, però també es molt bon final, d’acord? [Inici Espoilers] Acabat el segon mandat del millor president de la història dels EEUU arriba el moment de cedir el càrrec a Santos. Alguns protagonistes segueixen en política, altres s’aparten de la primera línia, sigui com sigui son moments de comiat molt emotius [Fi Espoilers].
  • 3- The Sopranos: El final com a tal no em va agradar, tot i així haig de reconèixer que es un bon final, no per res es un dels finals més controvertits i polèmics de tota la història de les sèries. Si no heu vist els soprano i algú us explica el final teniu tot el dret a matar-lo a sang freda.
  • 2- Friends: Es la millor manera d’acabar una comèdia. [Inici Espoilers] Tothom acaba feliç i aparellat amb qui li correspon, Chandler i Mònica, Ross i Rachel, Phoebe i Mike, Joey i bé… ell feliç en la varietat. El final es emotiu ja que cada parella es separa per seguir el seu camí just abans de fer un últim cafè al Central Perk, on sinó? [Fi Espoilers].
  • 1- Six feet under: Tot i ser una molt bona sèrie té uns quants moments lents i pesats, però sense dubte té el millor final de sèrie que he vist mai. [Inici Espoilers] Una sèrie sobre la mort no podia acabar d’una altra manera que no fos amb la mort. Al final veiem la mort de cada un dels protagonistes començant per la mort d’en Nade i a partir d’aquí es fan servir els salts en el temps de manera cronològica per veure el final de cada un [Fi Espoilers]

Quin es el vostre final de sèrie preferit? Es algun d’aquests?