Cas típic 1499: noi li agrada noia, noi li agrada Misfits

Algú coneix Misfits? No, es clar que no, les millors series gairebé sempre passen desapercebudes pel públic general. De fet la sèrie la van fer en el 3XL a principis del 2011 però ningú mira el 3XL no ens enganyem… Bé, com a mínim es va emportar el premi Bafta a la millor sèrie dramàtica del 2010. Però que és Misfits? Val d’acord, es una sèrie de televisió, però quin gènere és? Ciència ficció? Superherois? Assassinats? Comèdia? Thriller? Doncs es una mica de tot. De fet es una sèrie extremadament original en la seva idea. Si fos una sèrie normal lo més destacable serien els poders dels superherois, però tot i que hi ha poders que realment son bons n’hi ha d’altres que son molt més que curiosos, en especial els poders dels personatges secundaris.
Si algú pensa en una sèrie de superherois ràpidament ho associa amb herois, una sèrie on hi havia tot una trama entre els herois que volien fer el bé i els que volien fer el mal. Aquí no hi ha res daixò, perquè el tenir poders no comporta ni molt menys convertir-te en un heroi o un malvat. Abans de tenir els poders els protagonistes eren una escòria de la societat sense ofici ni benefici i què son després de obtenir els poders? Doncs el mateix, continuen sent uns inadaptats, macarres, ganduls, penjats, i tots els adjectius que posaríeu a aquella persona que només veure-la ja us fa canviar de acera.
El tipus d’humor que predomina en a Misfits es l’humor negre, i daixò els britànics en saben un munt. Ja he dit que la sèrie era anglesa, no? Ah, la sèrie es anglesa, i està ambientada en un dels barris marginals de Londres. El millor de la sèrie és el caràcter dels personatges, si bé els cinc protagonistes son models de tot allò del que la societat no necessita, cada un ho es a la seva manera. Bàsicament tinc dos personatges preferits en Nathan i la Kelly. En Nathan té un caràcter que es fica amb tothom sense importar-li el que li pugui passar-hi això comporta situacions molt divertides. I la Kelly es una macarra de cap a peus, tot i que ella ho nega i els insults i la violència estan plenament integrats en la seva personalitat.
De moment he vist els 6 capítols de la primera temporada i el primer capítol de la segona temporada. Tot els capítols son bons, i la sèrie enganxa des del primer moment, però de moment el meu capítol preferit es el sisè i últim capítol de la primera temporada perquè…. bé, no us ho puc dir, ho heu de veure per vosaltres mateixos. De moment encara no la tinc posada en la pestanya de series perquè estic esperant per puntuar-la finalment a veure-la com a mínim fins al final de la tercera temporada que es fins on es va acabar d’emetre en el 3XL.

Cas típic 1480: noi li agrada noia, noi li agrada ser un depredador

Saps quin es el meu personatge preferit de totes les series que son comèdia però no son animació i no pertany a Friends? Si estàs pensant en el Barney Stinson de Com vaig conèixer a la vostra mare, l’has encertat ^^. Avui el post va dedicat a ell.

Barney depreador

Tengo una cosa…

Barney a la presó

Barney is back!

La transformació

57 dies?!

Nothing suits me like a suit

Cas típic 1455: noi li agrada noia, noi li agraden els personatges de The Wire

Rànquing dels meus personatges preferits de The Wire. Us explicaria el motiu d’aquesta ordenació, però implicaria que heu vist la serie i se que això encara no es veritat, se que encara no m’heu fet cas i no l’heu vist tota. Potser els pocs afortunats que ja hagin vist la sèrie poden entendre perquè he organitzat els protagonistes segons aquest odre:

1. ‘Stringer’ Bell
2. Thomas Carcetti
3. Omar Little
4. Cedric Daniels
5. Jimmy McNulty
6. William ‘Bunk’ Moreland
7. William A. Rawls
8. Avon Barksdale
9. Frank Sobotka
10. “Gus” Haynes
11. Thomas ‘Herc’
12. Lester Freamon
13. Howard Colvin
14. Ellis Carver
15. Marlo Stanfield
16. Spiros “Vondas”
17. Clarence Royce
18. ‘Kima’ Greggs
19. ‘Prez’ Pryzbylewski
20. Reginald “Bubbles”

Cas típic 1452: noi li agrada noia, noi li agrada The Wire

He acabat de veure The Wire! Possiblement la millor sèrie thriller que s’ha fet mai. Que coi possiblement?! Sense dubte es la millor! Son 60 capítols de 60 minuts repartits en 5 meravelloses temporades.
El tema central de la serie gira al voltant de les drogues a la ciutat de de Baltimore, però cada temporada s’acosta a un determinat sector. La primera temporada va sobre la organització de les bandes que controlen les drogues, la segona es sobre el port, la tercera sobre la política de la ciutat, la quarta sobre el sistema educatiu i la cinquena sobre la premsa. Possiblement les dos últimes temporades son les més fluixes, però en general tota la sèrie es fantàstica.
Què es això de tancar un cas en un capítol de 40 minuts com fan els de CSI? que es això de tenir tots els recursos d’un laboratori forense a l’abast de la ma i fent les proves de manera instantània? Que es això de trobar la prova miraculosa que et permet condemnar al cap culpable màxim sense problemes? Què es això de tenir una policia infal·lible i motivada que treballa sense descans sense preocupar-se sobre si els hi pagaran les hores extres? Què es això de que la política no interfereix en el departament de policia? Que es això de que els “dolents” no tenen vida i sembla que només esperin a que els detinguin? The Wire no es res d’això, The Wire es la vida real on si no es fa feina policial de veritat els distribuïdors de droga segueixen lliures i on tot i així el cap sempre vigila de que no el puguin relacionar amb res.
A The Wire no trobareu persecucions i escenes d’acció amb explosions a l’estiu Michael Bay. A The Wire trobareu gent mediocre que fa la feina mediocrement, siguin policies o siguin traficants. Trobareu com es viu el dia a dia en els barris més desfavorables de la ciutat. Veureu realment què acaba passant amb gent que té idees noves per frenar la criminalitat i intentar organitzar la policia eficientment sense preocupar-se de falsejar les estadístiques.
Alguns de vosaltres direu que ja us coneixeu les series de la HBO, que son bones, però tenen algun capítol que es fa pesat i que a vegades poden ser lentes com ara The Sopranos o Six feet under. En The Wire no trobareu capítols poc interessants, òbviament n’hi ha de millors que d’altres, i els tancaments de temporada que coincideixen amb els tancaments de les trames son genials, però un capítol avorrit com algun dels Soprano o A dos metros bajo tierra no el té, i això es gràcies a que la serie avarca molts personatges, i porta la història de cada personatge en paral·lel, i si el protagonista d’una escena no et motiva, saps que a la següent ja tindràs algú altre. M’agradaria poder entrar a analitzar personatge per personatge, però seria impossible fer-ho sense “espoilejar” fets importants de la sèrie, així doncs us dono temps perquè la veieu.
Suposo que us ha quedat clar que recomano la serie, oi? Prova d’això es que apareix en el número 3 del rànquing de la pestanya de sèries i es la única sèrie que no es una comèdia que tinc en el filmaffinity valorada amb un 10/10.

Cas típic 1448: noi li agrada noia, noi li agrada el final de CSI Miami

Ja he acabat de veure CSI Miami! Després de 10 temporades de sèrie i un total de 232 capítols he acabat de veure el primer CSI que s’ha deixat de filmar. Es un moment trist? Doncs en part si, perquè tot i que es el pitjor CSI dels tres, tenia característiques que no seran fàcils d’oblidar:

• S’ha acabat veure l’Horatio Caine treure’s les ulleres de sol per deixar anar una frase lapidària al costat del cadàver de torn.
• S’han acabat els colors excessivament pujats de to de tonalitats vermelloses i grogues típics dels paisatges de la serie.
• S’ha acabat veure l’Horatio Caine amenaçar impunement a qualsevol sospitós sense pràcticament cap prova i evidentment sense demanar perdó al final quan es descobreix que es algú altre.
• S’ha acabat veure l’equip CSI més exageradament purità.
• S’ha acabat veure el detectiu de policia més idiota de tots els CSIs.
• S’ha acabat veure corre en Wolfe o en Delko corren darrera dels sospitosos per veure com al final sempre son atropellats pel Hammer de l’Horatio.
• S’ha acabat veure com l’Horatio dispara als sospitosos encara que estigui ple de civils pel mig.
• S’ha acabat veure escenes ficades amb calçador de l’Horatio parlant amb nens.

Sobr¡e l’últim capítol poca cosa a dir, de fet es un capítol força normal, ni tan sols té la espectacularitat d’un capítol de final de temporada digne. No apareix cap trama recorrent com les d’alguna banda xunga de Miami, ni es veu involucrat cap CSI personalment. Simplement al final van tots al bar a prendre una copa tot rient, fins hi tot l’Horatio! l’Horatio somrient! imagineu-vos! Personalment jo m’esperava alguna cosa com que els assassins més importants de la serie s’escaparien de la presó i l’Horatio se’ls carregaria un per un, evidentment tot sol, i carregant-se’ls sense miraments encara que es rendeixin i al final acabaria fugint a Mèxic sabent que ha fet el correcte.

CSI Nova York també té data de caducitat i aquesta es el final de la novena temporada que encara no he començat a veure. Per sort, la única e inigualable CSI Las Vegas porta 12 temporades i sense cap previsió de cancel·lació gràcies a que continua presentat els millors casos i té els millors protagonistes. Llarga vida a a CSI Las Vegas!

Cas típic 1362: noi li agrada noia, noi li agrada el final de House

Sempre em poso una mica trist quan acabo una serie. Aquest últim cop ha sigut per culpa de House. L’altre dia vaig veure el capítol 22 de la vuitena temporada i per tan l’últim capítol de la serie.
D’acord que era la serie més repetitiva que he vist mai. D’acord que tots els termes mèdics eren avorrits perquè no hi entenc un borrall. De fet, encara no se que coi es el Lupus, només ser que bo no és. D’acord que hi havia capítols que eren avorrits. Però tot i aquests problemes i molts d’altres que no mencionaré per no enfonsar la reputació de la serie, haig de reconèixer que era una bona serie. D’acord, no ha sigut la millor serie. Tampoc era una serie excepcional. No era una serie imprescindible. Però era una bona serie, i de fet, tampoc hi ha tantes series que pugui dir que siguin bones.
Suposo que no serà cap sorpressa si dic que el millor de la serie es el propi Gregory House. Tota la serie gira entorn a ell, entorn al seu mal caracter, al seu filldeputisme per ser més clars. Es com contradictori que una de les professions més altruistes que hi ha com es la medicina, hi hagi un metge que es preocupi tan poc per les persones. Però tot i això es un personatge que cau bé, com a mínim a mi… Es aquest un motiu suficient per seguir la serie durant 8 temporades? Doncs per mi si. Per si vosaltres no ho és, teniu altres motius com ara l’atractiu de la doctora Cameron que queda ràpidament aclaparat en la tercera temporada (o era la quarta?) la doctora “tretze”. Si sou el tipus de gent que preferiu els nois, els guionistes també han pensat en vosaltres, han posat el doctor Chaise (espero que s’escrigui així) durant 6 (o 7) temporades.
La estructura típica d’un capitol seria: Persona que ingresa amb una maltia xunga, el diagnostiquen, sembla que es recupera, empitjora molt, diuen que es lupus, ho descarten, li apliquen un tractament, sembla que es recupera altre cop, fins que torna a empitjorar fins a gairebé palmar-la i després en un acte de il·luminació gairebé divina en House endevina què li passa i el salva. Però sobretot ens les últimes temporades, en especial els capitols inicials de temporada i finals, rarament trobem aquesta estructura, així doncs tenim un nou alicient per seguir la serie sense perdre cap capítol.
Sobre el final res que objectar. Té la seva part de drama i té la seva part de sorpressa, què més ha de tenir un final? que al final sigui tot un somni? es evident que no.
Apa, que feu aquí parats en comptes de mirar House?!

Cas típic 1352: noi li agrada noia, noi li agrada Sherlock

Avui toca fer publicitat de Sherlock una de les millors mini series que s’ha fet mai. Els més perspicaços ja hauran deduït que es tracta d’una serie sobre en Sherlock Holmes, però no té res a veure amb la peli d’en Downey Jr, ni copia americana de ínfima qualitat anomenada Elemental.
Com totes les series que produeix la HBO BBC es tracta d’una gran serie. De moment tan sols té 2 temporades de 3 capítols de 90 minuts cada un.
L’argument tracta d’un home que es diu Sherlock Holmes que viu amb el seu company de pis John Watson (ex-metge del exercit) i els dos es dediquen a la investigació privada i solen col·laborar amb la policia (amb l’inspector Lestrade) per resoldre casos en el Londres actual.
Vindria a ser com un House però molt menys repetitiu i amb una mica més d’acció. Els dos protagonistes de les series realment tenen força en comú. Feu-me pensar que un dia us parli de House. El cas es que cada capítol es un cas autoconcluent però hi ha el rerefons de l’antagonista principal d’en James Moriarty.
Si hagués de criticar alguna cosa de la serie potser seria que segons el meu parer li sobre ens últims 30 segons de l’últim capítol, però bé, se li perdona.

Cas típic 1348 noi li agrada noia, noi li agrada Modern Family

Últimament està de moda veure el pilot d’una serie i de seguida classificar-la com una serie genial si el primer capítol es bo. Però una serie es un continuu de capítols on tots els capítols compten, per això que m’agrada esperar per donar el vist i plau a una producció fins que no està completament assentada. Per tan, ara, després d’haver vist 3 temporades senceres de Modern Family (o tal com l’han traduït fidelment a Espanya Modern Family) ja puc afirmar sense por a equivocar-me que es tracta d’una bona comèdia. Només superada pel clàssic Friends, els eterns Simpsons, el meu estimat Futurama, i el sempre infravalorat Scrubs.

Ara us podria explicar perquè la serie es bona, però seria una pèrdua de temps, lo millor que podeu fer es mirar-la. Com a molt us puc enganxar uns talls robats del youtube, però es possible que acabin censurant-los…

Cas típic 1343: noi li agrada noia, noi li agrada Frasier

Us he parlat algun cop de Frasier? em sembla que no. Es una serie clàssica de humor, gairebé a la alçada de http://es.wikipedia.org/wiki/Seinfeld. Son 11 temporades de bon humor. Que més es pot demanar? Ah! val, que voleu un videos de mostra… Es que en el youtube han retirat tots els bons i només han deixat els més cutres (de moment…) en fi, això es el poc que he pogut trobar que sigui mig decent.

Cas típic 1336: noi li agrada noia, noi li agrada que s’hagi acabat Scrubs

Recordareu Scrubs del casos típics 440, 1070 i 1651 i possiblement algun altre que m’hagi descuidat.
Molt bé, ara em direu que no coneixeu gran part de la gent que apareix en la imatge que representa la novena i última temporada de Scrubs. Doncs molt millor perquè en la novena i última temporada de Scrubs van fer canvi de protagonistes i vam donar protagonisme a gent nova i els antic en comptes de esborrar-los del mapa els van deixar però en segon pla. Segurament aquesta es la pitjor idea que podien haver tingut els guionistes. Espero que estiguin cremant-se a l’infern… No soc l’únic que pensa igual, per això la serie va acabar abruptament al episodi 13 en comptes del episodi 22 o 24 com solien acabar les altres temporades. De fet el últim capítol de la vuitena temporada va ser final de temporada com deu mana, es més va ser un final de serie. Llavors que representen el 13 capítols de la novena temporada? Representen l’error més gran de la història de les comèdies.
De debò, us encoratjo a veure Scrubs si no ho heu fet ja. Es una de les 5 millors comèdies que s’han fet mai. Així, que recordeu que la serie s’acaba a la temporada 8, no hi ha més enllà, d’acord?

Cas típic 1276: noi li agrada noia, noi li agrada nedar mentre veu The Wire

Quan vaig acabar la primera temporada de The Wire (recordeu el post, no?) em van venir ganes de nedar. Per què? ni idea. La primera temporada no té res a veure amb l’aigua. Es la segona que es desenvolupa en el port. Però això no ho vaig saber fins més tard, molt més tard que anés a nedar. Potser hi ha algun missatge subliminar que promou la natació? Sabeu si a algú més li ha passat el mateix? A més a més no van ser ganes progressives d’anar a la piscina al llarg de tota la primera temporada, va ser de cop, mentre mirava l’últim capítol. Ja sabeu aquell que passa allò i allò altre… Què? no esperàveu pas que us destripés el final de la temporada! l’heu de mirar vosaltres mateixos! Encara que no vulgueu nedar l’heu de mirar! I més si voleu governar a Islàndia.
Ara si em dispenseu mentre mireu les tècniques interrogatives d’en Bunk jo em vaig a fer la bossa de la piscina…

Cas típic 1268: noi li agrada noia, noi li agrada The Wire

Avui post promocional de la sèrie The Wire. Així amb negreta i tot, i que consti que jo no faig servir les negretes per qualsevol cosa!

Les raons? Us les anomenaré per ordre d’importància.

• Ho dic jo
• Està considerada la millor sèrie del mon mundial
• Es HBO
• Per què sempre va bé conèixer la organització de les bandes distribuïdores de droga
• Per veure que els policies de veritat no resolen els casos en 40 minuts com a CSI
• 8,8 a filmaffinity
• 9,5 a imdb
• Per què li agrada a l’Hernan Casciari

I per acabar de convencer al personal us deixo amb la “Fuck scene” Està en versió original, però no patiu, que els que no domineu l’anglès no crec que tingueu masses problemes per seguir-la…

Cas típic 1228: noi li agrada noia, noi li agrada Breaking Bad

Després d’haver vist 4 temporades de Breaking Bad crec que ja va sent hora que li dediqui un post.
El primer símptoma de que una sèrie m’agrada es que apareix com a fons d’escriptori del meu PC.

L’argument ja el coneixeu, no? Es un professor de química que li diagnostiquen un càncer i com que a EEUU la sanitat pública no existeix, s’ha de buscar la vida per aconseguir calers pel seu tractament i per deixar un coixí a la seva família. Per tan no se li acudeix res millor que entrar en el lucratiu mon de les metanfetamines. A partir d’aquí les coses es complicaran. De fet aquesta sèrie defineix exactament el que son veritables les complicacions.
No es la típica sèrie de yonkis i penjats que es veuen en les pel·licules, ni tampoc es tracta de mafiosos matant-se rollo scarface. Es un home normal, de fet, es un home llest, que entra en negoci el qual desconeix totalment, i té conseqüències, una mica com ens passaria a tots si entréssim en aquest mon des de zero, el que passa es que nosaltres potser no tindríem tanta sort…
El què m’agrada de la sèrie es que es veu que els guionistes no comencen una temporada fins que saben exactament com acabarà. No pas com passa en altres sèries com ara Lost que comencen a obrir misteris e intrigues i després ja les tancaran de qualsevol manera… No, a Breaking Bad tot passa per una raó.
Són temporades curtes, de 13 capítols de 45 minuts que passen molt bé, així doncs no teniu excusa per començar a mirar aquesta sèrie.

Cas típic 1222: noi li agrada noia, noi tria els millors CSI

Llista dels millors personatges dels CSI

• Jim Brass: Simplement el millor personatge de tots els CSI. Porta molts anys sent Capità de policia de Las Vegas. Ha vist de tot, però Las Vegas encara es capaç de sorprendre’l amb els sospitosos més curiosos. Després de quatre preguntes ell sabrà que l’estàs mentit, que amagues alguna cosa, així que a base del seu sarcàstic de l’humor et traurà la veritat fent-te veure que realment vas actuar com un estúpid durant el crim.
• Gil Grissom: Què haig de dir que no sapigueu d’en Gil? Grissom es sinònim de CSI, són dos conceptes per fer referencia a una mateixa idea. El millor CSI de tots els temps. El que exclusivament es fia de les proves, l’únic capaç d’empentar els sospitosos per agafar algun bitxo fastigós. Ell no es policia, ell totalment científic, només importen les proves. Evita tan com pot les activitats socials i s’escaqueja tan dels temes polítics i la burocràcia  com de les vacances. Els únics fallos que té són la Sara Sidle i haver-se cremat de la sèrie fins a arribar a abandonar-la.
• Dr. Albert Robbins: Es el forense de tota la vida de Las Vegas. Obre els cadàvers com aquell qui obre la nevera per veure què hi ha. No tenen cap problema en ensenyar-te com el doctor talla, obre, extreu i remena qualsevol dels òrgans. Aquesta es una de les principals raons de que CSI sigui famós per què ensenya la part més real i fastigosa de les autòpsies, ensenyant un fetge destrossat per una bala acompanyat de la simulació corresponent a tot detall. En algun capítol se l’ha vist remenant una olla bullint per extreure la carn d’un crani per tal de determinar la forma de l’arma i oferint una cullerada del caldo al CSI nou de torn.
• David Hodges: Es el millor tècnic de laboratori de tots els CSI, fins i tot ell mateix ho diu. Quant en Greg va sortir del laboratori de Las Vegas, tenia por que les escenes de laboratori es tornessin soporíferes, però en Hodges va agafar el protagonisme inclús superant en Greg. En Hodges admira en Gil per sobre de qualsevol altre cosa, de fet, i qui no? Però Hodges arriba a un nivell de adoració ridícul a més d’intentar exaltar les seves qualitats divagant de manera exagerada per fer-se l’interessant. Frases com “Así es com he resulto el caso” són pròpies d’en Hodges.
• Horatio Caine: El CSI en cap de Miami eclipsa els altres personatges de la sèrie. Les seves frases demolidores que deixa anar al principi de cada capítol s’han convertit en el segell de CSI Miami junt amb les seves ulleres de sol, de fet, un capítol sencer va girar entorn les famoses ulleres. La seva tècnica principal es amenaçar els sospitosos fins que es posen nerviosos i demanen un advocat tot acollonits. La seva postura amb les mans a la cintura i les ulleres de sol ja formen part de la història de la televisió. Més de la meitat de la màfia i les bandes de la costa est se’l volen carregar, però Horatio continua vivint la seva vida la mar de tranquil, amb dos collons.
• Sid Hammerback: Es l’únic personatge de Nova York que cal destacar que té carisma. Ni tan sols el cap Mac Taylor té res realment especial. Llavors per què miro Nova York? Pel conjunt, pels casos originals, el contingut es bo, no pas pels personatges que l’aporten. I què te el Sid? Doncs bàsicament unes ulleres lligades amb una cadeneta que se les treu separant-les pel mig…

Cas típic 1218: noi li agrada noia, noi tria els pitjors CSI

Llista dels pitjors personatges dels CSIs:

• Frank Tripp: Es un detectiu de Miami que acompanya els CSI en les escenes del crim. Es un tio bastant curt, per això a l’Horatio li cau bé. A l’Horatio li encanta ajudar als dèbils i als desfavorits per sentir-se ell un crack. El Frank sempre deixa anar frases com “Que vamos a hacer ahora Horatio?” o “Maldita sea Horatio, nos faltan pruebas“. A més a més es l’excusa perfecte per fer resums de la trama del capítol per aquells espectadors més despitats, quan en Frank fa preguntes tals com “Pero no lo entiendo Horatio ¿Que mobil podria tener para dispararle?“. El personatge tan patètic que mentre l’Horatio sempre posa més èmfasi en amenaçar al sospitós que acabarà sent culpable, el Frank té un do amenaçar als sospitosos que mai són els culpables.
• Tim Speedle: Com a personatge de Miami, no era especialment dolent, però es notava que no acabava de convèncer als productors per què se’l van carregar de la manera més rastrera que pot morir un CSI. Un CSI es caracteritza per ser una persona extremadament meticulosa, calculadora, observadora i metòdica que segueix tots els procediments al peu de la lletra. I com va morir? Doncs en un tiroteig per què li va fallar l’arma ja que no feia una bon manteniment de la seva arma! Es la humiliació absoluta per un CSI. Si fins i tot l’Horatio en l’enterrament deia que era un gran tio i tal, però amb la seva mirada era un clar “Se lo merecia“.
• Riley Adams: Arriba a Las Vegas de manera imprevista per substituir a Warrick Brown, però no es pot substituir a Warrick Brown així com així! Canvien un impressionant negre d’ulls espectacularment verds per una rosseta esprimatxada? Em sembla que això no va agradar a les espectadores… I els productors ho van notar i de seguida veus com els altres CSI passen d’ella. Fins al moment qualsevol CSI que entrés nou era calorosament acollit i ensenyat pels altres CSI. Amb la Ridley no, amb prou feines li dirigien la paraula, li feien moving. Val que a tots els CSI nous sempre son els encarregats de buscar en els cubells d’escombraries, baixar a les clavegueres i processar les cuines dels restaurants, però ho acceptem amb gràcia, ella no, ho acaba fent però sense fingir que li agrada feina, no té la actitud de fer torns de mínim 48 hores com els altres, té una actitud de deixar caure el boli i això no es un CSI.
• Sara Sidle: L’odi contra aquest personatge de Las Vegas es personal, no ve sustentat per res en concret. A part de que per culpa seva el Grissom deixa la serie i se’m va viure amb ella i el més fort es que ella torna i en canvi el Grissom no, es una broma de mal gust?
• Adam Ross: Es un tècnic de laboratori de Nova York. Aquest personatge va ser creat exclusivament com a reflex d’en Greg Sanders de Las Vegas. Clarament volien un personatge secundari però que ràpidament caigués simpàtic a més de dinàmic i paradigmàtic. Però no es el Greg! Ni se li acosta! No va a la seva bola com feia el Greg en el laboratori. L’Adam en si no seria un mal personatge sinó fos per què aquest tipus de personatge ja existeix en un altre CSI igual, però molt millor.