Cas típic 30: noi li agrada noia, noi s’obsessiona per ella, noi es detingut per acosament a la intimitat

Posted: 2006-04-08 in Divagacions meves

A vegades ja passa això, tot comença en que et fixes en una noia i llavors en mica en mica, sense donar-te compte, cada cop i penses mes i mes fins que sense donar-te compte t’acaba agradant, i llavors encara i penses mes i mes, i t’intriga saber que estara fent i acabes amb una obsessió.

Sense anar mes lluny, jo mateix vaig patir una petita obsessio per una persona X, concretament amb el cromosoma X duplicat (hi ha força gent que te el cromosoma X duplicat, sobretot femelles, suposu que deu ser del rollu backup). Però no ens desviem de la qüestió, el fet es que primer lo típic, la segueixes pels llocs, t’amagues radera les columnes, darrere les faroles, radera els arbres, fas veure que llegeixes el diari però i fas 2 forats per poder veure-la, en definitiva tot el que es veu en les pel·lícules. Llavors vaig veure una oferta de prismatics en el Carrefour, de regal portaven unes ulleres de visio nocturna, o potser eren les ulleres de visio nocturna que portaven uns prismatics de regal; la veritat els dos aparells van ser molt utils per seguirla.
Però la obsessió no es va quedar aqui, volia mes control! Així que vaig decidir construir un satelit espia. La meva primera impressio va ser que seria complicat i car, però no va ser així, gracies als coneixements adquirits en electrotecnia amb el Santacristina (Les lleis de Kirchoff: ‘todo lo que entra sale’) quan estudiava al Pau Vila, no vaig tenir cap problema per montar-lo. Els materials els vaig trobar sense cap problema en una ferreteria del barri. El inconvenient mes gran va ser el combustible, vaig haver de robar-lo d’una gasolinera mentre el jefe estava al bany. El problema es que vaig robar biodesiel, i resulta que no anava bé, així que vaig haver de tornar a la gasolinera i aquest cop baix robar sense plom 95. Vaig llançar el satelit, que el vaig batejar com a SpacePons I, en primera instancia tot va anar bé, però li va faltar potencia per sortir de la atmosfera, així doncs va estabellar-se. Per sort va caure en lloc on no podia fer mal, una republica exsovietica, això si, l’impacte del satelit contra el desertic terreny rocallós no va passar inadvertit ja que un ramat de vaques esprimatxades ho van observar tot amb un cert interés. Per sort el satelit no va resultar malmès ja que els sistemes d’espionatge continuaven transmeten, però com que no m’interessava saber que feien les vaques vaig posar-me a construir un altre satelit, quan tingui temps ja passare a recollir el primer.
El 2on el vaig anomenar SpacePons II (que havia de ser sino?, els del Apollo en porten ja uns quants seguin el mateix sistema). El 2on es va posar en orbita sense cap problema després que li fes unes petites correccions per evitar que xoques amb el satelit del meteosat, el Tomàs Molina m’hagues matat si li hagues passat alguna cosa al seu satelit, per què es seu, el va pagar ell, un dia em va ensenyar la factura. Al provar els sistemes d’espionatge del nou satelit em vaig meravellar de lo be que anaven, era com jugar a un joc d’aquells en 2D que es veia des d’adalt, saps? doncs si! abans dels jocs 3D van sortir els jocs en 2D, i abans d’aquests els jocs en 1D, que si que si, que es cert, que se el que em dic, que soc informatic (jajaja). El cas es que tenia totes les facilitats per controlar-la, llavors em vaig donar compte que m’estava avorrint, així que ho vaig deixar, així de facil, com aquell qui deixa de fumar.
Ara per ara em dedicu a fer terapies de desobsessionament, faig terapies de grup (- Hola em dic Pep i soc obsessiu. – Hola pep!). Us preguntareu que va passar amb el satelit, doncs em vaig sentir altruista i vaig decidir fer un be per la humanitat, o sigui que vaig vendre el satelit a una empresa del mon del porno que volia fer arribar les seves emissions del 7e art arreu del planeta. Ah si el que de debo us interessava era el 1er satelit, doncs suposu que encara esta perdut en aquell pais envoltat de cabres i vaques, o sigui que si mai algu passa aprop de bielorussia que m’agafi el satelit, que li estare molt agrait.

Comentaris
  1. gary ha dit:

    No et posis amb el biodiesel que va de puta mare. Feixista.

  2. Oriol ha dit:

    I tu et queixaves de que el juli feia els posts/articles massa largs? xDD

    Ha pujat el nivell del bloc, eh! Últimament havia perdut una miqueta ;-)

    Aquest text m’ha fet pensar en el Santacristina (molt bo lo de “todo lo que entra sale”) i amb els textes que vas escriure sobre el motiu pel qual no t’agradaven les discoteques. Podries publicar-los algun dia fent un cas típic del rollo “noi li agrada noia, noia el convida a anar de discoteques, noi diu que no perquè no li agraden les discoteques”, què et sembla?

  3. Pons ha dit:

    El cas es que m’agrada la idea de tenir el post fet.
    Crec que ho fare, potser no el seguent, potser no el seguent del seguent, potser no el seguent del seguent del seguent, en fi ja s’enten, que ho fare quan pugui

  4. Anonymous ha dit:

    El que realment interesava i no s’ha explicat és que passa amb la persona del cromosoma X duplicat. Avorriment i ja està?

  5. Pons ha dit:

    Ui et preocupes per la persona XX hm, ves que no sigui el principi d’una obsessió

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s