Cas típic 38D: noi li agrada noia, noia li dona una targeta de st Valentí que diu "Eres muy chu chu chuli"

En el post anterior “més J. Jones, conversa, mobil,…” I ara el post actual:
PIIP PIIP (soroll de missatge, ve de fet el meu mobil fa mes haviat un xiulet) un missatge de la J. Jones, deia textutalment (per que ficar cites textuals en una narració li donen vericitat, ho vaig llegir no se on…) “Ola makisim!!! em sap greu pro dllns no pdre agfar el tramvia :( aig danar al mtge, pro ns veiem dmrts! ptns!!!”. Makisim? esclar, havia de dissimular que encara no sabia el meu nom… calia havisar-me? havia de fer jo alguna cosa al respecte? representava que dimarts em portaria el justificant del metge? (ja us avançu que no mel va portar). Aprofitant que el sms m’havia fet pensar en la J.Jones (es un nom amb magnetisme, oi?) vaig fer recompte de la situació, ella parlava molt (potser al comparar-se amb mi es veia accentuada la diferencia)i jo gairebé no havia dit res, de fet ella, ni tan sols sabia quina edat tenia. A la setmana següent sant tornem-hi (en quin dia cau aquest sant?). De cop em va plantejar de trobar-nos fora del tramvia (digues-li agosarada), llavors vaig desvetllar les meves dubtes sobre si la noia podria existir fora del tramvia (es maca la paraula tramvia, oi?). El cas es que em va dir d’anar a prendre un cafè un dia d’aquests, això podia voler dir 2 coses, que fos una indirecta perquè ens coneguéssim millor pel mateix motiu que les nois i noies es volen conèixer millor, o bé que era addicta al cafè que feien al cafè a la cafeteria la qual m’havia proposat d’anar, s’anomenava B. Cafè mmmm no, millor li direm Bon C. Per un noi inexpert en tractar noies pensaria en la primera opció, MEEEC error, la correcte era clarament la segona. Quan varem anar a prendre el cafè (només se’n va prendre un, devia estar cohibida), va donar-me la oportunitat de parlar, va ser d’agrair perquè la conversa va guanyar classe i nivell. Llavors em va dir que a part d’anar prendre cafè podríem quedar altres dies per fer altres coses (mentre deia això va fer un moviment que va fer que el seu escot es fes una mica mes pronunciat, s’havia de reconèixer, tenia una bona davantera). Jo li vaig dir que m’agrada fer altres coses a part de prendre cafè, perquè jo no soc addicte al cafè (la 2ona part de la frase, la vaig ometre). Vaig pensar que el que m’agrada a mi es el fronton, però tot i que al veure que els seus dits no hi havia cap senyal que indiqués que practicava el fronton vaig decidir provar sort i preguntar-li que li semblava. Va acceptar, tot i dient que no dominava gaire l’esport (es per això que dic que el fronton es un esport molt elitista només reservat a l’abast d’uns quants). Tot i això tinc la sensació que li hauria pogut oferir de participéssim en un torneig medieval amb els cavalls, les armadures, les llances i tota la pesca, i crec que hauria acceptat; això podria significar dues coses, o bé que estigues penjada de mi, o simplement que dissimulava la seva passió pel fronton; no cal dir que la 2ona opció torna a ser l’escollida. Quan varem començar a jugar a fronton…
To be continue