L´ùltima part:
De fet no vaig saber que era tornava a ser una altra peli de por, fins que vaig agafar de terra la caratula que pocs segons abans se li havia escapat de les mans a la J. Jones, just desprès de veure que al seu front se li apareixia un intranquil puntet vermell.
Cas típic 38F: noi li agrada noia, noia li dona una targeta de st Valentí que diu "Eres muy chu chu chuli"
Posted: 2006-05-10 in Divagacions meves
Comentaris
Pons's blog 
Que se t’havien acabat les idees? Ja se que et van dir que hi havia d’haver violència i tot això, però l’has acabat molt sobtadament, eh!
Va, digues que t’has confós i arregla l’estropici que has fet xDDD
a la foguera! molt malament ramon XD
El problema no és que s’acabi de cop sinó que ja no recordava com acabava l’anterior, entre altres perquè no el vaig acabar d’entendre. Jo no trobo tan malament que sigui sobtat… fa gràcia, total tan rollu perk la jones sucumbeixi a un francotirador…
monissim el gat!!
heus aquí una persona amb criteri absolutament NULL
PD: molt malament Ramón, tenia més fe en la teva creativitat xD
A veure, la narració es talla en sec, per tant el que palma és el narrador!
Aleshores la J.J. no és més que l’alter ego del narrador, és a dir del Ramon. Seria el seu costat oposat: amable, bonica, amb estil…
Rollo El club de la lucha: la única manera d’eliminar la doble personalitat és que una de les dues aniquili l’altre (com la peli identidad). Això és perillós, ja que si es fa massa en serio acaba passant això: quan palma un palmen els dos.
Com a les bones pel·lícules la critica s’em tira a sobre, això està bé, vol dir que ha causat impacte.
M’en alegru que com a mínim algú hagi captat la autentica filosofia de la narració amb tot el rollu del alter ego.
Apunt final: no descartu fer un final alternatiu per la gent més simple que necessiti una història més vulgar, com fan les superproduccions per tal que li agradi a la majoria de la gent.