Arxivar per Juny, 2006

Voleu que d’ara endavant aparegui davant de cada post “cas típic xx:”? i tingui forma de cas típic? o em passu als titols normals i corrents?

Per què després no digueu que el post ha sigut sosu –> video

“Todos los parques grandes tienen problemas. Cuando inauguraron Disneyland en 1956, no funcionaban las atracciones.” – John Hammond
“John, pero allí si no funciona una atracción, no se come a los clientes.” – Ian Malcolm

PD: Ah si, el video triga com 500 anys a carregar-se sencer, mentrestant uns podeu anar mirant aquest unes 250 vegades

Es el que té fer campana, que et perds alguns continguts interessants. A vegades fins i tot son coses que els profes diuen!!
Per exemple, voltant per patata brava he estat mirant la secció de les frases mítiques dels profes. Per ser sincer moltes no fan gracia, segurament que en el seu moment en directe van tenir gracia, o segurament si coneixes el profe també en farien més. Per estlaviar-vos la feina, jo, que tinc temps lliure (soc solter), he triat unes quantes de les que més m’han agradat de les primeres pagines (tinc la sensació que ni deu haver moltes i moltes pagines, així doncs no descartu fer futures entregues). A lo millor em demanden i em tanquen el blog per drets de publicació o ves a saber que… pero tan se val, ultimament ja no es el que era aquest blog.

“Cuando hay una obra, esta tiene sus costes, eso si, si en la obra hay gitanos en los alrededores los gastos se multiplican, porque estos te roban hasta los calzoncillos”
Ángel Gonzalo – Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, UAB

“El duelo i el luto; en català només tenim una paraula: DOL. Som així de tacaños.”
Teresa Lleopart – Escola Universitària de Ciències de la Salut, UVic

“Ciceró era un escriptor compulsiu com ara hi ha fumadors/es compulsius”
Lambert Ferreres – Facultat de Filologia, UB

“Podem matar aquest període (es queda pensant), anava a dir, d’una punyetera vegada”
Lambert Ferreres – Facultat de Filologia, UB

“Alumna: “es refereix a per què és important per a nosaltres com a traductors?” Llisterri: “No, com a persones normals” “
Joaquim Llisterri – Facultat de Traducció i Interpretació, UAB

“Sou la generació Videoclip: Només aconseguim tandes de 10 minuts.”
Enric Peig – Escola Superior Politècnica, UPF

“(se sent música i soroll de multitud) – Què és aquest soroll? (Alumna: És la rua del Barça) – Mare meva! Això és una secta iniciàtica! Comences besant la copa i acabes agenollant-te davant del Ronaldinho.”
Marc Mayer – Facultat de Filologia, UB

“Són coses que em semblen de Sesame Street”
Andreu Casero – Esc. Sup. de Relacions Públiques, UB

“Us dono el meu e-mail, però no perquè digueu obscenitats ni envieu coses pronogràfiques ni res d’això eh?” “
Andreu Casero – Esc. Sup. de Relacions Públiques, UB

“Les exonucleases tallen el DNA per on els hi surt dels… bueno per tot arreu… “
Salvador Ventura – Facultat de Ciències, UAB

“És com dir: això és una pera pq no és una poma… Pues no! Pq podria ser una sandia!!!”
Daniel Solé – Facultat de Farmàcia, UB

“Algú ha fet càlcul de primitives? D’aquelles que no donen calers…””
Josep Maria Cors – Facultat de Matemàtiques i Estadística, UPC

No sieu talibans!!”
Jaume Farràs – Facultat de Química, UB

Em sembla increïble que el vot de persones com vosaltres compti igual que el meu a les eleccions.”
Montserrat Iborra – Facultat de Química, UB

“POLÍMEROS!!!!! POLÍMEROS!!!! USTEDES SON POLÍMEEEROOOOOS!!!!!”
Doctor Climent – Facultat de Química, UB

“Ahora le preguntaré a una chica… que me es mucho más agradable, obviamente”
Doctor Climent – Facultat de Química, UB

” Ustedes son jóvenes. Yo en canvio ya tengo el ataúd esperando aquí fuera!!”
Doctor Climent – Facultat de Química, UB

“La vit. D se sintetitza a partir dl colesterol i del Sol, és a dir, dieta Benidorm.”
Portero – Facultat de Medicina, UdL

El raquitisme no és cap afició al tenis, sino…”
Portero – Facultat de Medicina, UdL

“Nos dijeron de ir a Siria! Y yo dije: “aquí os espero tomando un huevo”! “
Pilar Lopez – Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, UAB

Hi havia una altra versió que per simplificar i tenir una estructura més bona, però costava més d’entendre, però a mi m’agrada més, es la seguent:

Noia li agrada noi, noi no li agrada noia, noia i noi canvien d’opinió

Hi havia encara una altra versió que encara es més concentrada

Noia li agrada noi, noi no li agrada noia, canvien d’opinió

Podriem arrissar més el rínxol (rizar el rizo) i esquematitzar-ho més

Noia li agrada noi, noi no, canvien d’opinió

Digueu-me exagerat però tindriem una altra possibilitat

Noia noi, noi no, canvien opinió

Si volem exagerar-ho només cal fer una cosa semblant

XX=>XY, XY¬=>XX, (XX+XY)*-1

Grans herois de la televisió d’avui i sempre: Richard Dean Anderson
A les noies els i agraden els nois que es saben espavilar, rollu Richard Dean Anderson, els més joves el coneixereu com a Jack O’neill, el lider del SG-1, si si aquella serie on els extraterrestres parlaven anglés, però es sentien culpables si deixaven sense raonar qualsevol fet físic.
Els més veterans com a Macgyver. Es com l’equip A però tot concentrat en una sola persona. Només veure’l en acció:

Fa tres posts (si més no, en la major part del cas 51) vaig descobrir la sensació que era no tenir comentaris ( tots els posts que havia fet havien tingut comentaris, ara no decidirè si això es bo o dolent, el cas es que n’han tingut). Però a mi m’agrada fer les coses bé, es a dir, que ho fare oficial.
Aquest post serà una mica rollu la entrevista del Buenafuente a Robbie Williams, en la qual van estar un minut sense dir res, es a dir perdent el temps en la televisió (d’acord tampoc va ser tan trencador). M’agradaria que aquest fos el post oficial sense comentaris. Entre tots podem fer-ho, es a dir entre tots podem no fer res, gracies per la vostra (no) col·laboració.

Cita del dia d’avui: Just abans de parir:

“¿Sabes esa sensación de cuando intentas sacar un san bernardo por el culo?”
Rachel Green, Friends

Encara m’estremeixu quan pensu en la sensació de fa uns moments… Aquell plaer que et recorre el cos, que no s’assembla a cap altre tipus de plaer, seria com el plaer de l’estornut que no es pot comparar amb cap altre cosa coneguda. Recordu com després de fer els premilinars l’he introduit per la fina ranura. Cert que no es us un fet que faci gaire sovint, però en part deu ser aquest el fet que sigui una acció tan agradable.
Cita del dia:

“Errar es humano. Culpar a otro es política”.
Hubert H. Humphrey

PD: no cal que busqueu la relació entre el post i a la fotu

Després del cas anterior feia falta un cas dinàmic i visual, gaudiu-lo:
Cerveza i noies, una bona barreja. Un parell d’exemples dels resultats que es poden aconseguir gràcies a aquest fantastic element (tot i haver dit element, potser que no el trobis a la taula periodica dels elements, bé potser està amb els Lantanids, no ho se, aquella secció no me l’he mirat massa). CERVEZAAAAA!
(el que ve a continuació no son anuncis de cerveza, però es un liquid…)

hippies…

I l’ùltim!!!

Que faríem sense les petites coses que ens fan la vida més difícil ?
La discoteca te grans defectes (mirar els fulls anteriors), però també te petits defectes, bé podeu dir que si són petits no passa res però, que passa si sumes molts defectes? Doncs, tens una suma de defectes (una suma defectuosa) o un defecte gran, i els defectes grans no són bons.
Les discoteques tenen aforament màxim, com els teatres o els cinemes, però la diferència es que aquests últims es contenen les entrades que es venen, mentre que les discoteques va entrant gent i gent, perquè heu vist mai un una discoteca amb un comptador de persones (com els dels museus o algunes atraccions), hem sembla que no, però es clar hi ha els portes que conten a ull la gent que va entrant (per que tampoc he vist un porter amb una calculadora) però els porters són com les persones que treballen pel govern i es dediquen a contar manifestants, si per que fan el mateix, passen 200 persones, però ells calculen 50 i un que era molt baix. Perquè tornant al exemple del cinema, us heu trobat mai que heu de compartir un seient amb tres persones més? A la discoteca es possible, ja que el teu EMPV (Espai Mínim Per Viure) l´ has de compartir amb tres persones més.
Un altre petit problema, el guarda-roba, la pregunta es: per que si deixen entrar 2000
persones en una discoteca només 200 poden tenir el privilegi (no es un dret) de poder guardar la roba? Que passa amb els altres? No són persones? Jo crec que haurien de fer com els pàrkings, si posar un cartell a la porta informant si queda lloc o no al guarda-roba.
Altres problemes menors però que es noten són la falta de pantalles tàctils a les discoteques, jo crec que una discoteca discrimina a la gent que no es sorda, els deixa en desavantatge, perquè no coneixen el llenguatge dels signes, per això es necessita una pantalla tàctil per prémer la beguda o combinació de begudes que desitges, perquè si vols pots fer una prova, demana a un cambrer real un Vailys, a veure si ballant i fent moviments “provocatius ” entén el que vols. Jo crec que si tens sort i està de humor t´ ignorarà, sinó avisarà als porters o si té massa humor trucarà a St. Boi i aprofitarà la oferta de recollida a domicili.
Que els hi costa treure les petites coses que fan la vida més difícil? Com per exemple el fum que llencen de tan en tant, si el 1er cop que ho veus fa gràcia, el 2on ja tens els ulls plorosos, i el 3er ja estàs buscant els cabrons que t´ han trepitjat, però es que la 4arta vegada portes una beguda a la mà i quan el fum s´ha esvaït encara la segueixen portant, però a la camisa.
El detall dels sentits també importa, m´ explicaré. Oïda quan surts estàs bastant sort (ves que no sigui que el Sr. Dj. té una taula de mescles molt completa, però li falta el regulador del volum). Tacte, si veus massa ja no saps el que toques (i moltes vegades es millor que no ho sàpigues). Gust, després de beure qualsevol cosa et queda un gust estrany a la boca (una coca-cola de discoteca, no té gust de coca-cola de supermercat). Vista, el maleït fum ja mencionant anteriorment (on es posa el maleït tio que controla el llançador de fum?). L´ olfacte, aquests aspecte només afecta als no fumadors, perquè els fumadors passius deixaran de ser-ho (perquè respirar aquell aire es com si fumessin activament, o simplement deixaran de ser-ho perquè es moriran intoxicats de un càncer de pulmó, que passa? Hi han càncers molt ràpids).
Doncs si sumes aquestes petites coses que molesten en una discoteca, més les grans coses que molesten, et dones compte que la gent no pensa que té de bo i dolent una cosa abans de fer-la, no mira els pros i els contres, per estalviar-vos feina he resumit els contres de les discoteques en 3 fulls (de moment) i els pros (segons el meu punt de vista) estan a continuació…….

Au vinga, un altra… Mai havia postejat tan seguit

Perquè no m´ agraden les discoteques (encara més motius)
La vida de tot ésser viu està plena de qüestions sense resposta: De on venim, quan desapareixerem, perquè hi som, on anirem després, etc. Però actualment hi ha un dubte que remou la meva consciència, es: Perquè a molta gent li agrada la discoteca?
He estat reflexionant sobre el tema, fins hi tot he realitzat un treball de camp (això vol dir que he visitat diverses discoteques i he observat els individus dintre el seu habitat).
Podríem dir que, tot i que les discoteques tenen petites diferencies entre elles, són pràcticament iguals (físicament), un recinte amb parets, sostre, terra, barra\es, llums, altaveus, i el més important, desnivells, per que a qui se li va acudir la idea de posar graons, rampes, etc, en un lloc fosc ?, això es un perill, per que tu vas “tan tranquil” movent-te pel local i no mires mai al terra (a part perquè penses que més val no saber, que hi ha al terra, que fa que les teves sabates s´ enganxin a cada pas) per que, estàs pendent de no xocar amb d´ altres persones (perquè després es molt difícil demanar disculpes sense poder parlar), i per tant no et fixes en el terra i de cop hi ha un graó, però es igual si caus a terra, pots posar les mans sense perill de clavar-te vidres.
Hi ha molta gent que es queixa quan hi han obres al costat de casa seva, ja que els operaris (sempre homes amb samarreta de tirants, encara que sigui el més de gener), fan soroll amb la maquinària; però un estudi realitzat per no se quin canal demostra que el nivell de decibels en una discoteca es més alt que produeix una trepadora, però es igual , anem tots a la discoteca, no passa res, si això es molt saludable (casi tan saludable com les antenes de telefonia mòbil, perquè si Telefònica s´ ajunta amb la competència, Amena i Vodafone, per dir que no son perjudicials es que hem penso que fins hi tot fan un bé en el nostre organisme, no ser com podíem viure sense elles), si fos realment nociu, el nostre cos, tan savi com es ell ens avisaria, no ser, podria deixant-se sense capacitat auditiva quan surts de les discos, o el cos podria fent-se xiular les orelles, però com que no ens passa res.
Hi han molts mes exemples de desgràcies produïdes per les discoteques (mirar full nº1), però ara vull centrar-me en un altre aspecte: La persona fa la discoteca o la discoteca fa la persona?
La típica persona de discoteca es noi (generalment hi ha entre un 54% i un 59% de nois a la disco, depenent de aquesta) de entre 16 i 20 anys, amb els cabells amb gomina (jo tinc una teoria, les discoteques compren accions de les sabateries i de les fàbriques de gomina, doncs, perquè et diuen: tu no puedes entrar con esas pintas), el autèntic noi de discoteca, no canvia de lloc, sempre la mateixa, potser es que com ja se sap el camí, si va a una altra discoteca a lo millor no sap tornar. Però en definitiva, els nois de discoteca no són mala gent, el problema sol ser el porter, un home de 1,5 m (de amplada) amb una gran carrosseria i solen ser com el Buenafuente (són hipocondríacs ?), no, són tiquis-miquis, m´explicarè son unes persones incapaces de dir: no pots entrar perquè està ple, i si ha d´ entrar algú serà un colega meu. No poden dir-ho, ells tenen imaginació, i et diuen: tu a on vas? (a la peixateria, que no es aquí?), tu no entres – per que no? – Aquesta camisa es massa negra. Qui seria capaç de buscar excuses tan ingenioses? ni el mateix Groucho (suposo) Marx.
Encara seguiré investigant perquè la gent va a la disco, de moment es tot un misteri, en el pròxim informe hem basaré a en una hipòtesis meva que diu que en les discoteques posen alguna substància, que quan la respires et tornes addicte a la discoteca, de moment estic intentant separar els components de “l´ aire “ de la discoteca, de moment, però només he trobat que el 95% de “l´ aire” són components del tabac (per cert, hi ha alguna discoteca que sigui com els trens, zona de fumadors i zona de no fumadors?). Segueixo investigant.

Degut al poc esforç que requereix aquest post he decidit tornar a publicar ja… Com és haviat ho acabem millor… I ha sobre en aquest, el titol fins i tot diu que no fa gràcia… es fantastic…

Perquè la gent va a la discoteca? (aquest no fa gràcia, només reflecteix la crua realitat)
Després de aprofundir sobre el tema he arribat a la conclusió que hi ha molta poca gent que li agradi la discoteca, però si es així com es que hi ha tanta gent que hi va?
La resposta es ben senzilla, això es culpa la capacitat de socialització que té l´ ésser humà, per naturalesa l ´ ésser humà no ha estat mai sol, des dels principis de la humanitat l´ home ha necessitat companyia, primer era només per defensar-se contra agressions externes, però actualment no fa falta, perquè la gent es reuneix simplement perquè no vol estar sola, perquè quan s´ està sol tens temps per pensar, i es clar i un cop comences a pensar et dones compte que la gent fa coses estranyes, i això ens desconcerta, i no ens agrada i per això la gent busca la companyia i per això intenta estar el màxim possible amb els amics, els amics , en realitat només són una excusa per no pensar en el futur, perquè fan les coses que fan o perquè han fet les coses que han fet. Com que els amics van a la discoteca ell va a la discoteca.
La següent pregunta es: perquè els amics van a la discoteca? Aquesta pregunta ja es més difícil de respondre, però també he fet una hipòtesis. En un grup de amics sempre hi ha algun que té més iniciativa que els altres (per exemple si hi ha un grup de 5 amics i notes mitjanes del Btx són: 1`4, 2`3, 1`9, 2`1 i 3`6, aquest últim es l´ intel·ligent del grup), doncs, tot va bé fins que aquest amic diu: Escolteu, i si anem a la discoteca? Aquí comencen els problemes. Els altres per no semblar antisocials, diuen d´ acord (il·lusos), i hi van, quan surten el amic que fa preguntes que no deu (semblants a : en que penses?), fa la pregunta adreçada a tot el grup: us a agradat? Ja esta, tothom seria capaç de matar aquella persona en el acte sinó fos que hi ha massa testimonis, però desgraciadament no el maten i per no ser antisocials, diuen: si, bastant (o molt, o esta bé), però i ha algú que encara posa la pota quan vol ser massa social i diu: la setmana que ve i tornem , oi? (es una pregunta no una afirmació) cada persona del grup dona per suposat que les altres persones del grup volen tornar-hi, per tant ell diu que la setmana que ve, i ja esta liada, i cada setmana s´ ha d´ anar a la discoteca tot i que a ningú no li agrada, la gent només hi va per estar amb els seus amics, els quals es pensen que es ell qui li agrada anar.
Descobrir això no ha estat un procés fàcil, però amb perseverança i una capacitat de deducció gairebé tot es possible. Està clar que no trobaria cap persona que anés regularment a la discoteca que realment digues que li desagrada, però observant la conducta de la gent es pot veure com realment no els hi agrada, l´ exemple més clar es quan tot el grup va en direcció a la discoteca, el grup no va corrent cap a la discoteca com ànima que porta el diable, tot el contrari camina a poc a poc i va fent aturades periòdiques, a vegades pel camí algú llença alguna indirecta com la següent a veure si algú la agafa, però no sol haver-hi sort, diu una cosa així: esteu segurs que voleu anar a la discoteca X (per no fer propaganda) i no preferiu anar a una altra? Aquí la gent discuteix, però s´ acaba anant a una discoteca. Hi ha altres proves, com per exemple que molt poca gent arriba a l´ hora quan s´ ha decidit anar a la discoteca, casualitat, hi tant , es que no trobava la camisa que buscava, es que s´ ha m´ ha acabat el pot de gomina i he tingut de anar a buscar-ne una altra, es que he perdut el bus (el noi ha vingut caminant), etc. A més, oi que si t´ agrada una cosa, si pots, no pares de fer-la? Doncs perquè la gent marxa de la discoteca li posen un segell, torna a entrar, torna a sortir, que passa aquí?, potser han de descansar de tanta emoció que comporta la discoteca (la frase anterior desborda el significat de sarcasme). Més de una persona, quan llegeixi això, reconeixerà que això es el que realment li passa, ara que reflexioni.

Això torna a ser un cas típic mùltiple, en aquest cas només seran 4 capitols, inclós aquest. Simplement son els documents que vaig a escriure a 1er o a 2on de btx ara mateix no ho recordu. No han estat modificats des de que es van fer a la seva època (per mandra), per tan no us estranyi trobar un Ramon amb una altra manera de pensar i de expressar-se, així com referencies a conceptes ja antics.

El motiu per el qual no m´agrada anar a la discoteca
Com el titol indica, només hi ha un sol motiu per el qual no m´agrada la discoteca, això es per culpa de la estadística que hi ha sobre mi, ja que 13 vegades que he anat en un recinte d´aquestes característiques 11 vegades he tingut migranya.
Jo penso que el mal de cap, pot ser provocat per un d´aquets múltiples factors que es donen a la discoteca, però tampoc descarto la idea que sigui la combinació de varis d´aquests factors. Possiblement el mal de cap es dongui quan escolto aquella música, (recordo, que per a mi entre sentir música i sentir, per exmple, la informació del trànsit no hi ha cap diferència) que no poden posar-la més alta per culpa de les lleis de la físisca, ja que l´aire no es capaç de transportar més ones sonores.
-Una altra possible causa del meu mal de cap, podria ser per culpa de la il·luminació, perquè siguem realistes una de les coses que fas en una discoteca, es mirar ties bones, no ens enganyem, (dic només mirar ja que no hi ha manera de fer cap altre acció amb elles), doncs la il·luminació evita que puguis contemplar-se amb tota perfecció.
-La meva migranya podria estar provocada pel simple fet de haver de pagar per patir, ja que jo molt bé no m ´ho passo en aquests recintes, es com si per anar a la presó haguessis de pagar als agents de policia que t´aguessin agafat.
– Un altre motiu que podria provocar el meu dolor en el cap podria ser el gust que tenen les begudes en aquells locals, si per exemple, la Coca-Cola ( i no direm marques) que es la beguda més simple del món ( però està bona), ja està aigualida, desbravada i té un gust realment estrany, podeu imaginar per tan com seran les altres begudes.
-Potser el mal de cap esprodueix quan haig d´estar molta estona, però es que molta estona, dret en un lloc on estàs més apretat que els “animals” que tenen les grans cadenes de “restaurants” , com per exmple el Burger King ( el rei més patètic del món després del King Àfrica) o el KFC, ( no crec que se li pugui dir animals a unes coses, que si están vives però han patit més de 10 mutacions no naturals, hi menjen greix pur. Tampoc enomanaria restaurant a un KFC, podeu imaginar perquè). Ja ho ser que hem direu que teòricament hi ha bancs, digue-me tiquis miquis, però tampoc diria bancs a uns objectes, disssenyats per un psicopata ( no pot haver sigut ningú més ), ja que han sigut creats per ser el màxim de incòmodes possibles i a més per torturar el nostre cos.
-Al sortir d´aquets recintes els porters et tracten com si fossis un tipus de bestiar, ja que ens marquen com a tals, no ens podrien donar un paper conforme podem tornar a entrar ? El segell aquest sembla que s´esborri de seguida però, per treure´l has de arrencar-te la pell, sinò no marxa, es com un tatuatge.
-Diguem-me rebuscat,però encara hi ha un altre motiu, que em pot provocat migranya i es veure la cara que posa el simpàtic i que sempre posa una cara de felicitat que espanta (endevineu en quin punt de la frase anterior s´acaba el sarcasme), el que deiem, la cara que posa el porter al veure la teva foto en el carnet de identitat, perqué segons les lleis de Murphy (pitjor per ell sinò s´escriu aixì) les teves pitjors fotos de carnet sempre són les que s´han de posar en el DNI o en la fitxa escolar.
– També podria ser que al estar al costat dels meus amics i no poger parlar amb ells per culpa de la informació del trànsit, em pogui produir malt de cap.
-Encara crec que podria haver-hi una altra causa, doncs aquesta es el calçat, els dirigents d´aquests locals t´obliguen a portar unes sabates, es a dir un calçat incomode, i no ni ha res pitjor en el món que portar un calçat incomode ( exceptuant Cine de Barrio, es clar).
– Una altre possible causa de la meva migranya discotequera podria ser provocada per “l´aire” que hi ha dintre del recinte ( la paraula aire apareix entre cometes perquè jo no puc considerar aire una substància, la qual estigui formada el 99% de fum del tabac i un 1% d´aire, he arribat a la concclusió que hi ha aire perqué encara estic viu, no res més).

Punt d’inflexió: Pròximament “noia li agrada noi”.
Això vol dir que al 100 s’haura acabat tot? o vol dir que tornarà el “noi li agrada noia”? o vol dir que hi haurà “noia li agrada noia” i “noi li agrada noi”? llavors serà al 200 que s’acabarà tot? o serà tornar a començar el cicle? rollu univers; aprofitarem per fer una mica de cultura, una teoria diu que l’univers es ciclic (i no em refereixu allà on treballava el mario), com tothom ja sap el Big Bang va fer que els planetes, les estrelles i la resta de porqueria espacial (no pas especial) , s’anes escampant per tot l’espai gràcies a la força de la, ara bé l’univers s’expandeix i llavors contant la teoria (demostrada) que els cossos s’atrauen en proporció a la seva massa podem arribar teoria (equivocada?) que l’univers (ups) es tornarà a replegar en si mateix degut a la massa de la pila de cossos que té fins arribar al punt que es tornarà a unir tot, just tal com va començar. Seria curios, no?

S’ha posat de moda pels blogs que hi hagi posts sobre animalets monus i bufons (exemple1, exemple2). Doncs he sentit una mica de gelus al no tenir cap animalet per mostrar, o sigui que he triat el recurs facil, que es buscar-los pel youtube. El resultat ha sigut un gatet, que tal com la definició de gatet diu, no fa absolutament res però es molt monu.

La vida esta entrecreuada, qui la desencreuarà? qui la desencreui bon desencreuador serà.
Moralitat: Prou embolicada es la vida de per si, o sigui que si pots tria el camí facil, no sigui que t’acabis perdent

Dedicatòria: Dedicu aquest post als homes de les històries heroiques, que ja sigui en el capitol 4 del llibre o bé al cap de 15 minuts de la peli, entren a saco en una habitació i van atacant a l’heroi d’un en un i moren per ordre; per què ningú mai els preguntat si es això el que realment volen fer.

FRASE:

Cuando estaba en la legión, en el Africa Korps me enfrentaba a los moros, que son como franceses pero en sucio.

Això demostra lo sacrificat que es torna un noi quan comença una relació, no hi ha fronteres que no pugui superar, no hi ha obstacles que no pugui vèncer, no hi ha pits que no pugui tocar. I llavors les noies encara tenen la barra de dir que els nois no son detallistes, que encara que no ho sembli som persones sensibles amb els nostres vessants espirituals i tot.
Per cert, tothom està pensant en la mateixa pel·lícula, no?
Moralitat: Es bo saber on pots trobar un bon doctor que sigui cirurgià plastic.

FRASE:

La vida no es más que una broma macabra. Cuando todo acabe, sabremos quien es el bromista. Y estará en inferioridad numérica

PD: Heu notat que canviat el “Post del mes”?