Arxivar per 2007-02-06

Degut a que es un número de cas tan important, he decidit fer una mica reflexió del fenomen d’aquest blog.
Potser cada cop us semblen els casos típics mes subrealistes… però es que hi ha vegades que la crítica se’m tira a sobre així com l’allau de fans que exigeixen canviar de post. Per que la gent es així, els i dones la màniga i t’agafen la jaqueta. Per que hi ha gent Ponsblogadicte que necessita la seva dosis perquè sinó tenen el síndrome d’abstinència. Addictes!!!!

Fer un blog no és fàcil, el primer pas es triar una adreça, però et trobes que totes les adreces bones ja estan agafades, i a sobre no estan pas agafades per fer un bon blog, sinó un blog d’estar per casa (per no dir un blog de merda abandonat), llavors has de triar adreces més complicades de recordar o bé posar numeros (em refereixu per exemple al 007).
Exemples de adreces mal aprofitades: Oleguer, pons, gary, bons

Bé, ara no hi ha gaire misteri sobre quin format tindran els casos tipics del 150 al 200, la lògica diu que cal esperar un “noia1 li agrada noia2“.