Cas típic 209-B: noi li agrada noia, noi tenia una cosa pendent

Posted: 2007-06-19 in Personals, Viatges

El dia 3
Va ser un dia plujós. Però això no va evitar que anessim a veure mercats. Amb les serves arcaxofes gegants, amb els seus apis gegants, i amb les seves llimones gegants (oi que estic ben camuflat?), i amb els tipics budells penjant.
També vam fer una bonica visita al museu arqueologic nacional, amb les seves figures gregues i romanes.
Una passadeta rapida per la recarregada esglesia de Sant Cataldo. Amb la seva torre que sembla que estigui en mig d’una selva tropical. De fet, una mica més i no la veiem, tot i tenir-la al costat de l’hotel i passar-hi cada dia per davant.
Després alguna esglesia més, com ara Sant Domenico, i cap a la Vucciria.
Tocaba també una mica de cultura vegetal. El jardí botànic. Amb els seus cactus. De fet, tot tenia punxes, fins i tot uns arbres estranys. La veritat era força agradable passejar entre arbres tropicals. Els arbres fruiters, com ara tarongers i llimoners, donaven color. A part de una bona olor. I bé, també hi havia arbres gegants.

Per cert, ja us he comentat que al carrer de l’hotel era el carrer de les bicicletes? Compra, lloguer, manteniment, tot per la bici.

Aquella tarda vam fer un intent d’anar a la reserva de lo zingaro. Però degut al mal temps ens vam quedar a mig camí. Això si, vam treure una bonica foto de Castellmare del Golfo. Bé, potser no tan bonica, però ens haviem de justificar el viatge fins allà per no res. Per cert, apareixem tots inclinats per què feia un vent de cullons. Vam haver de lligar al Pau amb un cordill, tal com els globus del Viena, per què no surtis volant.

Al quart dia tocaba viatge.
Viatge amb el super fiat punto gran, fins a Cefalú. Tot el viatge portant el banyador a la maleta per què sabiem que arribariem en aquest poble de platja. Si, feia un dia clar, molt clar, perquè el vent s’havia emportat tots els nubols! quina fresqueta!
Un poblet amb una Catedral. La foto en qüestió té merit per què no es fàcil fer una foto amb un gelat de pistatxo a la ma. El poble també té uns safareig medievals, i per sobre tot, literalment a sobre de tot, un castell en ruines. Això si, amb unes bones vistes.
Mentre anavem pujant cap al castell, al Oleguer li va tocar massa el sol, per que es va amagar radera unes herbes, i al passar jo va fer un salt acompanyat amb un crit de guerra seguit d’un crit de dolor al caure per terra sobre unes pedres. Encara ara, no se que en que devia estar pensant.
I vam continuar el viatge direcció Catania. Pel camí vam parar a Villa del Casale. Un vila romana plena de mosaics. De quàdrigues, amb motius de caça, de Hercules matant els gegants (sense Hercules). Ja sabeu coses típiques de l’época, com ara les noies en bikini. O el que seria un poster del Play-boy d’aquells temps.

Cal remarcar l’encontre amb una senyora, que quan tothom passava per unes passarel·les per tal de no tocar els mosaics, ella passejava impunement per sobre d’aquests. Per això l’Oleguer va dir “Mira aquella tia s’ha colat de guays”, quan podria haver dit “Mira aquella guarra quins cullons que té per trepitjar els mosaics” . La senyora podria haver sigut de qualsevol part del món, però era justament de Girona i va entendre a l’Oleguer perfectament i va començar a parlar-nos dient que no sabia sortir… Total, que vam acabar de visitar la villa del Casale, però sempre amb la por de tornar-nos a trobar, i efectivament, quan ja acabavem la visita va tornar a apareixer per fotrens un rollo sobre el seu viatge, i que lògicament viatjava sola.

Finalment arribem a Catania. I trobem una altra gran habitació. Fins i tot teniem una mica de café i pastetes! Llàstima que la cafetera tingués una sospitoses taques en el fons que feien bastanta mala pinta, com que feia pinta que feia anys o segles que allò no es netejava, vam decidir no malbaratar aquell patrimoni històric i ens vam quedar sense café i ens vam fotre tan sols les galetetes. El que vam fer de seguida va ser trobar lloc per la nostra santa. Algún boig va estar tentant de engegar la tele. Sort que el vam parar, per què amb els anys que debia tenir aquell aparell o bé hagués explotat o bé ens haguessim mort per la radiació.

To be continue…

Anuncis
Comentaris
  1. […] voleu més detalls del viatge teniu el CT209-A, CT209-B i CT209-C. Les fotos han desaparegut dels enllaços […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s