Arxivar per Agost, 2007

Dimarts 21
Com a mínim dimarts vaig poder dormir una mica millor ja que la meva tolerancia a la llum ha augmentat (ves quin remei). En contrapartida al Pau es va passar tota la nit inquiet per uns picors.

Aquest cop sóm previsor i anem a comprar pa, tomaquet i embutits per fer entrapans per dinar i ja que hi som crompem l’esmorzar, per què a l’alberg ens demanaven 40 corones danases (uns 5,5€) per esmorzar (lladres!!). A falta de parcs al costat de l’alberg ens va servir la part de radera del nostre multifuncional Volvo S40.

Toca agafar el cotxe. Direcció Roskilde, un poblet aprop de Copenahgue. Es petit i acollidor, i el que és més important descansem del transit de bicicletes que invadeix copenahgue. I que té d’especial el poble? Doncs que té la catedral més important de Dinamarca ja que es on estan les tombes dels reis danesos. A l’interior (pagant…) es pot observar una mostra dels diversos estils de tombes al llarg del temps, des de marbres fins a daurats. Algunes fins i tot amb capella pròpia. De fet tota la nau està envoltada de capelles.

Segóna parada del dia: Hillerod. En aquesta població trobem el castell de Fredericksborg. La estructura del complex té diverses parts. Primer un fosat, unes quantes cases, un altre fosat, més cases, un últim fosat i el castell i radera d’aquest un llac.
Al entrar al castell descobrim que l’han omplert de quadres de diferents epoques (des del 1500 fins a finals del 1900). Es de destacar la capella del castell. També són remarcables les vidrieres de radera el retaule. No serien remarcables sinó fos per què en les esglèsies que vam visitar a Copenahgue cap de les esglesies tenien cap vidriera remarcable. Per tota la capella i gran part de les escales de cargol del castell es podrien trobar escuts d’armes.

El passeig per l’enorme castell ens va obrir la gana. La meva intenció era dinar d’entrepans en els bonics jardins del castell, però encara no se per què no els vam trobar i vam acabar dins d’una urbanització en un aparcament buit. Però aquest cop no seriem tan barroers com per dinar sobre el maleter del cotxe, vam dinar sobre el capó…
Sort que era un Volvo amb una bona davantera, amb un Smart, per exemple, haguessim tingut més problemes.

Seguent parada: Helsingor, on es troba el mític castell de Kronborg. On Shaekspeare va ambientar Hamlet. El castell es gran, tan gran que com que ja estabem cansats de l’anterior castell vam decidir estalviant-se el preu de l’entrada i fotrens un gelat mentre el contemplavem amb tota la seva magnitud des de l’exterior.
En el punt on es troba el castell on les costes de Suècia i Dinamarca estàn més aprop. Casi casi venien ganes de arribar a Suècia nadant, llastima que casi es podien veure icebergs.

Última parada del dia: Mons Klint
Des del nord-est de l’illa passen a sud-est. Eren uns quants kilometres, però que passen volant si t’adorms amb la boca oberta durant tot el trajecte, oi Pau?
Mons Klint són uns espectaculars penyassegats on es veuen els diferents estrats de les roques. Llàstima que hi havia boira i no es veia res des de dalt, per tan no va quedar més remei que baixar escales de fusta avall fins arrant d’aigua.

Dimecres 22
Dimecres vam abandonar la capital del país i també l’alberg (no confondre amb l’Albert). Quant anavem a partir direcció Ribe, ens van avisar que el lloc on haviem deixat el cotxe (des de feia ja 3 dies) era de pagament. I com a bons ciutadans, no tan sols no vam pagar o vam treure el cotxe d’allà sinó que vam fer el nostre estranyable esmorzar al cul del cotxe.

La ruta de viatge era clara. Passar de l’extrem est del país al extrem oest. Però es un país petit, per tan vam programar una paradeta a la pintoresca població de Nyborg. On hi ha un castell-fortaleza (mig en reconstrucció). No cal dir que el castell també es troba en un petit llac, com tot bon castell danès (ningú hagués dit dinamarquès…).

Una altra parada era al castell d’Egeskov. Segons diuen el castell més macu del país. Abans d’entar-hi, vam donar algunes voltes com si fossim quitxalla per un laberint (tot seguit l’Albert començaria a estirar-se dels cabells per què no troba la sortida). Després del laberint els jardinets amb floretes de tots colors. Quan ja s’acostava l’hora d’entrar al castell un ramat d’animals salvatges ens van barrar el pas. I abans d’entrar al castell, més coses, com ara el museu de màquinaria agrícola (o de tortura, no ho veig clar, per poc el Jordi es queda amb una mà amputada), el museu aeronautic (amb avions moders i no tan moderns), el museu de cotxes antics (el meu preferit). Hi havia també la cripta de Dràcula, que no se que cullons i pintava allà. De fet era un soterrani fosc on hi havia un taud amb un ninot que reia, tot plegat molt patètic.
I finalment el castell! A dincs hi havia de tot, des d’una caseta de nines gegant fins a una de les disfresses de superman que es van fer servir a la peli original.
Ben dinat (aquest cop en una taula de picnic d’una placeta d’Odense) voliem (volia) anar a veure la Catedral d’Odense, però tancaben a les 17:00h i casi que era l’hora, a més a més estava plovent molt i feia mandra voltar pel poble.

O sigui que vam anar tirant cap a Ribe, el lloc on ens esperava el nostre apartament. I per tal d’aprofitar la cuina vam anar al super a fer unes compres.

Tornant de comprar vam passant-se per un concert que semblava que hi hagués molt d’ambient, però no va ser el que esperavem…

Després de sopar truita de (poques) patates i una amanida (salada) vam fer una mica de poker. Els guanys de la nit em varem servir per amortizar les perduès de la partida de la nit següent, però bé, no avancem aconteixements.

Diumenge 19
Plou. Però no importa. Tan sols s’ha de fer una cosa, anar a l’aeroport de Girona. Efectivament volem amb Ryanair. Sortida GRO (Girona) a les 17:40 i arribada a MMX (Malmö) a les 20:30.

Però no anava a Dinamarca? Bé era bastant més barat volar a Suècia i després anar a Dinamarca. Així s’aprofita i es visita un parell de ciutats Sueques. I total de Malmö a Copenhague no hi ha ni 30 km. Llastima que aproximadament 16km siguin aigua. Però el 12 de juny del 2000 van solucionar aquest incovenient mitjançant una triple solució: El pont Øresundsbron. Un tros es pont (la gran part) un altre es un tunel i la part central una illa artificial (Pepper island, al costat de l’illa autentica anomenada Salt). Tot això per un mòdic peatge d’uns 30€.

El vol va arribar abans d’hora, però vam perdre la pole per culpa de les maletes. El que es curiós es que no vam contractar la facturació de les maletes, però misteriosament anava inclosa tan al anar com al tornar.

Tot seguit vam llogar el cotxe. Un volvo S40, blau clar (més clar que el de la foto). No i vaig pensar en fer-li cap foto!

El primer que vam descobrir de Suècia es que els seus habitants vieuen en casetes de fusta com si fossin Hobbits. A part d’això poc més vam veure de Suècia. Un cop passat el pont tocava buscar l’alberg. Per culpa d’unes indicacions confoses (no es el mateix passar que atravessar Copenahgue). Vam fer unes quantes voltes per Copenahgue, en gran part gràcies als habitants de la ciutat que no coneixen la seva ciutat, per què llegir la placa del nom d’un carrer no es una ajuda molt gran si no ho acompanyes amb un gest del dit que senayli el mapa.

Finalment vam arribar a l’hora exacte que vam dir que arribariem a l’alberg (24:00h). De l’alberg cal destacar que estava ple de gent jove de diversos paisos. Llavors per què a les fotos surt buit? Per què eren les 7:00 AM! Que voleu que us digui si jo no puc dormir amb llum i en aquell coi de país no tenen ni persianes ni cortines!!

Dilluns 20
Passejada cap al centre de Copenahgue. La capital del país. Primera parada: Ajuntament
. Després no vam poder parar: Tivoli (s’havia de pagar per entrar al parc), museu Carlsberg (El museu no és de la cerveza, es del propietari de la Carlsberg que va comprar obres d’art, això si, al final de la visitat et donen una Carlsberg, per cert, no i vam entrar per què no ens interessaven massa les obres d’art ja que teniem més feina per fer). Després ens varem acostar més propiament al centre . Amb els seus carrers, les seves esglesies, canals, places, teatres, més esglesies, estatues, esglèsia anglicana i finalment: La sireneta! Me la imaginava més gran!.

Per desintoxicar de tanta construcció ens vam adentrar una mica en la part més vegetal de Copenahgue, el jardí botànic. El qual es troba en un bonic parc amb algún que altre animal salvatge. I què hi ha al costat d’un parc? doncs un altre parc! i al mig del parc el castell de Rosenborg (podeu trobar la maqueta a Legoland).

Després de dinar vam tornar a atacar als edificis, alguna torre curiosa i ens vam endinsar en el deixat barri de Cristiania (hippies i skaters i altres coses pitjors). Un cop vam tenir content l’Oscar vam tornar cap al centre a pendres una merescuda cerveza. Va costar uns 7€, això si, de 1/2 litre, i encara hi ha gent que diu que els països escandinaus son cars. Després vam sopar per la meitat de preu que la cerveza (1er McDonalds, però no l’ùltim, del viatge). Tornada a l’alberg i allí vam descobrir que teniem un nou inquilí a l’habitació diferent del tio estrany de la nit passada que dormia tot cobert de mantes. Realment hi havia algú?

Acabo ja, per què hi haurà algú marejat amb tanta lletra. Un altre dia més!

A uns 2000Km de distància es troba Malmö.
Uns 2700Km més voltant per Dinamarca i una mica de Suència. En total … un munt de Kilometres! 8 dies intensos.

Breu recorregut del viatge (en pròxims dies hi hauran versions més extenses):

Dia 0: Arribada a Malmö
Dia 1: Kobenhavn
Dia 2: Roskilde, Heillerod, Helsingor, Mons Klint
Dia 3: Nyborg, Egeskov
Dia 4: Arhus
Dia 5: Legoland, Esberj
Dia 5: Alborg, Skagen
Dia 6: Ribe, Odense
Dia 7: Malmö, Lund

Fotos penjades

Lluny com ara Dinamarca. (Recordeu?! Recordeu?!)

Avuí m’en vaig!

Si tot va bé avui hauré passat per 3 països diferents (contant el que m’he passat la major part de la meva vida). Suècia i Dinamarca. A part de passar per l’espai aeri d’altres.

Això significa que no postejaré fins que torni. Però com a compensació us deixo amb una nova secció. Aquesta nova secció permetrà gaudir del blog amb un nou sentit. El gust? bé, podrieu llepar la pantalla i depenent de lo nets que sigueu… Tan se val. Em refereixo a l’oïda. Cada cert temps aniré posant una canço diferent a la barra lateral, just sota l’enquesta. Com que vaig a Dinamarca posarè una cançó del grup més famós del país.

A part sempre podreu recorre els últims posts en la pàgina principal. O visitar els blogs enllaçats també al menú de la dreta. O repassar el Garfield i Calvin. O llegir el cada cop menys interessant CPI. O bé mirar les fotos del picassa. O respondre l’enquesta. O llegir els blogs esporadics (si es que han publicat alguna cosa). O bé repassar les etiquetes més interessants (totes). O gaudir de la sel·lecció dels meus posts preferits. O passar directament a l’arxiu del blog. O passar-vos el monkey island 2 per què al final us dona un munt de suggerència del que fer.

Nota per un futur post: Parlar un dia del Monkey island i el carismàtic Guy… Guybruthch? … Guybrutx? bé, el senyor Threepwood.

Fa temps. No vull dir fa dies, ni setmanes ni mesos, sinó temps de veritat. Posem entre 2 i 3 anys. Vaig fer un intent de fer un concurs dels millors nicks que corrien pel messenger. Però de seguida em vaig cansar per què la majoria de nicks eren… bé, tothom sap com son la majoria de nicks. Total, que l’altre dia vaig recuperar el document amb els millors nicks de l’època i aprofito per fer un concurs (se que ningú participarà, però jo no perdo la fe). O sigui que ja podeu fer les vostres votacions.

1- Sapo, rana, sapo, rana, sapo, rana, sapo, rana… langosta — Laia Gorga

2- Mi corazon palpita como una pata frita — persona desconeguda

3- Andreita pollo comete el coño! — Juan Pijuan

4- Que sepas que me has dejado preñada y he tenido que abortar, mi madre se ha enterado y me ha hecho fuera de cada y tengo que comer ratas fritas — Aida (angles)

5- el cangrejo va d lao para no ser enculao — Jeroni Massllobet

6- Eutanasia papal — Oleguer Vallbé

7- Es dolent veure la nuvia vestida de nuvia abans de la casament, però pitjor es veure al nuvi vestit de nuvia — Ramon Pons

8- Esquilar una ovella = 11 euros — Oriol Gonzalez

Si algun dels autors dels nicks em vol denuncinar per drets d’autor o alguna cosa per l’estil endavant. Jo també ho faria.

Entrevista a Louann Brizendine.
Cervell i sexe. Motiu suficient per enganxar un article.
No cal que ho llegiu tot, per això hi ha els subratlladors fluorescents.


No tothom té la sort d’haver anat a una escola que encara queda en peu.
Jo NO vaig anar al Joanot Alisanda.

(6e EGB – click per ampliar)