Arxivar per 2007-08-31

Dimarts 21
Com a mínim dimarts vaig poder dormir una mica millor ja que la meva tolerancia a la llum ha augmentat (ves quin remei). En contrapartida al Pau es va passar tota la nit inquiet per uns picors.

Aquest cop sóm previsor i anem a comprar pa, tomaquet i embutits per fer entrapans per dinar i ja que hi som crompem l’esmorzar, per què a l’alberg ens demanaven 40 corones danases (uns 5,5€) per esmorzar (lladres!!). A falta de parcs al costat de l’alberg ens va servir la part de radera del nostre multifuncional Volvo S40.

Toca agafar el cotxe. Direcció Roskilde, un poblet aprop de Copenahgue. Es petit i acollidor, i el que és més important descansem del transit de bicicletes que invadeix copenahgue. I que té d’especial el poble? Doncs que té la catedral més important de Dinamarca ja que es on estan les tombes dels reis danesos. A l’interior (pagant…) es pot observar una mostra dels diversos estils de tombes al llarg del temps, des de marbres fins a daurats. Algunes fins i tot amb capella pròpia. De fet tota la nau està envoltada de capelles.

Segóna parada del dia: Hillerod. En aquesta població trobem el castell de Fredericksborg. La estructura del complex té diverses parts. Primer un fosat, unes quantes cases, un altre fosat, més cases, un últim fosat i el castell i radera d’aquest un llac.
Al entrar al castell descobrim que l’han omplert de quadres de diferents epoques (des del 1500 fins a finals del 1900). Es de destacar la capella del castell. També són remarcables les vidrieres de radera el retaule. No serien remarcables sinó fos per què en les esglèsies que vam visitar a Copenahgue cap de les esglesies tenien cap vidriera remarcable. Per tota la capella i gran part de les escales de cargol del castell es podrien trobar escuts d’armes.

El passeig per l’enorme castell ens va obrir la gana. La meva intenció era dinar d’entrepans en els bonics jardins del castell, però encara no se per què no els vam trobar i vam acabar dins d’una urbanització en un aparcament buit. Però aquest cop no seriem tan barroers com per dinar sobre el maleter del cotxe, vam dinar sobre el capó…
Sort que era un Volvo amb una bona davantera, amb un Smart, per exemple, haguessim tingut més problemes.

Seguent parada: Helsingor, on es troba el mític castell de Kronborg. On Shaekspeare va ambientar Hamlet. El castell es gran, tan gran que com que ja estabem cansats de l’anterior castell vam decidir estalviant-se el preu de l’entrada i fotrens un gelat mentre el contemplavem amb tota la seva magnitud des de l’exterior.
En el punt on es troba el castell on les costes de Suècia i Dinamarca estàn més aprop. Casi casi venien ganes de arribar a Suècia nadant, llastima que casi es podien veure icebergs.

Última parada del dia: Mons Klint
Des del nord-est de l’illa passen a sud-est. Eren uns quants kilometres, però que passen volant si t’adorms amb la boca oberta durant tot el trajecte, oi Pau?
Mons Klint són uns espectaculars penyassegats on es veuen els diferents estrats de les roques. Llàstima que hi havia boira i no es veia res des de dalt, per tan no va quedar més remei que baixar escales de fusta avall fins arrant d’aigua.

Dimecres 22
Dimecres vam abandonar la capital del país i també l’alberg (no confondre amb l’Albert). Quant anavem a partir direcció Ribe, ens van avisar que el lloc on haviem deixat el cotxe (des de feia ja 3 dies) era de pagament. I com a bons ciutadans, no tan sols no vam pagar o vam treure el cotxe d’allà sinó que vam fer el nostre estranyable esmorzar al cul del cotxe.

La ruta de viatge era clara. Passar de l’extrem est del país al extrem oest. Però es un país petit, per tan vam programar una paradeta a la pintoresca població de Nyborg. On hi ha un castell-fortaleza (mig en reconstrucció). No cal dir que el castell també es troba en un petit llac, com tot bon castell danès (ningú hagués dit dinamarquès…).

Una altra parada era al castell d’Egeskov. Segons diuen el castell més macu del país. Abans d’entar-hi, vam donar algunes voltes com si fossim quitxalla per un laberint (tot seguit l’Albert començaria a estirar-se dels cabells per què no troba la sortida). Després del laberint els jardinets amb floretes de tots colors. Quan ja s’acostava l’hora d’entrar al castell un ramat d’animals salvatges ens van barrar el pas. I abans d’entrar al castell, més coses, com ara el museu de màquinaria agrícola (o de tortura, no ho veig clar, per poc el Jordi es queda amb una mà amputada), el museu aeronautic (amb avions moders i no tan moderns), el museu de cotxes antics (el meu preferit). Hi havia també la cripta de Dràcula, que no se que cullons i pintava allà. De fet era un soterrani fosc on hi havia un taud amb un ninot que reia, tot plegat molt patètic.
I finalment el castell! A dincs hi havia de tot, des d’una caseta de nines gegant fins a una de les disfresses de superman que es van fer servir a la peli original.
Ben dinat (aquest cop en una taula de picnic d’una placeta d’Odense) voliem (volia) anar a veure la Catedral d’Odense, però tancaben a les 17:00h i casi que era l’hora, a més a més estava plovent molt i feia mandra voltar pel poble.

O sigui que vam anar tirant cap a Ribe, el lloc on ens esperava el nostre apartament. I per tal d’aprofitar la cuina vam anar al super a fer unes compres.

Tornant de comprar vam passant-se per un concert que semblava que hi hagués molt d’ambient, però no va ser el que esperavem…

Després de sopar truita de (poques) patates i una amanida (salada) vam fer una mica de poker. Els guanys de la nit em varem servir per amortizar les perduès de la partida de la nit següent, però bé, no avancem aconteixements.