Quan trobés alguna coincidència molt gran amb alguna persona, però gran gran gran, eh? doncs si es realment gran ja és un bon motiu per fer un esforç i conèixer aquesta persona i d’aquí en endavant el que sorgeixi tu!!
Algú deu haver llegit aquesta petita introducció o tothom s’ha passat directament a mirar les tires “còmiques” del Bok?
Frases que no sabria a quian categoria classificar:
Cuanto menos conscientes sean las personas de cómo se hacen las salchichas y las leyes, más tranquilamente dormiran por la noche
Otto Von Bismarck
Tus amigos te ayudaran a moverte. Tus verdaderos amigos te ayudaran a mover cadáveres.
Milton Berle
Todo asesino es, probablemente, el mejor amigo de alguien
Agatha Christie
Si un hombre está con una mujer bonita durante una hora, le parece que ha pasado un minuto. Pero si está encima de un horno durante un minuto, le parecerá que ha estado allí una hora. Eso es la relatividad.
Albert Einstein (segur que us pensaveu que posaria una altra foto…)
Los ordenadores son como los seres humanos: hacen de todo menos pensar.
John Von Neumann
¿Quién descubrió que podía obtenerse leche de las vacas? ¿Y cuál era su intención cuando eso ocurrió?
Billy Connolly
¿Sabes cuántos poliésteres han tenido que morir para hacer esa camiseta?
Steve Martin
Desconfie siempre de cualquier utensilio que pese menos que su manual de instrucciones
Terry Pratchett (Si sou fidels d’aquest blog ja l’haurieu de coneixer )
No diré que mi colegio fue duro, pero teníamos nuestro propio forense, y escribiamos ensayos como: “Qué quiero ser si llego a ser mayor”.
Lenny Bruce
En una gasolinera, en Nueva York, uno me dijo “Eh, te pareces a Hugh Grant… No lo digo para molestar”.
Hugh Grant
La sangre es más espesa que el agua, y mucho más difícil de limpiar de la alfombra.
Woody Allen(el que surt d’esquena es Raul Cimas)
Sí! ho heu endevinat! imatges d’anuncis enginyosus!
Glassex
Futbol espanyol
Futbol a Kuwait
Formatge BauckhofCom celebrar un cas tan important com el 250?
Doncs amb una vessant personal tan o més important: SAMARRETES VIATGERES!
Voleu algo especial per què s’costa el cas 250?
Bé, després de 248 casos ja començo a conèixer la meva audiència. I se que el que volen és el del sempre. Doncs com a previa del cas 250 recordarè els primers casos típics: Divagacions
Concretament una divagació sobre els cyborgs.
De sempre es sabut que els Cyborgs no son tan bona parella com podria ser un ésser humà totalment de carn i óssos, per això no han fet mai cap versió porno del robocop. Per tan es recomanable mantenir la distància amb aquests tipus d’éssers, primer de tot per que solen fer males pintes al tenir trossus cibernetics, i segon per les seves poques emocions. Però avui en dia corren cyborgs molt ben fets que costen molt de identificar-los, així doncs, com tens la seguretat de saber que ho son? Senzill, li talles el cap, si no i veus circuits ni xips es que era humà i t’acabes de convertir en un assassí, en cas contrari has alliberat el mon d’un cyborg menys.Moralitat: val més ésser humà en ma que que centenars de cyborgs volant.
GARFIELD:
Problemes? No saps què fer? no saps com resoldreu-ho? no saps com actuar? com solucinar-ho?
No pateixis! No?! No!! Us poso al vostre abast:
El Diagrama Universal de flux per a la ressolució de problemes
(Click per ampliar)John Willams. Aquell home que sempre fa les bandes sonores de les grans superproduccions. O són superproduccions per què ell fa la mùsica? qui sap…
Les més conegudes són:
E.T.
Indiana Jones
Jurasic Park
A part de les de Star Wars, clar.
Inici
Fi
Marxa Imperial (en peu si us plau)
Quina és la millor festa major de totes? La de Sabadell? (sense barraques? au va!) la Mercè? (amb un alcalde tan discret com l’Hereu? au va!)
Les festes majors de Gràcia! però no aquesta festa major Gràcia. Una altra… Us deixo amb el programa:
(Click per ampliar)
Fets a destacar:
Divendres
– Pregó a carrec de l’estrella mediatica del Barça : l’Oleguer Preses.
– L’humor de Ramon (necesito un sobresou)
Dissabte
– Torneig de Petanca (em ve de familia)
– Festa de l’escuma (molt millor que la del Pacha, per exemple)
– Xocolatada (Gratis!!!!)
– Trobada de puntaires (no apte per a cardiacs)
Diumenge
– Torneig de Half-life (el vigent campió es un octogenari que gràcies al parkinson dispara extramadament ràpid).
– Castell de focs (els petards que van sobrar de la festa major de Sabadell).
Hi esteu tots convidats!!
Aquest es l’humor dels Monty Python, situacions absurdes. Els meus preferits son:
Oficina de gent caient
Ministeri de caminars estupids
La inquisició española (un tros)
Confonedors de gats
Cursa d’estupids
Repeteixo: Fotos de festa major cedides per la Cris.
Post sense esforç: Vas al YouTube, escrius el nom del teu monologuista preferit (amb tots els respectes per l’andreu) i enganxes els 3 videos que surten d’ell en el teu blog i ja tens un post la mar de divertit.
Pijames
Fruits Secs
Joguines de platja
Pot ser que l’Oriol ja hagues publicat alguna cosa al respecte d’aquest noi, però tenia ganes de posar-ho…
PD: La canço de la festa major (Plora Sabadell) al menú lateral!!!
PD2: Fotos de festa major cedides per la Cris.
Per desintoxicant-se una mica de tanta Dinamarca: Rock
Franz Ferdinand
The Strokes
Bloc Party
The Killers
Kaiser Chiefs
Últim dia de viatge!
Hi podem trobar escultures modernes, un ajuntament relativament antic, una catedral mediocre. Amb un interior millor, però blanca… Però l’emblema de la ciutat no es altre que un edifici modern d’uns 45 pisos, la Twister Tower. Un cop vist això ja podem fer via cap a Lund una població propera a Malmö bastant més interessant.
La Catedral de Lund es d’un estil totalment diferent. En comptes de ser de totxo es de pedra blanca engrisada pel temps que li queda realment bé. Al interior d’aquesta podem trobar el rellotge astronòmic. Molt aprop de la Catedral es troba la universitat, aprofitem per fer-hi una visita cultural, es a dir xafardejem una mica i entrem als lavabos.
Ben dinat (bé, ingerir alguna cosa al McDonalds mentre els natius fan el brenar) en dirigim cap un parc. Com tots els parcs té anecs que atemoritzen l’Oscar, però aquest té a més a més un abre pintat. Están bojos aquests suecs. Oi que a ningú se li acudiria dir Suequesos?? Doncs per què si dinamarquesos??
Ja queda poc per agafar l’avió. Falta fer les ultimes gestions, es a dir, escriure les postals, posar l’adreça, enganxar-hi el segell i posar-les a la bùstia.
Abans d’embarcar el Jordi va intentar passar el control de seguretat amb el necesser a la bossa de mà! I el seu no es un necesser qualsevol, es el necesser del Jordi, amb tot el necessari per estar perfecte.
El vol va sortir abans d’hora i va arribar bastant abans. Record de temps segons el pilot. És el que té anar amb una companyia no española en un aeroport no massificat.
Secció samarretes
Com cada viatge toca buscar una samarreta adeqüada. Però anant a segons quins llocs no es fàcil. Per exemple aquest any em pensava que m’hauria de conformar amb la samarreta del Ribes Vikinger amb la foto d’una estatua de no se quin Deu viking estrany.
Però a Lund vaig trobar una cosa més semblant al meu estil: United Colous Of … Scandinavia.
D’acord no es comparable al Austria, we don’t have kangaroos, ni al No Kangaroos in Berlin, però no a totarreu es curren tan les samarretes.
Primera parada Alborg. Esperava més d’aquella ciutat, esperavem més d’aquella ciutat. D’acord té un ajuntament antic, una catedral (tancada per alguna raó diabolica que desconec), carrers peatonals amb botiguetes, balladors de country i poca cosa més.
Abans de sortir de la ciutat passem per un cementiri viking. Com tothom sap els vikings feien un cercle una mica ovalat (en forma de barca, diuen els entesos) i posaven llenya i allà cremaven el cos junt amb els seus objectes personals i a vegades fins i tot el gos! Actualment només queden un munt de pedres en diferents cercles. Diuen que hi ha més de 600 tombes! Com a mínim es un prat macu… que la gent aprofita per fer … per fer…
Posem direcció cap a la ciutat més septentrional del país: Skagen. Just abans d’arribar trobem una senyal que diu: Duna, bé que en danés (dinamarqués no!) seria: Dune (com la peli!). Es tracta d’una duna (de sorra) que es va desplaçant dinamarca avall a raó de 10 metres per any. Potser per culpa de tan moviment de sorra aquest any es desplaça 11 metres… El que es curios es que els voltants de la duna hi ha bosc o prats, i la duna es completament desertica, es realment curiós, molt curiós, curiós de cullons.
Potser no caldria esmentar-ho, però hi havia una esglesia enterrada, pero realment no ho estaba, decepció… a partir d’aquí la gent va començar a recel•lar una mica dels meus punts d’interes que havia planejat pel viatge. Bé, l’Oscar ja recel•lar des del primer dia, però l’Oscar no seria valid com a mostra estadística.
Arribem a la punta més nórdica de Dinamarca. Bé, si no contem Groenlandia que pertany a Dinamarca, esclar. La punteta es diu Grenen. I després d’un agradable passeig per la platja, que per cert, podeu trobar pingüins i foques en una roca a prop de la platja, però sobertot no us i acosteu per què es transformaran en vulgars ocellots grissos, blancs i negres.
A lo que anavem! en aquest punt de la peninsula es on s’uneixen dos mars (nom en danés 1) i (nom en danés 2). És macu de veure. Però hi ha gent que no en tenen prou amb veure, també han de notar…
Diumenge 26
Últim dia a Dinamarca!!
Com que es l’ùltim dia s’em entendreix el cor i els deixo dormir fins tard… les 9:00h. La veritat es que el museu no obren fins les 10:00h i entre posar a nosaltres i a la casa agradable a la vista ens costa aproximadament 1 hora. El que no vaig contar va ser l’esforç d’encavir l’equipatge al cotxe, però a pressió tot entra. Abans de deixar finalment l’apartament de Ribe vam fer una calorosa despedida a la bossa d’escombraries gegant (i podriem haver posat l’Oscar sense problemes) i la vam posar al contenidor, tot i que dubatem si no fer al revés i posar el contenidor dins la bossa. Li hauria d’haver fet una foto!
El museu es diu Ribes Vikinger. Pel nom ja podeu deduir que NO es troba a la població de Castellar de N’Hug i que el museu NO està dedicat a l’art d’Antoni Tàpies. El que si podem trobar en el museu són restes d’objectes, més que no pas objectes, de l’epoca vikinga. També hi ha unes representacions de com seria la vida en l’epoca. Finalment la part que tothom estava esperant: la part més lùdica on podies jugar amb l’indumentaria de l’edat mitjana. Podriem dir que és la millor foto del Jordi, del Pau i meva.
La Catedral de Ribe es una de les més famoses de Dinamarca i també una de les més impresionants. El que més destaca es que se li han anat afegint pedassos al llarg de diferents epoques, d’aquesta manera es veuen a ulls d’un inexpert els diferetns estils.
S’aprofita per visitar el campanar i mirar les vistes i veure gairebé tot Dinamarca ja que la peninsula danesa es més plana que Keira Knightley.
Abandonem la peninsula i tornem a Odense. Tornem a dinar al mateix lloc que vam dinar el dimecres (en una taula de picnic d’una placeta). El dinar es desenvolupa sense complicacions exceptuant la intrusió d’unes turistes asiàtiques que ens pregunten on està la Catedral. Seguint la famosa màxima “Als turistes ni aigua”, els i diem que no en tenim ni idea i que s’espavilin soletes.
Visitem la Catedral, que només destaca per la seva mida i pel seu retaule amb més de 300 figures (de tanta gent la camera es va marejar i la foto va sortir borrosa). Al costat de la Catedral hi ha Sant Petri, amb una façana més bonica que la Catedral, i que en aquell moment estaba plena d’asiatics, aquest fet em va sobtar i després espantar, així que ens vam abstenir de visitar-la.
No podiem marxar d’Odense fotografiar l’estatua del personatge més il•lustre de Dinamarca: Hans Christian Andersen. Era un escriptor de contes, els més famosos dels quals són: L’aneguet lletig, La reina de les nes, El soldadet de plom, El sastre valent i La sireneta (aviam si us pensaveu que era de Disney).
Uns quants kilometres i dos ponts amb peatge i ja sóm a Malmö. Concretament en el cèntric Hotel Baltzar. Aprofitem que encara queda llum (i no fan el Barça) per passejar per un parc i fer una foto en el teatre. Bé potser ja no queda tanta llum.
El sopar el fem en el McDallonsis. A Suècia són honestos i diuen clarament el que serveixen.
Ens llevem com cada dia (sobre les 8) tot i que la nit passada vam tenir una partida de poker que s’ens va allargar fins les 3. Però es que hi ha feina per fer! s’ha de visitar Arhus! I no està precisament aprop.En una primera instància la ciutat no promet molt. Per fora la Catedral es lletja. Això sí, es la més llarga del país (ves quina cosa). Per dins es blanca, fet que detesta l’Albert. Com a contrapunt el retaule, l’orga i el pulpite estan prou bé.
Aprofito el carrer de botiguetes per comprar postals i el que és més important (i car) els segells.
Visita obligada al jardí botànic. No és tan vistós com el de Copenahgue però està prou bé. Com sempre les zones més interessants es l’area de cactus i la zona tropical.
Ben dinat (un altre picnic en un parc mentre la gent que passa es pregunta si contant són les 15:00h estem dinant o sopant) ens dirigim un museu al aire lliure amb cases antigues (amb els nostres colors!) amb recreacions del mobiliari de fa 2 segles. Aprofitem per impregnar-nos amb l’estil de vida de l’època i jugar com abans. Al principi costa, però et vas acostumant.
Especial menció pel llangardaix dret de la foto que es troba en la farmàcia. Quina confiança et donaria una farmàcia sense llangardaix?
Aprofitant que es d’hora, tornem cap a Ribe fent una mica de volta per uns llacs. M’agrada molt aquesta foto. No se perquè però amb el Jordi com es més fàcil fer una foto maca xD (recordeu?)
Després de sopar puré de patates (lleugerament salat per algú, al punt per uns altres) i llom adobat ens varem endinsar cap al mon del poker durant gairebé 6 hores. Crec que hi ha algú amb problemes de ludopatia. Al final vaig acabar perdent 0,35€ (inconcedible!). Però més val això que no pas perdre casi 12€ com algú altre…
Divendres 24
Per fi el dia més esperat: Legoland!!!!!
El principal interés de Legoland són les seves maquetes. Principalment hi ha maquetes de coses que es poden trobar per Dinamarca (Catedral de Roskilde, Palau de Copenahgue), però també es poden veure llocs d’arreu del mon (Neuschwanstein, el Capitoli, las Vegas, l’estaua de la Llibertat, el temple de Ramses II, Amsterdam, Mont Rushmore, etc). A part també hi ha maquetes de temàtica Lego (Pirates, Vikings, Món submarí, etc).
També hi ha atraccions, però no destaquen excessivament, moltes d’elles són de passeig per tal d’apreciar les maquetes. Però hi ha una atracció molt original: Power builder. Es tracta d’un braç robotic que et saqueja segons el nivell indicat i els moviments disponibles triats previament. De llarg l’atracció més interessant. Podeu veure un video aquí.
Les botigues de regals són una mica decepcionants. 
Trobo que hi ha poc merchandaising de Lego, hi més botigues amb roba normal (vull dir que la podries trobar al Zara o Corte Inglés) que no pas Lego. La botiga de Lego també es força pobre, no es petita, però crec que hauria de ser més gran, a més molts objectes estan esgotats (els de Star Wars per exemple!!!). A més, els preus són un autèntic robatori.
Com que el parc tanca a les 18:00, i ja es molt tard per ells, decidirem anar a Esbejrb, una ciutat relativament gran però mancada d’interés. Després de fer una volta per centre i pendre una cerveza a un preu més raonable (pocs més que 3€) varem intentar sopar. Però com s’ens acut intentar sopar a tan intempestives hores?? Eren les 20:30h i molts dels restaurants tanquen a les 20:00h!
Pons's blog 
