Arxivar per febrer, 2008

Aquest post no té res a veure amb les Tatu, ok? va de tatus de tatuatges, ok? Prossegim doncs.

Fins ara em pensava que el tatuatge més pràctic era el d’en Michael Scofield

Però n’hi ha un que el supera:

Vist a No puedo creer que lo hayan inventado

A quina cançó pertany cada estribill(o)? (Sí, la dificultat va en augment)

I said please don’t slow me down
If I’m going too fast
You’re in a strange part of our town…

Give it to me baby,
Uh-huh uh-huh
Give it to me baby,
Uh-huh uh-huh
Give it to me baby
Uh-huh uh-huh
And all the girlies say I’m xxxxxx xxx for a white guy

They will see us waving from xxxx xxxxx
xxxxxxx, ‘come down now,’ they’ll say
But everything looks perfect from far away,
‘come down now,’ but we’ll stay…

Oh yes, it’s xxxxxx xxxxx
And the feeling’s right
Oh yes, it’s xxxxxx xxxxx
Oh what a night (oh what a night)xxx xxxxx, in the middle of our street
xxx xxxxx, in the middle of our …

When x xxxx xx
Ill be stable
When x xxxx xx
Ill turn the tables

Don’t xxxxxxx
Don’t xxxxxxx
Don’t go that way
Don’t lead that way
That would paralyse your evolution

A quin joc pertany cada música??

Tan sols m’agradaria fer un petit repás dels jocs han marcat la meva vida (i segur que la de molts altres) a través de la seva banda sonora. Alguna dia ja parlarè en profunditat de com i per què m’han marcat, suposo…

Estan ordenats cronològicament i tot! Segons l’epoca en que en van marcar a mi, no pas l’epoca en que el joc va apareixer.

Són molt fàcil d’identificar (la majoria), així doncs:

1)Es tan evident peró tan…

2)Diria que es el joc amb la música més característica de tots els temps

3)En aquesta vull el nom del joc, el grup i el nom de la cançó, diguem-me exigent

4)És el joc que més hores m´ha tingut enganxat

5)Només dirè que és el millor en el seu gènere

6)Possiblement el joc que s´ha tret més versions, o extensions o variants o digueu-li com vulgueu.

7)No se que dir d´aquest xD

Britney Spears es coneguda per molts aspectes (masses?). El cas es que també es la persona més buscada en el Google. I eus aquí el motiu d’aquesta gran frase:

Lo más buscado en Internet fue el vídeo de la ejecución de Saddam Husein, desplazando a lo que hasta el momento era lo más buscado: «Britney Spears». Inevitablemente, esto nos hace reflexionar sobre cómo el ahorcamiento público de Britney Spears batiría todos los récords

Via microsiervos

Som humans, per tan errem. Fins i tot ens equivoquem en escriure el nom de la més buscada.

La prova.

Sí. M’he inventat la parula, i què?

Cada vegada Google es més eficient. Però realment sap què es el que volem trobar? Doncs sí. Es tracta de Google Mentalplex. Per a més informació.

google2.jpg

El cas es que miris com t’ho miris Google es molt Google. Per algu serà que té el domini 466453.com.

A vegades la millor opció per arribar a un lloc no es seguir les indicaccions, per què a vegades són una mica confoses. Uns exemples:

No tots els cartells són informació pel transit, també hi ha bons consells.

Esclar que tampoc cal abusar i obsessionar-se amb els GPS…

 

I de regal un electró ben macu. O potser us l’imaginaveu diferent?

La utilitat dels credits variables: Jocs matemàtics


Hex: Joc creat pel boig per l’excèntric John Nash. Es tracta d’anar posant fitxes en un taulell de 11×11 caselles per tal d’aconseguir una linia de fitxes del teu color (blanques o negres) que vagin de punta a punta.
Bahhh si es la cosa més senzilla del món.

Si voleu practicar en solitari (que vindria a ser més o menys com jugar a l’oca en solitari) podeu fer-ho aquí.

Dilluns: Exemple de com ser cabroncet

Dimarts: Exemple d’un viatge feliç

Dimecres: Exemple de supervivència

Dijous: Exemple de com fer el ridicul

Divendres: Exemple d’una bona excusa

Solució al post anterior:

Com unirieu els 9 punts amb 4 linies (rectes!! que sempre hi ha algun espavilat) , sense aixecar el llapis del paper?

O la versió des del PC seria: Com uniries amb el llapis del Paint els 9 punts amb 4 línies rectes sense deixar d’apretar el botó del mouse?

La solució en el proper post

He dit – Andreu Buenafuente (250 pàgines)

Sabeu què? L’ Andreu Buenafuente fa monolegs!
Si, es veu que els diu per la tele i llavors edita un llibre que surt per Sant Jordi. I llavors vaig jo i m’el compro l’agafo de la biblioteca.

L’últim tracta dels monolegs de Antena3 de Buenafuente. Es diu He dit. L’humor del llibre es del tipus:

L’altre dia, vaig entrar a la meva oficina a preguntar: “Aquesta comissió d’obertura per què me l’heu cobrat, si no he obert cap compte?”. “No, no… és comissió d’obertura de la porta”. Dic “Ah, vale!”.

Poses el DVD i surt a la pantalleta el missatge “No Disc”. I què cullons he ficat, llavors? Una rodanxa de mortadela?

En la mili, el sergent em pregunta: “¿Qué siente cuando ondea la bandera española?” I jo vaig i li dic: “¡Viento señor!” I em va arrestar 3 mesos. Des de llavors que li tinc mania al vent.

Hi ha els programes de confidències: “Soy camionero, tengo tres hijos, una familia cojonuda, pero hay una pareja de la Guardia Civil que me hace tilín ¿Qué hago?”. Que qué fas??? Per començar, para el camió. I després… cony tio, no ens transmetis el teu problema que són les 3 de la matinada i estic intentant oblidar els meus. I la presentadora: “Bueno, si hay alguien que tenga tu mismo problema que llame y te oriente”. I resulta que hi ha més camioners amb el mateix problema! clar, així estan. Que a la mínima et tiren la fruita enmig de la carretera.

Quan hi ha restriccions d’aigua la gent es torna boja. Ho omplen tot, galledes, la banyera, testos, preservatius… Un amic meu va segellar les portes del lavabo amb silicona i va deixar obertes les les aixetes per què s’omplís tot el lavabo direcament: “Mai se sap…” I jo: “Però, tio. Com la penses treure?”. I ell:”Amb una canyeta!”

De petit, ta mare prenia la decisió de dutxar-te quan et mirava a la cara i no et distingia de la resta dels teus germans. Després arribaves a classe el dilluns: “Què et passa? Estàs diferent” I tu: “Es que m’han fet alló de l’aigua”. No sabies ni com es deia.

Allò que al setembre eren agradables companys de feina, ara són problemes amb potes. Fins i tot, hi ha qui, abans d’asseure´s es treu tots els cafès del dia per no haver d’aixecar-se més. I després s’els escalfa amb un encenedor.

No se per què els extraterrestres tenen la mania d’arrribar i destrossar-ho tot. Nosaltres vam anar a la lluna i no vam destrossar res. No va arribar l’Armstrong aquell, en pla: “Sí, sí.. Aquest es un gran pas per la Humanitat, però passeu-me el llançaflames que em carrego el Mar de la Tranquilitat”.

Segons un estudi el 60% dels espanyols justifica les bufetades als nens sempre i quan siguin per eduacar-los. L’altre 40% no les justifica: les foten i punt. Després, el nen: “Per què em pegues si no he fet res?” “Jo què sé. Ja t’ho dirà el psicoleg quan siguis gran”.

Els pares utilitzaven amenaces del tipu: “Si no et portes bé aniràs al quarto de les rates”. Que jo pensava: “Té cullons. Jo dormint amb el meu germà i les rates tenen la seva pròpia habitació”.

A mi dels mundials m’agraden les mascotes. Aquí sempre innovant: Mundial 82 una taronja. Olimpíades 92, un gos atropellat.

Un món feliç de Aldous Huxley (256 pàgines)

Deus estar pensant: “Que fa aquest llegint això? Si ni tan sols es Pratchett!”
Bé, mira, a vegades s’ha de tirar cap als clàssics.

Per qui no sàpiga de que va, millor no ho explicu, per què la idea es bona. El que passa es que els personatges no els trobo gaire ben aconseguits (ha parlat l’exepert). I com més es centra en la història dels protagonistes menys interessant es el llibre (segons el meu il·lustrat parer).
Sempre queda la esperança que tingui un gran final.
Es un llibre sobre el futur, i és del 1932, per tan se li perdonen coses com que parli de les cintes. Però el que no li perdono es el que representa que ha de ser el gran dialeg entre les dos faccions principals i resulta que no està treballatt el que es podria treure amb un tema tan sucós.

Lo inquietand del principi del llibre es el senyor Ford. Però quin?
a) Henry Ford
b) Gerald Ford
c) Harrisond Ford

Ei, que encara que no ho sembli estic recomant el llibre!
Nota:8/10

No li trobes sentit a la vida? Cap problema, suicida’t!

Tampoc? Doncs hi ha una peli dels Monty Python Monty Python anomenada El sentit de la vida. Que potser no us donarà quina es la resposta al sentit de la vida, però potser us distreu.

La meva opinió es que es molt Monty Python. Es a dir, es una col·lecció de gags sense cap relació entre si, i si n’hi ha algun que us cau en gràcia doncs bé, i sinó aviam si el pròxim… A mi concretament m’ha agradat molt el primer esquetx de la peli, per això us deixo aquest tros i no pas tota la peli, a part tampoc vull dir que youtube m’agafi mania per rollos del drets…

Per fi s’ha acabat el perïode d’examens!

Bé, de fet a mi que m’importa! si ja fa molt de temps que no en tinc. Però hi havia gent que si que s’ho ha passat molt bé aquest gener – principis de febrer. Per això aquest homenatge per a tots aquests pringadets:

 

Digui 333!

“Hi ha personas que necesiten exercitar el seu cervell” – Campanya prolectura
Heineken
Heineken – “Patrocinador de la festa de Halloween”

Screamfest – Festival de cinema de terror
Contràriament al que es pot pensar només llegint el titol (de debó algú s’els llegeix?). Aquest post no va sobre el meu aniversari (ja fa uns quants dies…) ni de cap altra en concret sinó d’aniversaris en general.
Ets previsor i vols saber en quin dia de la setmana caurà el teu aniversari i així avisar la gent amb antelació en comptes del dia abans? Per començar has de saber que si penses en aquestes coses ets un mica raro. Però venint de mi, casi que tampoc t’ho prenguis al peu de la lletra.
Al que anava. Amb aquest cercle amb numerets es molt fàcil saber quan caurà, o va caure el teu aniversari:

Si ara mateix estàs pensant: “Soc de lletres, si us plau explicam de què va això per què amb tan de número em marejo”. Tan sols cal seguir els següent passos:

1- Primer has de saber quan es el teu aniversari o la data que vulguis. Per exemple, com ja tots sabeu de memòria, el meu aniversari es el 6 de novembre.

2- Triar l’any en que vols saber el dia de la setmana. Per què si et observador t’hauras adonat que el teu aniversari no sempre cau en dimecres. Per exemple triarem el 2008.

3- Vigileu que aquí entra la part de calcular! Es tracta de sumar. Els més agoserats ho poden fer sense calculadora. Pels qui no tinguin una calculador a mà, només cal que aneu al botó de inici (si sou civilitzats i feu servir Windows esclar), executar, escriure “calc”, acceptar.
S’ha de sumar el número assignat a l’any + el més (el número) + el dia (el que toqui) => 3 + novembre 2 + 6 = 11.

4- Aqui hem de fer una altra operació. La divisió! Però que no us espanti el nom. Es tan sols apretar una alta tecla de la calculadora. Si teniu problemes per trobar dita tecla busqueu alguna cosa com: “/” o “÷”. I s’ha de dividir el número anterior (11 en el nostre cas) entre 7.

11 / 7 = Com a resultat un bonic nombre: 1,5714285714285714285714285714286.

5- No espantar-se del nombre obtingut.

6- Quedar-se amb la part decimal del numero. En el nostre exemple seria 0,5714285714285714285714285714286. I es multiplica per 7 = 4. Tanta història per un 4? Sí.

7- Cada dia de la setmana té un número (diumenge 0, dilluns 1, etc). Per tan el meu aniversari del 2008 serà en un dijous!

Aclariment: Els mesos en vermell són per quan l’any es de traspas, també marcat amb vermell.