Cas típic 336: noi li agrada noia, noi viu en un món feliç

Un món feliç de Aldous Huxley (256 pàgines)

Deus estar pensant: “Que fa aquest llegint això? Si ni tan sols es Pratchett!”
Bé, mira, a vegades s’ha de tirar cap als clàssics.

Per qui no sàpiga de que va, millor no ho explicu, per què la idea es bona. El que passa es que els personatges no els trobo gaire ben aconseguits (ha parlat l’exepert). I com més es centra en la història dels protagonistes menys interessant es el llibre (segons el meu il·lustrat parer).
Sempre queda la esperança que tingui un gran final.
Es un llibre sobre el futur, i és del 1932, per tan se li perdonen coses com que parli de les cintes. Però el que no li perdono es el que representa que ha de ser el gran dialeg entre les dos faccions principals i resulta que no està treballatt el que es podria treure amb un tema tan sucós.

Lo inquietand del principi del llibre es el senyor Ford. Però quin?
a) Henry Ford
b) Gerald Ford
c) Harrisond Ford

Ei, que encara que no ho sembli estic recomant el llibre!
Nota:8/10