Cas típic 391: noi li agrada noia, noi es un webmaster

Juliol 2004: Que faig?

a) Treballo i guanyo pasta
b) No faig res
c) Pagu els cursos d’estius de la UAB que costen una pasta.

Vaig triar la C. Total, que encara queda un llegat d’un d’aquells cursos. Es deia “Fes-te la teva pròpia web” o alguna cosa per l’estil. Et deixaven amb el Dreamwever per què anessis fent.

Aquí teniu el resultat.

Detalls:

– Si vas a una pestranya i tornés a la pestanya d’inici apareix un text movent-se erràticament.

– Al final de la història hi ha els fotos (passa el cursor per sobre) dels millors jugadors de l’NBA de tots els temps. Però pel que sembla Wilt Chamberlain no es mereix una foto sinó un dibuix.

– Els equips de la divisió Atlantica tenen un reconeixment especial

– En les estadístiques de tir lliures, estan intercanviades les columnes de percentatges i la de valors absoluts.

– A la llista de jugadors la K no té ancora.

– En la classifiació, en cap moment es diu quin va ser l’equip guanyador dels play off.

Cas típic 390: noi li agrada noia, noi es psicòtic

El psicoanalsita – John Katzenbach (528 pàgines)

Feliz 53 cumpleaños, doctor. Bienvenido al primer día de su muerte. Pertenezco a algún momento de su pasado. Usted arruinó mi vida. Quizá no sepa cómo, por qué o cuándo, pero lo hizo. Llenó todos mis instantes de desastre y tristeza. Arruinó mi vida, y ahora estoy decidido a arruinar la suya. Al principio pensé que debería matarlo para ajustarle las cuentas, sencillamente. Pero me di cuenta de que eso era demasiado sencillo. Es un objetivo patéticamente fácil, doctor. Acecharlo y matarlo no habría supuesto ningún desafío. Y, dada la facilidad de ese asesinato, no estaba seguro de que me proporcionara la satisfacción necesaria. He decidido que prefiero que se suicide.

Un llibre amb una de les millors amenaces que s’han fet mai no es pot deixar escapar així com així. Gràcies John Katzenbach (pronunciis Katzghënbraxx). El recordareu d’altres llibres (o bé pel·lícules) com la “La guerra de Hart”, bé potser a ell no el recordeu, potser recordeu més al Bruce Willis o al Colin Farrell…

Nota:7/10

Cas típic 389: noi li agrada noia, noi es creatiu publicitari

El titol no té massa gràcia ho sé. En canvi els anuncis si que la tenen.

Stihl – Serres elèctriques

Sammsung – Super Slim

Publicitat d’una sala d’streaptease

Rexona peus

Cas típic 388: noi li agrada noia, noia es Geek

Com sempre en: No puedo creer que lo hayan inventado. Es troben coses molt curioses. Una d’elles els complements de la Noia Geek perfecte.

Realment un post ràpid, ràpid…

PD: Aquest post tan poc elaborat té l’honor de ser el post nº 400. Ves quina cosa.

Cas típic 387: noi li agrada noia, noi i noia són iguals

Igualtat de sexes, val, si d’acord, però hem de saber quant parar, no?¿

(click per ampliar)

A vegades surten estranyes modes com ara els lavabos mixts (com ara els de la serie de Ally Mcbeal). Però un país tan evolucionat com Noruega no es podia quedar aquí. També s’ha de pixar de manera igualitaria!

Nois del món, si us sentiu discriminats envers les vostres companyes femenines: Mensactivism

Cas típic 386: noi li agrada noia, noi li és Dan Brown

Fortaleza Digital – Dan Brown (528 ppàgines)

Els llibres del Dan Brown són fàcils, es un fet. I tots tenen un argument similar. Prova d’això el post que vaig fer. Però tot i així tenen un no se que que els fa addictius. Potser són els seus capitols de 2 pàgines i mitja. Potser el portar sempre 2 històries paral·leles. Potser els seus misteris que va obrint i tancant constament. Potser les seves dades prepopents sobre les organitzacions més secrets. Potser que sigui el fet que el company super bo del protagonista s’acabi tornant en el dolent més dolent. Potser per què sempre acaben bé. O potser per què sempre descriu tots els aparells electronics com l’aparell “més [el que sigui] del mon”.<BR>

Lúltim exemplar que va caure a les meves mans va ser “Fortaleza digital”. I va caure just en el moment precís. Mentre em dirigia (Deu beneïxi l’alta velocitat) a una xerrada sobre altres empreses d’Amper que composen que el grup ostentosament anomenat Homeland security. Entre elles Knossos Knosos (em sona) i també EPICOM. Una empresa encarregada de criptografiar i descriptografiar missatges d’alt secret (ja sabeu “aquest missatge s’autodestruirà bla bla…” ja sigui pel ministeri d’interior, de defensa o la casa reial. En la presentació de la qual es van comparar amb les tasques la organització americana NSA (Agencia Nacional per la Seguretat), organització que es centra la trama de Fortaleza digital.
Nota:8/10

Cas típic 385: noi li agrada noia, noia té por a volar

Primer de tot vull aclarir que NO tinc por a volar. Però he trobat l’article interessant (i curt).

(Click per amlpiar)

PD: I que té a veure amb St Jordi? Doncs res!!!

Cas típic 384: noi li agrada noia, noi es Sir (Pons?)

Sir Pons? Doncs resulta que tot va començar amb un joc sobre la edat mitjana (Age of Empires 2).

Però avui no us parlarè d’aquest joc de l’edat mitjana, us parlarè d’un altre joc que recrea de manera més autèntica l’edat mitjana. Es Stronghold 2 (Que per cert ja ha sortit el 3). Us podria estar parlant hores i hores sobre aquest joc d’una interessant gestio econòmica i social però una gestió pèssima pel que fa als combats. Si us interessa llegiu qualsevol lloc especialitzat, no aquest blog. Així que només resltarè un aspecte divertit del joc, per què tot i que en el joc està pensat en aquest sentit, hi ha una mica d’humor negre. Per exemple, hi ha bastantes més mètodes de tortura i de pena capital que no pas maneres d’obtener alimentació variada. Un altra aspecte són els comentaris que et fa el conseller segons el teu nivell de popularitat entre la gent, ordenats de més a menys popularitat tenim:

– La gente os rinde pleitesia, mi señor.

– La gente os ama, mi señor.

– La gente os tiene en alta estima, mi señor.

– El sentimiento hacia vos es de afecto, mi señor.

– La gente no está contena de vos, mi señor.

– En cierto modo no caeis bién, mi señor.

– La gente os detesta, mi señor.

– Yo que usted me quedaría dentro… y escondido, mi señor.

Cas típic 383: noi li agrada noia, noia es d’aquelles influenciables que ho compren per l’anunci

Algú ha dit anunci?

Tefal – Paelles antiaderents

Olor de peus?

Sammsung – Mòbil amb càmera

Nurdie – Mitges molt opaques

Tiernitos – Menjar per gossos

Cas típic 382: noi li agrada noia, noia el veu.

– Veig veig
– Què veus?
– Una coseta
– Quina coseta és?
– Una coseta de color taronja
– El Garfield
– Siiiiii!

Quina tonteria d’introducció.

(Em sembla que d’això n’he menjat)

Cas típic 381: noi li agrada noia, noi busca en la memòria

Algú conserva una reliquia com ara un reproductor de video?

Cas típic 380: noi li agrada noia, noi es un misteri de l’evolució

Wendy Northcutt – Més premis Darwin (234 pàginas)

Bé, com que tothom coneix la teoria de Darwin, no començarè a parlar ni de jirafes ni de Galapagos ni res d’això. Però si sobre l’esperit dels premis Darwin que no es altra que alegrar-se per què la sel·lecció natural també es capaç d’arribar a l’home. No carregant-se als més debils i lents com en el cas dels altres bitxus, sinó eliminant els que són prou imbècils com per matar-se per culpa de la seva inconciència o bé de manera menys habitual quedar-se esterils i evitar tenir descendència. A part hi ha les mencions d’honor, que són per la gent que no s’ha matat però la imprudencia es massa increible com per deixar-la fora del recull.

– (Menció d’honor)Un home que volia volar va lligar 45 globus meterologics plens d’heli d’entre 1 i 2 metres de diametre a una gandula. Però no es tan innconcient va pendre la precacuió d’emportar-se una escopeta de perdigons per rebentar els globus per baixar i unes llaunes de cerveza per gaudir del vol.
Desenllaç: A la que es va alliberar del lastre (un corda unida a un tot terreny) va pujar molt rapidament fins més amunt dels 30 metres que pensava assolir, va arribar als 4.800 metres.

– (Menció d’honor) Un home volia robar la benzina d’una autocarava mitjançant el métode del sifó de xuclar per una manega. Però es va confondre i va posar la mànega a la fosa cèptica.

– (Menció d’honor) Un lladre va entrar a robar en un centre comercial i es va posar una mitja al cap. Va veure apareixer un guarda de seguretat i per dissimular va agafar un cistell i va fer veure que comprava, però no es va treure la mitja.

– (Menció d’honor) Un home volia comprovar si dins d’una llauna hi havia benzina. Així doncs es va fer dins de la llauna amb un escenedor. Encara es deu estar recuperant de les cremades.

– (Premi Darwin i Menció d’honor) Dos homes que netejaven una edifici abandonat van trobar dos bales de canó cerimonials. Van provar que si disparant-les explotarien. I efectivament…

– (Menció d’honor) 6 nois i noies van robar un yot amb la intenció de travessar l’Atlantic. El seu aprovisionament era: 60 llaunes de mongetes cuites, 1000 condons, 50 llaunes de cerveza, 10 ampolles de licor i un llibre per apendre a navegar guiant-se per les estrelles. Van encallar a 400 metres de l’amarrador. Per sort vist els condons que portaven no tenien intenció de procrear.

– En el Parc de Yellowstone hi havia un grapat de turistes observant un os des d’una distància. Una mica apartat del lloc, un guarda va veure una dona que posava un substancia a un nen. El guarda li va preguntar:
– Que fa?
– Li poso mel al meu fill?
– Per què?
– Vull tenir una foto de l’os llepant-li cara.
Malhauradament per l’evolució, el guarda va apartar de la zona tan el fill com la mare.

– (Premi Darwin x2) Dos Obrers de la construcció estaven fent un forat circular en el terra d’un edifici en construcció en un vuité pis. I ells estaven en dins de la circumferència.

– (Premi Darwin) Un lladre va comentre tan sols 4 errors:
1- Intentar robar una botiga d’armes.
2- Entrar a la botiga quan era plena de clients que compraven armes de foc.
3- Davant de la botiga hi havia un cotxe patrulla aparcat.
4- Al taulell hi havia un policia de servei.
Per qui no s’ho esperi el lladre va morir tirotejat tan pel policia com pel botiguer tot acompanyat del foc de cobertura dels clients.

– (Premi Darwin) Van trucar de matinada. Un home va confondre el telefon de la tauleta amb l’objecte del costat, una Smith & Wenson dle calibre 38 carregada que se li va disparar.

– (Premi Darwin) 6 persones van morir ofegades al intentar capturar un pollastre que havia caigut en un pou. Els cossos van ser recuperats uns kilometres més avall juntament amb el pollastre viu.

Nota:8/10

Cas típic 379: noi li agrada noia, noia li agrada House

Una sinopsis d’un capítul qualsevol de House:

(Unos desconocidos están haciendo alguna chorrada)

– Pues la Mari me regaló una pulsera de plata que…. aghhh…
– Churri, ¿Estás bien?
– ¡Cof cof whaghh!
– ¡¡¡Churri!!!
– ¡Cuack!
– ¡Dios mío! ¡Que alguien me ayude!

TUUUUUUN TIIIINNNNNN……….
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru… Ti Tiiiruuuriiiiiiiru…….
¡¡¡DOCTOOOR… HOUSE!!!

(House y el Neurólogo Negro (”H” y “NN”) caminan por un pasillo del hospital. House se trinca un puñao de pastis):

– Neurólogo Negro: La paciente sufrió una reacción alérgica a las aminotopotasas calciformes de sus calcetines.
– House: ¿El TAC mostró niveles altos de churriminoácidos?.
– NN: No, y los torrínidos están en 14 miligramos por kilo.
– H: Que le hagan una cojoscopia a ver si muestra signos de ostetitación.
– NN: ¿Insinúas que tiene chungopatitis? Sólo hay un caso entre un millón, no tiene sentido…. cortisona y “pacasa”.
– H: ¿Ah no? entonces…. ¿Por qué se rasca la oreja izquierda?.
– NN: ?¿?¿?¿?¿?¿?¿¿??
– H: Que le hagan los análisis.

(House se trinca un puñao de pastis, se las ingenia para no pasar consulta, y de paso nos enseña algo mas de la vida…. y después…)

– Churri: No me encuentro b… cof cof aghhhhh!
– NN: Sufre una parada cardiorrespiratoria!! ¡¡20 miligramos de tritopotasa!!
– Marido de la churri: ¡¡Mi mujer se muere!! ¡¡¡Hagan algo!!!

(La entuban, la electrocutan, y le salvan la vida. House se trinca un puñao de pastis. Él y su equipo discuten en una sala con una pizarra de rotuladores. De cada frase entiendes una o dos palabras: conjunciones y pronombres.)

– Tia Buena Empollona (TBE) : Ha reaccionado a los esteroides, no puede ser una alergia común.
– H: ¡Muy bien! ¿Te has dado cuenta tú solita?
– TBE: /mode_miradasesina ON
– H: Bien, yo tengo razón, tiene chungopatitis. Hay que ponerle lejía en vena
– TODOS: ¡Pero qué dices! ¡Si no tiene chungoloquesea podrías matarla! blahblahblah
– H: Aquímandoyouuuuuuu

(Le aplican el tratamiento y la paciente se pone a morir otra vez, la entuban, la electrocutan, y la salvan….)

– H: Vale, no era chungopatitis

(House se trinca un puñao de pastis. Luego, decide que hay que allanar la casa del paciente y, de paso, cambiarle la medicación por otra de alguna enfermedad que como máximo aparezca una vez entre 1 millón)

Alguno o algunos miembros del equipo de House (tenemos una Tía Buena Empollona, un Neurólogo Negro y un Australiano Pijo –AP–) allanan la casa, plagian la escena de recogida de pruebas de CSI y, cuando no encuentran nada (porque no tienen cojo-zoom™), hacen alguna chorrada como comerse algo de la nevera o cepillar al perro del paciente… )

(De vuelta en el hospital. House se trinca un puñao de pastis.)

-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-TBE: Pero, es demasiado peligroso, podriamos desencadenar una…
-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-AP:La punción lumbar no está indicada en…
-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-N.N: ¡¡¡Pero si no tiene médula!!!
-House: ¡¡¡¡HE DICHO QUE LE HAGÁIS UNA PUNCIÓN LUMBAR!!!!

(En algún momento también hay escenita de laboratorio con interesantísimas pipetas y frascos, ¡Bieeeeen! )

– Churri: Memueromáaaaas……

-¡Dadme un tubo y una bolsa de aire! A un lado que voy…zzZZZzztTTTTttztttztz… y… le salvan la vida)

– Jefa Buenorra del Hospital: ¡La paciente se ha puesto verde!, ¡Os la vais a cargar!, ¡¡House es un incompetente!! (aunque siento una terrible admiración y aprecio de verdadera amiga hacia él, así que no haré nada) .

(House se trinca un puñao de pastis. Luego pasa consulta y se ríe de sus pacientes… Luego, reflexiona en la terraza y el Oncólogo Ligón (OL) le da una lección moral de valores. House le recuerda que le pone los cuernos a su mujer, y el OL le dice “sí, pero tú estás solo y amargado, chincha, chincha”, y House le dice una bordería pero en el fondo piensa sobre ello y pone cara de pena. Posteriormente veremos a House trincando pastis mientras golpea una pelota contra la pared con una mano y juega con un yoyó en la otra. De fondo, una telenovela con médicos como protagonistas).

(Vuelven a la sala de la pizarra. House se trinca un puñao de pastis.)

– NN: La última chorrada que le pusimos casi la mata.
– H: Porque no tiene eso que nos inventamos… ¿Qué puede ser….?.
– NN: Oye, siempre que nos quedamos sin ideas suelo decir que…
– TODOS: ¡¡¡QUE NO!!! ¡¡¡QUE NO ES LUPUS, COHONE!!!

(House se trinca un puñado de pastis, pone su ojo a 15 mm de la cámara, le pega a algo con el bastón y se vuelve de espaldas a la pizarra).

– H: A ver, que no se me ocurre nada, DIAGNÓSTICO DIFERENCIAL
– TODOS: ¡¡HURRA!! ¡¡Creíamos que no lo ibas a decir nunca!!

(House se queda mirando una polilla que revolotea en una lámpara con forma de yin-yan… y, en ese momento, un búho sale de una ratonera y se come la polilla, lo cual parece dejar a House absorto en una tremenda revelación, que le incita a trincarse un puñao de pastis).

– H: ¿Cómo pude pasarlo por alto? ¡Se rasca la oreja izquierda! ¡Todo cuadra!. ¡¡Tiene el Mal Infernal de Howkinson™!!
– TODOS: ¡¡¡HALAAAAA!!! ¡¡¡SOBRAOOOO!!! Es 1/2 caso en un trillón de muchillones!!! (pero conocemos la afección porque el saber no ocupa lugar, sobre todo si tienes guión).
– H: Australiano Pijo (AP)… cuando estuviste en casa de la paciente, ¿No dijiste que te lavaste los dientes con su cepillo de madera?
– AP: Si, ¿y?
– H: Y, ¿Te parece eso normal??
– TBE: Los cepillos de madera acumulan ácaros que pueden actuar de desencadenantes del Mal Infernal de Howkinson™ y blah blah….
– H: ¡Muy bien, Tía Buena Empollona! Por eso te contraté… ¡y porque estás buena, claro!
– NN: ¿¡¿¡¿PERO ESTÁIS TODOS LOCOS?!?!? ¡Cómo va a tener eso! ¡Si ni siquiera existe! ¡Y además no puede ser que haya información de una cosa que solo he ha pasado a un tío en toda la historia de la medicina!. ¿Es que soy el único que no ha perdido la cabeza??
– AP: Bueno… yo de pequeño estudiaba seminario pero dios me abandonó y desde entonces…..
– NN:¿?¿??¿?¿?¿??
– H: Tengo razón y todos vosotros sois una bosta.

(Resulta que, como siempre, al cuarto intento House tenía razón, aunque era totalmente imposible, y el paciente se salva)

– NN: No me puedo creer que tuviera razón otra vez.
– TBE: Es mi héroe
– AP: ¿Os dais cuenta de que todos los médicos excepto House somos unos incompetentes, y que si no fuera por él se nos habrían muerto todos los pacientes de la serie?
– NN: sí tío, y no veas como me joroba….
– TBE: En realidad es un hombre maravilloso que tiene taaaanto que enseñarnos……
– LOS DOS: (Zorra….)

De noche, en su casa, House suelta el bastón, intenta andar y se esnafra contra el pico de la mesa. Luego se pone a tocar el piano. La cámara se aleja…

TUUUUUUN TIIIINNNNNN……….
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru…
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru……. (fundido en negro)

Robat de CPI, més concretament del Forum de CPI.

Cas típic 378: noi li agrada noia, noi sobreviurà

Potser que ja l’hagueu vist. Però si no ho heu fet es imperdonable

Cas típic 377: noi li agrada noia, noi es innovador

Aviam, algun comic que no hagi posat mai. Un Tintín? un Asterix? una Mafalda? Fred Basset? Pooch Café? Titeuf? Paracuellos? Zits? Dilbert? No. Serè innovador, probaré amb un tal Garfield.

John Arbuckle, el prototip d’home ideal.