Cas típic 386: noi li agrada noia, noi li és Dan Brown

Fortaleza Digital – Dan Brown (528 ppàgines)

Els llibres del Dan Brown són fàcils, es un fet. I tots tenen un argument similar. Prova d’això el post que vaig fer. Però tot i així tenen un no se que que els fa addictius. Potser són els seus capitols de 2 pàgines i mitja. Potser el portar sempre 2 històries paral·leles. Potser els seus misteris que va obrint i tancant constament. Potser les seves dades prepopents sobre les organitzacions més secrets. Potser que sigui el fet que el company super bo del protagonista s’acabi tornant en el dolent més dolent. Potser per què sempre acaben bé. O potser per què sempre descriu tots els aparells electronics com l’aparell “més [el que sigui] del mon”.<BR>

Lúltim exemplar que va caure a les meves mans va ser “Fortaleza digital”. I va caure just en el moment precís. Mentre em dirigia (Deu beneïxi l’alta velocitat) a una xerrada sobre altres empreses d’Amper que composen que el grup ostentosament anomenat Homeland security. Entre elles Knossos Knosos (em sona) i també EPICOM. Una empresa encarregada de criptografiar i descriptografiar missatges d’alt secret (ja sabeu “aquest missatge s’autodestruirà bla bla…” ja sigui pel ministeri d’interior, de defensa o la casa reial. En la presentació de la qual es van comparar amb les tasques la organització americana NSA (Agencia Nacional per la Seguretat), organització que es centra la trama de Fortaleza digital.
Nota:8/10