Fa un temps vaig fer uns questionaris (1, 2) sobre la diabètis. I vaig pensar que hi hauria una gran participació, però no va ser així. Resulta que la dificultat era més alta del que em pensava. Així doncs anire a lo fàcil fàcil fàcil.
Quins d’aquests productes NO recomanarieu a un diabètic (que us caigui bé):
1)
2)
3)
4)
5)
6)
7)
8)
9)
Poca feina? No… ganes de fer fotos estupides xD
Per què serà que no em sorpren que així siguin els bitllets espanyols?
PD: Sí, un altre d’aquells posts tan tan tan tan ràpids.
Doncs això mateix. Conills que es suiciden. Té gràcia? Doncs si, per què són originals suicidant-se! no us ho creieu? Doncs us compreu el llibre! O també el podeu agafar de de la biblio (i tornar-lo esclar).
Qualsevol semblança amb aquest post es pura coincidència.
Fa dies que no em puc treure aquesta cançoneta del cap:
No se per què serà.
L’altre dia a casa d’algú vaig veure la tele en directe i vaig recordar que feien coses entremig de les pelis/series/programes. Si allò, com es deia? Ah si! anuncis!! I en vaig trobar un que em va agradar. El del Primavera Sound de l’Estrella Damm. Segur que ja l’heu vist, però es igual, per alguna cosa deu ser que cerques al Google “novetats” i la primera entrada no es aquest blog…
Per si us interessa la musiqueta enganxoseta de fons es el hit Vampire weekend dels desconeguts A-Punk. el hit A-Punk dels desconeguts Vampire weekend.
Li agrada en John Arbuckel… jejeje jijiji jajaja hahaha HAHAHAHA HAHAHAHAHA HAHAHAHAHA!!
On són aquests invents que realment et fan la vida més fàcil¿? Aquí.
Realment jo em quedo amb el Rellotge per dies.
He estat a punt de crear una categoria que sigui malsons:
Què pots fer un cap de setmana que es planteja tot plujós? Doncs anar a Menorca.
Pots passar per Ciutadella a veure l’ajuntament
O el port
O la Catedral
O el mercat
O passejar per la costa
O buscar ovelles
O passejar pels carrers
O dir adeu als vaixells
O visitar torres de defensa
O vistar esglesies
O veure com raja una aixeta
O anar a la platja
O anar al far
O visitar una estructura menalitica
etc, etc etc…
Si! parlo d’en Pratchett! Que faci temps que no m’hagi cap llibre seu no vol dir que m’hagi oblidat d’ell! Per això un recull d’extrets variats dels seus llibres.
– Las mascotas son siempre de gran ayuda en tiempos de estrés. Y en tiempos de hambruna también, por supuesto.
(Dioses Menores)
– Los niños de verdad no se ponen a dar saltitos a menos que hayan tomado drogas.
Susan, la institutriz definitiva. (Papá Puerco)
– ‘Conozco a las personas que hablan de sufrir por el bien común. ¡Nunca son ellos, joder! Cuando oyes a un hombre gritar: ¡Adelante, bravos camaradas!, verás que siempre es el que está detrás de la jodida roca enorme, y el único que lleva el casco realmente a prueba de flechas’.
(Tiempos interesantes)
– ‘Me asustan los suelos’.
‘Querrás decir las alturas’, dijo Conina. ‘Y deja de hacer el tonto’.
‘¡Ya sé lo que quiero decir! ¡Son los suelos los que te matan!’
(Rechicero)
– La estupidez real siempre vence a la inteligencia artificial.
(Papá Puerco)
– Se había convertido en institutriz. Era uno de los pocos trabajos que una dama conocida podía desempeñar. Y lo hacía bien. Había jurado que si alguna vez se sorprendía a sí misma bailando en los tejados con deshollinadores, se mataría a golpes con su propio paraguas.
(Papá Puerco)
– Utilizar una metáfora delante de un hombre tan poco imaginativo como Ridcully era como poner una bandera roja delante de un to… era como poner algo muy irritante delante de alguien a quien eso le irritaba.
(Lores y Damas)
– El jefe se había transformado en una calabaza aunque, de acuerdo con las reglas del humor universal, aún llevaba puesto el sombrero.
(Lores y Damas)
– El calendario de la Teocracia de Muntab cuenta hacia abajo, no hacia arriba. Nadie sabe por qué, pero podría no ser muy buena idea quedarse a averiguarlo.
(Brujerías)
– Se dice que a aquel a quien los dioses quieren destruir, primero le vuelven loco. De hecho, a aquel a quien los dioses quieren destruir, primero le dan el equivalente de un palo con una mecha encendida y Acme Dynamite Company escrito en un lado. Es más interesante, y no lleva tanto tiempo.
(Soul Music)
– “¿Estudiantes?”, ladró el Archicanciller. “Sí, señor. ¿Sabe a quiénes me refiero? Son los más delgados, los de las caras pálidas. ¿Recuerda que somos una universidad? Vienen con el paquete, como las ratas…”
(Imágenes en Acción)
–
No us creieu que en aquest blog si trobi de tot? Llavors per què la gent ho segueix intentant? Per què la gent continua navegant pels buscadors amb claus de cerca que les porten a aquest blog? No ho recordeu que fa un temps ja va caure un post així? Uns exemples d’aquest any:
– colacao radioactiu [encara que siguem afèrrims del Nesquick no hauriem de difamar d’aquesta manera]
– terry pratchett oh dios [Per fi algú pensa igual que jo! En Terry Pratchett es un Deu si! Bé, de fet segurament es referia al “Oh dios de las resacas” que apareix a Papá Puerco.]
– quin noi tan actiu [Això es el que penso jo, després de 400 casos i encara continua fent coses]
– llista partit escons insubmisos [mira que bé, algú [altre] que es planteja votar un partit interesant]
– nens d’altres paisos menjant [Vols dir que en els altres països els nens també mengen? increible!!]
– dona que truca a la porta [Internet ens ofereix espetacle, acció, entreteniment i… per què no una dona trucant una porta?]
– gracioso pollo [Si si, un pollastre es per descollonar-se, sobretot quan s’està rostint i donant voltes]
– cremas pons ventajas [Típic exemple de per què NO sóc ric, simplement soc dels Pons equivocats]
– mort diabetis [No encara, paciència]
– els ornitorrincs (animal) [Si realment hi ha un animal el qual s’hagi de subratllar la seva condició d’animal aquest es l’ornitorrinc]
– transplantes de organos en videos [Segurament donaria molt audiència en el blog, però…]
– espalda garfiel [Sens dubte aquesta persona sap apreciar l’escència d’aquesta tira còmica]
– anarquia no es caos [Cridem-ho tots junts ben fort!]
400 posts. Pim pam, anar fent. Mica en mica. Un radera l’altra.
I pensar que en el temps invertit en fer 400 posts podria haver fet alguna cosa útil com ara treurem la carrera d’empresarials, preparar-me per participar en les Oimpiades de Pekin en la modalitat de natació sincronitzada masculina o fins i tot invair un petit país.
Pons's blog 