Amélie Nothomb. Tinc la sensació que aquest nom resonarà bastant en aquest blog (perill enllaç recursiu) durant aquesta setmana.
Aquesta autora fa uns llibres curtets, amb humor negre, personatges curiosos, i són històries que podrien passar com a reals (versemblants es la paraula?).
Tot i que conec que els posts sobre llibres són els que tenen menys èxit m’arriscarè a omplir aquesta setmana amb posts exclusivament de llibres. Ben mirat, tampoc hi ha tanta difèrencia en aquest blog entre un post amb ben valorat i un altra que passa despercebut.
Si esteu pensant que l’autora no fa massa bona cara, teniu raó. Però penseu que al cap a la fi es guanya la vida escrivint, no té la nescessitat que li toqu el sol.
Així doncs dono per inaugurada la: