Cas típic 418: noi li agrada noia, noi té un veí pesat

Las catilinarias – Amélie Nothomb (136 pàgines)

Oh sorpresa! un altre post sobre Amélie Nothomb! i justament en la setmana que he anomenat “La setmana de Amélie Nothomb”, quina casualitat!!

Avui toca Las Catilinarias (Hi havia pocs enllaços per triar, i al final m’he optat per aquest que li fan tan la pilota).

L’argument es senzill. Una parella de juvilats sense fills s’instalen al camp per que volen tranquilitat i l’haurien tingut a no ser que el veí no es presentés cada dia a les 4 de la tarda.

Amélie aconsegueix crear un personatge que fa realment rabia i repulsió i fàstic. Sort que al final… bé, millor em callo que després em diuen destripa-finals, per què sabeu el Bruce Willins en el sexto sentido? Doncs…

Tornant las Catilinarias (titol que no entenc a que ve, ni que vol dir) comentar que és un llibret curt ( de fet encara no he trobat cap llibre de l’Amélie que passi de les 200 pàgines) amb un humor fosc (altrament conegut com negre).

Alguns trossets que crec que represente força bé l’ambient de la història:

– Somos nosotros los que no quisimos saber nada. Nos enamoramos de la Casa. Si nos hubieran dicho que la bodega estaba llena de ratas nos habríamos hecho los suecos.

– Preferiría las ratas.

– Yo también. Existen desratizadores, però no “desvecinadores”.

 

 

 

 

 

– ¿Ha recibido usted mi carta?

Quince segundos de silencio

– Sí.

-¿Qué opina de lo que le digo en ella?

– Nada.

Elocuente respuesta.

Nota:7/10