Diccionari Coll – José Luis Coll (224 pàgines)
Què fas quan no saps una cosa? Vale, la mires al Google.
Però que fèiem en el segle passat? Li preguntàvem al primer que podíem
I què passava si tampoc ho sabia? Doncs que ens quedavem sense saber-ho.
Però en casos extrems i superant la mandra? Doncs… Agafàvem un Diccionari!
Hi ha paraules ben trobades, però d’altres no. A més es bastant repetitiu, sobretot amb els sufixes “ano”, per favor! que ja tenim una edat! Eus aquí una selecció especial pels lectors d’aquest blog (tots 2) .
Amapolla: No se encuentra significado lógico.
Barajas: Mazos de cartas que ni salen ni llegan a su hora y que a veces extravían el equipaje
Cinico: Y tres ochio.
Cretíno: Natural de Creta. Y además presume de coche.
Mamá: Orden que le da un argentino a su novia para que le haga una felación.
Piano: 3,1416 pegado al culo.
Quincalla: Otorga
Ser: Cadena de radio que Hamlet dudó en inaugurar.
Nota:2/10
Quina hora per llegir el refregit del dimarts! Jo, l’AhSe, arribant a la cúa dels comentaristes… Com es nota que és festiu!