Quan aneu a un saló recreatiu a que jugueu? Al clàssic Time Crisis? Al terrorífic House of Death? Al de ballar?
Mal fet. El joc del moment és el que triunfa a Japó (on sinó?): El passejador de gossos!
PD: Tot i que aquest post està classificat en la categòria d’útilitats, l’invent en si es força inútil.
La gent utilitza els buscadors el google i segons el que han escrit arriben a unes pagines o unes altres. Si una d’aquestes pagines es aquest blog (enllaç recursiu) el wordpress es tan espavilat que em pot dir quines son les paraules cercades que els han portat fins aquí. I jo soc tan espavilat que faig un post, com el que vaig fer fa un temps. (Comentaris entre parentesis de collita propia).
– t’estimo sergi balari (Tothom estima en Sergi Balari!)
– frases del dalai lama (on?! on?!)
– paraules compostes dos substantius (apassionant…)
– perque fa molt de fred a l Antartida (Per què sinó els ossos polars tindrien calor)
– BRAD PITT GITANO (A tots ens fa rabia que es tiri l’Angelina, però no hem de ser així…)
– noi noia banyera (Osti, aquest cas típic encara no l’he fet!)
– com atreure a un noi (un altre dels misteris de la vida que aquest blog NO dona solució)
– josmar electrocutado videos (Ho sento només ens queda el Josmar cremat i el Josmar ofegat)
– mujer de un mosso d’esquadra (Ah! que també es casen?)
– gitanos guapos (Si es un tema tan tractat en el blog que estic pensant a crear una categoria que es digui exactament així)
– figues d’un altre paner (Em preguntu que pretenia trobar exactament)
– quanta aigua hi ha al llac de Sau (Em sap greu, això no es la wikipedia)
– calçots diabetis (N’hi han?! i jo fent el primo menjant els normals!)
– granada sagrada worms (Hi ha algú altra que li agrada el worms! T’estimo!!)
Què promet la festa major de Sabadell? Doncs després de fer una llarga e intensa repassada al programa d’activitats he sel·leccionat totes les següents activitats com a actes més destacats e interessants:
– Dilluns 8: 11.00 h
TROBADA DE PUNTAIRES
C. de l’Advocat Cirera.
Organització: Col·lectiu de Puntaires de Sabadell.
La Divertida Incultura – Josep M. Albaigès (152 pàgines)Llibre que promet molt més del que realment dona. I què promet? Doncs un munt de frases divertides dites per personalitats que volien dir una cosa però es van equivocar i van utilitzar una paraula equivocada.
I doncs, què falla? Doncs de la frase anterior reflexa exactament la idea del llibre tret que li sobra una paraula: “divertides”.
Però alguna cosa es pot salvar…
– Si Roosvelt fos viu, es romouria a la seva tomba – Samuel Goldwyn (totalment cert)
– En vista d’aquesta inundació, el major Friedmann ha ordenat a totes les famílies que viuen prop del riu ejacular immediatament. – Dave Duncan. (Es el millor que es pot fer en aquests casos)
– La policia és perfectament capaç per mesurar-se i competir amb els delinqüents. John F. Hylan – (I potser superar-los)
– Pregunta d’examen: Posa un exemple de polinomi
De racó, racons. (¿?!!)
– Pregunta d’examen: Com comprobaries pràcticament el principi d’Arquimedes.
Doncs cada cop que estornudo. (Per això diem Arquimedes en comptes de Jesús)
– Al metge: Em van ingressar en la IBM (UVI) (Sí, tenia un tumor a la placa base…)
– Al metge: Miri, tinc moltes molèsties i sequera ací (assenyalant), on el meu marit m’administra el Santíssim Sagrament del Matrimoni.
– Al metge: ¿Resultó herida en la refriega?
– Verá… Recibí la bala entre la refriega y el ombligo.
– En un judici:
– Com va acabar el seu primer matrimoni?
– Amb la mort
– Amb la mort de qui?
Especial Judici:
– Se’n recorda de l’hora que va examinar el cadàver?
– L’autòpsia va començar si fa no fa a les 20:30
– I el Sr Dennington era mort aleshores?
– No, estava assegut a la taula preguntant-se per què li feia jo una autòpsia.
– Doctor, abans de l’autòpsia, va verificar si el pacient tenia pols?
– No
– Va verificar la pressió sanguínia?
– No
– Així doncs es possible que el pacient estigués viu quan vostè va començar l’autópsia?
– No
– Com pot estar-ne tan segur?
– Perquè el seu cervell era sobre la taula, en un pot.
– Però podia així i tot, haver estat viu el pacient?
– Podia haver estat exercint d’advocat en algun lloc.
CSI: La ciudad del pecado – Max Allan Collins (400 pagines)Si no en tenia prou amb el CSI Las Vegas, CSI Miami, CSI NY, vaig pillar un llibre de CSI.
Es com un capítol de CSI Las Vegas, els mateixos personatges, el mateix tipus d’assessinats, etc. Però no està basat en cap episodi. Són un parells d’assessinats típics. Assessinat d’una stripper i desaparició i posterior assessinat d’una dona amb un passat turbolent que acaba al cristianisme.
– Me gustan las víctimas que nos proporcionan pruebas -comentó Grissom.
– En ese caso, Lynn Pierce te encantará. (Jim Brass).
– Supongo que ni se te pasó por la cabeza asignarme el caso de la bailarina exótica. – afirmó Nick.
El semblante de Gil Grissom mantuvo su inexpresividad.
– Pues no, ni por un instante. Ya trabajas en el caso de la señora Pierce.
– Reconoce que no es ni remotamente tan divertido como interrogar chicas desnudas.
– Venga ya, Nick, tú eres como yo. Sólo te interesan la verdad y la justicia, ¿correcto?
– Doy por hecho que no puedes prescindir de Warrick… – comentó Catherine
– Cuando das algo por hecho tanto tú como yo quedamos en ridículo, pero ésta es una de las contadas ocasiones en que has acertado.
Catherine miró a Sara y puso los ojos en blanco.
Nota:6/10
Pons's blog 