Arxivar per gener, 2009

Las tierras baldias – Stephen King

Que per qui no ho sàpiga erm.

La veritat, el titol en castellà em sona millor: “Las tierras baldías”. I potser en anglés em sonaria encara millor, però no he buscat la traducció…

La 3era part de la Torre Obscura, que en les sagues sempre es diu: “el retorn” igual que les segones parts sempre són “la venjança”. Però en aquest cas no retorna ningú. De fet el contrari, arriba un nou personatge. Bé es un nen piju de Nova York bastant odiós. I de fet no torna, per què en el primer llibre ja hi era, però com que el Pistoler el salva en el 2on llibre en el 1er representa que ja no hi és. Per tan podriem dir que arriba al 3er.
El principi del llibre es fa una mica avorridet tan passejar pel bosc, vale hi ha un os robòtic gegant, però no es gran cosa. L’objectiu es arribar a la ciutat feta caldo de Lut. Allà trobaran una especie de Trambaix que va la velocitat del so i té un caracter semblant al del Hal 2000. Suposo que no cal dir gran cosa més.
Per no perdre la tradicció us deixo amb trossos sueltos:

– ¿Tú qué dices Jake?
– Bah, por mí no hay problema
– Te odio, chaval -dijo Eddie

– No hubiera tenido que matar a Winston, señora. Hoy era su cumpleaños, vaya que sí.
– Bueno, pues entonces hubiera debido de quedarse en casa comiendo pastel.

– MAS VALE QUE OS PONGÁIS LAS PILAS O… HASTA LUEGO COCODRILO -Hubo una pausa-. UNA INFORMACIÓN ADICIONAL: ESTE GAS NO ES INDOLORO.
Nota:6/10

torre_oscura_ii_la_llegada_de_los_tres

La llegada de los tres – Stephen King

No hi ha sorpresses en la programació postilistica (si, es una paraula nova) del blog. Avui toca la 2ona part: La llegada de los tres (anteriorment editat com La invocación).

Per què en Roland (el Pistoler) arribi al seu destí, la maleida torre obscura dels nasos. Necessita tres companys, i es veu que el destí (o ka o ka-tet) li prepara que els reculli del nostre món, concretament del New York de la segona metitat del segle XX. Es lo més normal del món anar per la platja (esquivant llagostes bastants grosses i amb mala llet) i trobar-te portes a un altre món.

Per acabar alguns trossos del llibre, que com sempre, no reflexen de què va realment el llibre, però són curiosus: (bueno les 2 del mig si que resumeixen bastant la idea)

– He aquí una señora que tal vez no vuelva a valor en los grandes jets de Delta.
– Me importa un huevo. Como si vuela empaquetada de relleno en los calzoncillos de Superman.

– Yo soy del mismo lugar que tú, nuestra querida ciudad de Neva York, y yo pasé por lo mismo, bueno, algo diferente, pero podríamos decir que era el mismo principio, y ya verás que todo irá bien. -Luego agregó- Siempre que te guste la langosta.

– Lo que había detrás de la Puerta Numero Uno no era tan maravillos, y lo que habia detràs de la Puerta Número Dos era aún peor, así que ahora, en lugar de retirar-nos  como las personas cuerdas, vamos a seguirr adelante i comprobar qué hay detrás de la Puerta Número Tres. Tal como van las cosas no me sorprenderia que fueses una Hidra, un monstruo de tres cabezas o Godzilla. Pero tdavía soy optimista, aún espero la vajilla de cocina de acero inxodiable.

El hombre se propnía tirarle un ladrillo a alguien. No le importaba a quién; cuando se trataba de asesinar, Jack Mort era uno de esos que le dan las mismas oportunidades a todo el mundo.

Ningú s’ha donat compte que es tracta d’un post que quant dic “3” té doble sentit? Coi que el blog fa 3 anys!!!

Nota:6/10

La torre Oscura – Stephen King

Bé, fer fi avui començo a dir alguna cosa sobre el primer llibre de la Torre obscura, que també es dels més curts. Que penses, que si tot són així amb un parell de setmanes t’acabes la saga, però no! a l’Stephen li agrada escriure i quant comença amb les seves paranoies no sap parar, així doncs el segón llibre ja es converteix amb un totxo de 500 pàgines (edició no-butxaca lletra mitjana), el tercer amb un encara més gros i bueno, ja parlaré dels altres quan arribi el moment. De moment comencem pel principi, es a dir el 1er: El pistoler (anteriorment editat com la Hierba del diablo).

Es tracta d’un pistoler (¿?) que persegueix un home de negre per un motiu que desconeixem. En un món que s’assembla a l’oest americà, amb restes d’una civilització avançada principalment de la North Central Positronics. S’ens demostra que el pistoler es un autèntinc Pistoler, es a dir un crack disparant, que mentre amb una ma dispara l’altre recarrega.

Casi al final del llibre descobrim que el Pistoler es diu Roland, que alguns llibres està traduit (de manera horrible) com a Rolando (¡!).

To be continue…
Nota:5/10

Degut al temps que gasto dincs d’un vagó de Renfe (saps quan pugues, però mai saps quan i on baixaras xD) ja fa temps que m’he decidit en aprofita el trajecte per llegir. I se m’acaben les idees i les recomanacions dels llibres per llegir o sigui que si algú em vol recomanar algun llibre, benvingut sigui! si vol saber el tipus de llibres que m’agraden només cal que vagi a l’etiqueta de llibres d’aquest post i s’en farà una idea.

No es la primera vegada que cau un llibre del King  a les meves mans, han passat per les meves mans Las tinieblas, La zona muerta, Carrie, El fugitivo, Desesperación. Especial recomanació en La niebla, un llibre de terror, que té lo seu, sobretot si t’els llegeixes abans d’anar a dormir o si es un dia de boira xD. S’ha fet una peli, però es força dolenta, no transment el mateix que el llibre. També em va agradar El fugitiu, del qual també s’ha fet una peli més antiga i també força dolenta, amb un final bastant diferent (pitjor, esclar) al del llibre.

Bé, el cas es que em vaig llegir no fa gaire (bueno, ja fa un temps, per què deu ni do les pagines que té la saga completa de la torre) un tros de la serie aquesta del Stephen. Que contràriament al que ens té acostumats aquest home no hi ha gran cosa de por ni misteri. Però si molta fantasia, a vegades fantasia que es converteix en paranoia.

Bé, no sabia si traduir la “Torre oscura” com a “Torre fosca” o “Torre obscura”. M’he decantat per la segona per què sona més misteriós, com més xungu. M’he decidit bé, no? I es torna a fer tard, saps què? demà si que començo definitivament a palar sobre la Torre!

lord_of_the_rings_calendar_photoBé, el cas es que fa un temps vaig decidir començar la saga de Torre obscura. Es la quarta saga de llibres mig medievals mig fantastics que llegeixo. Primer van ser els anells, llavors van ser els de l’Elric Elric de Melniboné. Que ja no eren 3 llibres són uns quants més (no ser exactament quants, per què depen de quin a vegades conta com a saga i depen de quin no), el cas es que tampoc m’els vaig llegir tots, van ser:

elric_1Elric Melnibone, Marinero de los mares del destino, La torre evanecente, El Campeón Eterno, El misterio del lobo blanco, El Dragón en la Espada, La Fortaleza de la Perla, El portador de tormentas, La maldición de la espada negra, Fénix de Obsidiana i diria que ja està. Són uns llibres que estàn bé, és bastant mes obscurs que el senyor dels anells, hi ha més patiment psicologic, a l’Elric s’el veu una mica més sonat que no pas el Frodo amb el seu anell que el tira cap al costat fosc.

Bueno la 3era saga va ser el del MundoDisco, que de fet són sagues dins de  la Saga del general del món de MundoDisco. Ja ho vaig explicar una mica en aquest post. De moment m’he llegit 22 llibres d’en Terry, que sembla que encara continua escrivint tot i começar amb l’alzeimer (ja sabeu l’alemany cabró que amaga les coses) i també a falta que tradueixin uns quants llibres, ja qu el meu anglés no es fluit fluit.

Bé i la quarta saga es la del Stpehen King. Ui, s’ha fet tard! ja continuarè demà en un altre post! Però de totes maneres dono per ignaugurada la setmana de….

La torre obscura

No plourà mai o que?

Actualització: De moment només he aconseguit vent…

– Acostat una mica més (serveis funeraris)

– Don Limpio

– ¿?

– Lego

– Bic

– Nescafé

– Duracell

No us havia comentat, però els reis em van portar un nòrdic! Fins ara dormia amb llençols, mantes, cobrellits i totes aquestes coses del segle XX. Però per fi he entrat en el segle XXI (en quant a llit em es refereix)!

A més a més, aprofitant que són rebaixes m’he comprat una altra funda per així anar variant una mica. Una es clara i l’altre es fosca, per tenir més varietat i no cansar-me. Ja em direu quina us agrada més:

nordic-001

nordic-008

tony-soprano1Segons diu la noticia: Detinguts membres del equip del Bada Bing per apalliçar els de l’equip rival.

Pensareu, i què? Tota la raó. Lo curiós es el nom de l’equip, senyors i senyores es el Bada Bing!! es normal que fotin pallises, segur que si investiguen una mica veuran com també extorcionen. No us sona? Bada Bing es el local de streaptease d’en Tony Soprano.

Quina volta he fet per acabar parlant dels Soprano, no està malament, eh?

Doncs si, estic mirant Els Soprano, i m’agrada. Ja vaig per la meitat de la 2ona temporada.

La veritat es que són tots una familia carismàtica, el Moltisanti, el Silvio, en Pussy, etc. I per sobretot en Tony. En Tony es la típica persona que t’agrada que estigui de part teva. Saps que si algú  li dona problemes, el personatge no durarà massa.

A què ha vingut aquesta metàfora del titol? (El titol es lo que hi ha en gros al principi del post amb lletres bastant grosses a continuació del que posa Cas típic XXX: noi li agrada noia).

Doncs resulta que amb última entrega de llibres d’en Pratchett que he rebut hi havia un regalet. Ni més ni menys que una autèntica i genuina tassa Pratchett. Es a dir, una tasa com qualsevol altre, bé, potser una mica petita per ser una tassa. Però el més destacable es que està decorda amb els dibuixos d’algunes portades dels llibres. Efectivament aquests dibuixos tan horribles de les portades que no fan justícia al contingut de tan lloables obres literaries.

Guaiteu-la amb tot el seu esplendor:

pratchett-009

A part de la tassa, la entrega ha estat una mica fluixa. En comptes d’haver 4 llibres com en lliuraments anteriors, n’hi havia 3, però com a compensació hi havia una nota on s’excusava que per uns problemes de la fàbrica el quart llibre no havia sortit.

De totes maneres, encara ens podem meravellar amb el resplendor (metafòric) d’aquests 3 volumsn:

pratchett-006

Tenim: Imágenes en acción, El segador (amb la mort com a co-protagonista) i Brujas de Viaje, el millor llibre de les bruixes segons el meu gust.

Una altra nova entrega de l’existosa secció: Acudits dolents, però no tan. Realment s’ha de ser un visionari per trobar noms tans adeqüats per les seccions…

¿Qué hace un pez cuando está aburrido?
Nada.

¿K le dice un espagueti al otro?
Mi cuerpo pide salsa.

– En que se convierte un café después de ir a la prisión?
– En un cafe expresso

Batman: Aquesta nit et dono el batmobil!
Robin: De veritat?!
Batman: Si, apunta: 67832…

S’obre el teló i es veuen dos trufes fotent-se d’osties. Titol de la peli?
Trufas two furious

Era un tio amb tanta mala sort, que un dia es va llançar al buit i estava ple.

32457fe051d3969jpgAsalto de C S Goto

Doncs més del mateix que porto expicant tota la setmana. El senyor Goto ha escrit una serie de llibres basats en el joc de Dawn of War. Per aquelles coses de la vida la xarxa General de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, té un d’aquests llibres, i jo, com a bon fan del RTC de Warhammer 40K vaig provar a veure que tal.I la veritat, ho espereva pitjor, la veritat es que fa entretingut i tot.  Ara bé, si mai has jugat al joc i el món de Warhammer 40K no t’interessa ni t’acostis al llibre…

El llibre segueix un esquema clàssic. Una horda de Orks volen devastar el planeta Tartarus. En un principi la Guardia Imperial intenta repel·lir l’atac, però com a reclutes mediocres que són, es veuen superats, per tan arriba la 3era companyia de Cuervos Sangrientos (uns marines) a salvar-los. Però els Orks només són una distracció que ha muntat el Caos per aprofitar un poder que es desperta cada 3000 anys en el planeta. I els Eldars, com a bona raça antiga ho saben i ho volen impedir però pel seu compte, això vol dir barallar-se amb tothom.

Us deixo com sempre amb alguns fragments del llibre que reflexen el caracter de les faccions.

Luego salió Tanthius, que aplastó el suelo rocoso debido al peso de su armadura de exterminador, acompañado de su escuadra.  Una terrible tormenta de fuego surgió del grupo de vanguardia.


Es un inquisidor, Isador, protector de la divina palabra y de la voluntad del Emperador. Tiene sospechas de herejía sobre todo el mundo -le conestó Grabiel de forma rotunda-. Es su trabajo.


Sin embargo, también había guardias imperiales que conocían el verdadero valor en la guerra, que sabían que el combate era un fin en si mismo, que derramar sangre era la mejor forma de ofrenda al Emperador, ya fuese sangre propia o del enemigo. Tan sólo había un mandamiento para los soldados fieles: matarás.


Ninguno de ellos había visto jamás un Eldar. En esos momentos, veían a más de los que jamás hubieran querido ver.


Su alma se habia negado a abandonar el cuerpo, por lo que lo habían enclaustrado en el dreadnought de la tercera compañia para que así pudiera continuar derrotando a los enemigos del Emperador.
Nota:7/10

I les 4 primeres posicions per la llista són:


4- Marines espaciales: Podem equipar les nostres esquadres amb armes especialitzades segons volguem. Tenim mortifers predators, tenim landraiders, tenim podersos dreadnaguhts, rapids landspeeders, i marines exterminadors que apareixeran en qualsevol lloc del mapa que els deixi el repetidor orbital. Que més volem?

small_129

3- Caos: Els marines caiguts en el costat fosc mereixen estar en el podi. Són tan bons com els marines, a excepció de les armes especialitzades de les esquadres, pero a canvi tenen dos figures del mal, el Princep dimoni i el Devorador de Almas. No tenen Exterminadores pero tenen Arrasadores. Si jugues contra el caos, tens alta probabilitat de ser derrotat.

small_43

2- Eldars:La primera impresió dels eldars es dolenta. Creus que llançant estrelletes no faran gaire mal, i bé, no t’equivoques de gaire. Sobretot si els comparem amb infanteries com els marines o les germanes. A excepció del consell de vidents, uns veritables craks en la lluita cos a cos. Però el punt fort són els vehicles. Un senyor obscur no tindrà problemes en carregar-se qualsevol vehicle o regiment de infanteria que es posi pel mig. També cal destacar que rapidament son capaços de fer els tancs gravitatoris falcon, cosa que t’estalvia fer les mediocres torretes de defensa. Però la unitat estrella es l’avatar. Segons el meu parer la millor unitat del joc.

small_125

1- Tau: Doncs si, una raça tecnologicament superior, combinada amb les besties salvatges dels kroot.  El pitjor atac cos a cos del joc es per la infanteria Tau, però també tenen el millor atac a distància, a molta distància, tanta distància que els enemics cauran sense saber des d’on els disparen. Les naus més del mateix, poca vida, però molta distància. I si ho acompanyes tot amb un Gran Knarloc per absorvir el foc enemic, millor que millor.

small_130

Avui toca parlar del Dawn of war. Això vol dir parlar de les seves races:

Top 9 de les races segons lo bé que em van en eljoc.

9- Eldars oscuros: Són la pitjor raça que et pots tirar a la cara. La seva infanteria es poc resistent. Els seus vehicles semblen trets d’un espectacle de la Fura del Baus, son com vaixells fantasmes. Triar-los es una mort segura…

gaming-soulstorm-coming

8 – Guardia imperial: Altrement coneguts com a carn de canó imperial. Tot i que tenen uns bons vehicles especialitzats com ara els Sentinel i els Hellhound, i un Leman Russ rivalitza amb un Predator, per no parlar del enorme Baneblade. Però el problema de la guardia es la infanteria. Moren de seguida, et passes la partida augmentat la capacitat de l’esquadra, no paren de morir…

small_126

7-Orks: Són una massa verda que t’ataca sense importa les baixes que pugui patir. La paraula “horda” es va crear per aquesta facció. Les esquadres de Nobles i Nobles amb mega armadura són letals en el cos a cos. I això de tenir dos liders (Caudillo i Mecanico) va realment bé. El problema dels Orks són els vehicles. Alguna cosa dolenta havien de tenir.

small_128

6 – Necrons. Són robots retornarts de la mort. La infanteria necrona es, valgui la redundancia, mortífera. En cada edat que avancen la infanteria es pot fer més forta, com a contrapartida són lents. Per això hiha els vehicles (destroyers i lord destroyers) que són rapids i ben especialitzats. Un altre problema es que nescessiten molta energia per fer un bon exercit.

small_127

5- Hermanas de batalla: Són bastant semblants als marines, tan en ideologia com en manera de jugar. La ventatge que tenen es una infanteira molt especialitzada, i que permet assignar moltes armes pesades en cada esquadra. La contrapartida es que a part dels penitents, la resta de maquinaria no es massa efectiva. I el sant vivent tot i reviure no m’acaba de fer el pes.

943419_20071025_screen001

I demà els 4 que falten!!

wood_elves_armyTot va començar amb un joc de rol anomenat Warhammer. Que bàsicament són unes quantes races barallant-se en un ambient semblant a l’edat mitjana. Ja sabeu, espases, destrals, mases, etc.

Són unes miniatures molt maques (que tu mateix has de pintar…) que les pots fer servir per fer batalletes contra algú altre que també tingui un exercit d’aquestes unitats o bé les pots posar sobre les prestatgeries del menjador per que facin bonic i agafi pols.

Després algún il·luminat va pensar. I què passaria 40 milenis més tard? Doncs que la gent seguiria barallant-se igual però per tot l’univers. Doncs això es Warhammer 40.000, li treus l’escut en el cavaller medieval del Warhammer i li poses un bolter d’assalt a canvi i ja ho tens. A part d’afegir diversos vehicles mortifers ja sigui de tipus tanc, robot, nau o altres enginys mecanitzats d’alló més curiosus.

pin_tanques_02

A què ve tot això? Que potser jugo algun d’aquests jocs de rol jo? Doncs no… Aquest post es tan sols serveix per introduir la setmana del Dawn of war.