Cas típic 581: noi li agrada noia, noi acaba en les terres ermes

Las tierras baldias – Stephen King (624 pàgines)

Que per qui no ho sàpiga erm.

La veritat, el titol en castellà em sona millor: “Las tierras baldías”. I potser en anglés em sonaria encara millor, però no he buscat la traducció…

La 3era part de la Torre Obscura, que en les sagues sempre es diu: “el retorn” igual que les segones parts sempre són “la venjança”. Però en aquest cas no retorna ningú. De fet el contrari, arriba un nou personatge. Bé es un nen piju de Nova York bastant odiós. I de fet no torna, per què en el primer llibre ja hi era, però com que el Pistoler el salva en el 2on llibre en el 1er representa que ja no hi és. Per tan podriem dir que arriba al 3er.
El principi del llibre es fa una mica avorridet tan passejar pel bosc, vale hi ha un os robòtic gegant, però no es gran cosa. L’objectiu es arribar a la ciutat feta caldo de Lut. Allà trobaran una especie de Trambaix que va la velocitat del so i té un caracter semblant al del Hal 2000. Suposo que no cal dir gran cosa més.
Per no perdre la tradicció us deixo amb trossos sueltos:

– ¿Tú qué dices Jake?
– Bah, por mí no hay problema
– Te odio, chaval -dijo Eddie

– No hubiera tenido que matar a Winston, señora. Hoy era su cumpleaños, vaya que sí.
– Bueno, pues entonces hubiera debido de quedarse en casa comiendo pastel.

– MAS VALE QUE OS PONGÁIS LAS PILAS O… HASTA LUEGO COCODRILO -Hubo una pausa-. UNA INFORMACIÓN ADICIONAL: ESTE GAS NO ES INDOLORO.
Nota:6/10