Arxivar per febrer, 2009

seat_600

Aviam si la gent capta la indirecta ^^

Aprofito per comentar que coincidint amb aquesta xifra tan rodona, d’aquí 2 dies + 1 dia innexistent el blog cumplirà 3 anys i 1 mes. Fa un mes s’em va passar de comentar-ho. Però ja he fet algun apanyu.

TOP 3: Aventures gràfiques

3- El secret de Monkey Island


Guybrush Threepwood vol convertir-se en un pirata, però per això haurà de superar una serie de proves, com ara derrotar la mestra de l’espasa (-Peleas como un ganadero! – Que apropiado, tu peleas como una vaca). Fins que el malvat pirata LeChuck segresta a la seva enamorada Elaine Marley.

Detalls:
– Guybrush asegura poder aguantar 10 minutos sin respirar bajo el agua. Si en la escena en la que eres arrojado desde el puente alrededor de una docena de objetos cortantes esperas ese tiempo, el personaje (tras cambiar de color varias veces) quedara inerte flotando en el agua y los verbos de acción cambiaran a otros más adecuados con su nueva condición (flotar, descomponerse…)
“No puedo utilizar el brazo del Mono de Dinamo Monoelectrics con el Mono de Dinamo Monoelectrics” (Guybrush Threepwood)
“Es una camiseta. Pone ‘He vencido a la Maestra de la espada™'” (Guybrush Threepwood)
– Yo soy cola, tú pegamento (Guybrush Threepwood)
– “Mira detrás de ti, ¡un mono con tres cabezas!” (Guybrush Threepwood)
– “Es la segunda cabeza de mono más grande que he visto” (Guybrush Threepwood)

2- The day of the tentacle

El tentacle purpura veu uns residius radiactius i li entren ganes de dominar el món. Per evitar-ho, Nerd Hoagie i Laverne volen viatjar un dia al passat per evitar-ho, pero els calculs fallen i Nerd acaba al present, Hoagie al passat 200 anys i Laverne 200 anys al futur dominat per tentacles.

La gràcia es que portes 3 personatges a la vegada i les accions del passat tenen conseqüències en el futur.

1-Monkey Island 2: LeChuck’s Revenge

Aquest cop en Guybrush haurà de trobar el tresor del Big Whoop, recuperar l’amor de Elaine Marley i tornar-se a enfrontar amb Lechuck.
Aquest cop Guybrush es mourà per 6 illes diferents. (El triple que la 1era part).

Pirata1: ¿Es que no te sabes ninguna historia NUEVA?
Guybrush: Bueno, la verdad es que por eso estoy aquí en la isla Scabb.
Guybrush: Emprendo una aventura completamente nueva.
Pirata2: ¿Dejarte bigote?
Guybrush: No. Algo más grande.
Pirata2: ¿Barba?

Una llista d’invents llestos per entrar en el mercat (bé, algún potser no tan)

Diria que ja havia fet un post semblant, per que carai… qui sabrà si faig posts repetits? L’altre dia sense anar més lluny vaig descobrir de casos típics que eren pràcticament iguals. I no em refereixo al títol sinó al post en si. En fi… a lo que anavem, noms curiosos.

– Farmàcia que no inspira massa confiança

pharmaciedelamuette

– Ja sabem que segons quines empreses no fan software de qualitat, però n’hi ha que es veu només amb el nom.

majodio

– Hi ha llocs on l’ofici on sembla que no hi hagi lloc per la broma, com el cas dels cementiris, però sempre hi ha excepcions.

mamoneo

– Tothom sap que el ram de la construcció no viu el seu millor moment.

obras-vago

– I per acabar una empresa de seguretat, que inspira de tot menys seguretat.

matasano-sec

Faig un salt, passo dels anuncis en imatges als anuncis en video!

MTN commercial – Stickies

Citroen C1

Video que no es deixa enllaçar , sobre un Boeing que aterra a l’aigua. (x-travel)

Ulleres

I per què haig de ser el senyor rosa?

Escena original vs Homenatge

Tota la veritat sobre:

– Gelats: Els fan amb aire! Per què sinó serien massa durs. I pensar que paguem per una part de gelat i una part d’aire…

– Patates fregides: Tenen aquesta forma per alguna cosa! Es veu que la forma aquesta té nom i tot (Paraboloide hiperbòlic) què es una forma perfecte per aguantar els esforços de presió i tensió.

– La relació entre l’oïda i la vista: Per què quan en el cotxe no i veiem bé, apaguem la radio? Fàcil per què el nostre cervell es limitat. Ja sabeu, allo que diuen de fer 2 coses alhora…

Per raons misterioses s’ha perdut el post 593 que havia de sortir avui al matí. No recordo de que anava, però se que en algun moment ha existit.

Disculpeu les molèsties, però entre el videos que no funcionen, els estils del blog, i els posts perduts realment està sent una setmana nefasta. Si tot continua amb aquesta progressió probablement cap al divendres algú m’haurà robat el blog i l’haurà convertit en un casino online.

He trobat un video on demostra que no es fàcil la vida de periodista. Aprofito per dedicar-lo a tots i tots els periodistes que conec.

M’ha agradat especialment el del minut 2:21.

ACTUALITZACIÓ: Doncs em sembla que es quedarà com un post sense video. I torno a canviar l’aparença del blog aviam que diu la crítica…

Em sembla recordar que ja us vaig parlar d’un blog que es dedica a penjar gràfics curiosus.

-Simon diu:

– Quina part del “no estic interessat” no entenen els teleoperadors de telemarqueting

– Què pensa el teu gat quant es refrega contra la teva cama

– A qui trucaràs?

– Qui espera la inquisició espanyola (genial)

PD: Si he canviat el template del blog. I  ja se que penseu que aquest es massa clar, que no fa per mi i que us agradava més el d’abans.

Ara fa uns dies l’Oriol em va ensenyar un blog que em va agradar. És de cómics d’una sola vinyeta. Eus aquí un recopilatori ^^

I el meu preferit:

Muntar un negoci no es fàcil. De fet ni tan sols triar un bon nom és fàcil.

– A vegades el nom pot donar a intuir alguna idea subliminalment

casa-mascaro

– Altres vegades el problema són les inicials que ens juguen una mala passada

– Altres vegades simplement hi ha paraules que es perillos ajuntar…

kidsexchange

– A vegades sense saber com s’acaba amb una redundància… en una redundància.

centro-reconocimientos

– Altres vegades no cal ser tan sincer

ignacioelputa

– I altres… simplement es que és un habitant de Terrassa.

A la gent neta, de tan netejar-se s’acaben gastant i no es l’únic que es gasta,  també acaben gastant el sabó. I que fer quant només tens una merdeta de pastilleta de sabo que s’et escola entre els dits? Doncs et compres el aprofitador de sabó.

soap_bank

I continuem amb la higene i amb l’aprofitació (si, qualsevol verb es pot convertir en un nom). Que fer quant queda poca pasta de dents? Apretar el tub? Que primitiu!! del mateix creador de l’ivent anterior (un solter, segur), arriba l’Aprofitador de pasta de dents!

toothpaste20ringers

I per acabar un altra d’higiene! A vegades la gent es dutxa, i mentres es dutxen també fan altres coses… aprofiten per… bé segur que tots ho hem fet, no?  Ho potser no heu aprofitat una dutxar per pensar algunes idees? !  Doncs aquí arriba l’ivent definitiu que evitarà que surtis corrent de la banyera com un Arquímedes qualsevol i et detinguin per escandol públic. Són les cortines de bany per apuntar notes!

shower_curtain_calander

metroEns ha deixat el Metro!! (Repeteixo)

Ens ha deixat el Metro!! (Repeteixo)

Ens ha deixat el  Metro!! (Ara si)

Ja se que això va ser la setmana passada, però es que els post els preparo el cap de setmana. Ha tancat un diari d’aquells gratuits, bé, no passaria res per que ja en tenim d’altres de qualitat semblant com ara el ADN o el Qué 20 Minutos.

Però el Metro tenia una cosa que cap dels altres tenia: El crucigrama!!

Quins records: Classe aborrida a mort? Solució fer crucigrames. En epoca d’examens abans de començar a estudiar: crucigrama!

I lo millor? Les definicions:

– Asociación de sabio analfabetos

– Ciudadano muy golfo

– Dictador albanés

– Presa en corea

– El brazo de calimero

– Serpientes de bodas

– Cascarón de lujo

– Actividad mortal

– Preparan la vuelta

– Aburridos en la mesa

– Divisa amarillenta

– Hombre de garantia

– Porfiar sin garantias

I un llarg etcètera.

Historia de la gente – Antonio Mingote

Llibre que repassa la història de la humintat posant enfàsis en la part més social. Més divertit al principi que al final, o potser es que 400 i escatx pàgines acaben cansant a la llarga…


Neolítico:

Se inventó la espada. ¡Cuanta mayor limpieza y elegancia atravesar a un hombre con la espada que aplastarle la sesera con una piedra atada a un palo!
Mesopotamia:

Con los siglos de experiencia se podia preveer que el porvenir consistia en que llegaba un pueblo invasor, pasaba a cuchillo a los naturales del país, excepto a los más principales que eran despellejados vivos o empalados.
Egipto:

Transportadores de piedras: 18 hombres han sido dados de baja con un pie o dos aplastados por los rodillos. De los 18 sólo 3 han muerto. Lo que demuestra que este no es un trabajo tan peligroso como dicen.
Roma:

No se podia ejectuar a una virgen, estaba prohibido por las leyes humanitarias y respetuosas con la pureza. De modo que el verdugo tenia que violarla previamente y luego, ya con la tranquilidad de conciencia y la aprobación del pueblo espectador la degollaba.
Los siglos barbaros:

Si el acusado de un robo era un pobre, uno de esos tipos en los que no se puede confiar, se le torturaba durante 3 días para que confesara. No importaba que confesara el primer dia con la egoísta pretensión de librarse de los otros dos, el cupo era el cupo.
La alta edad media:

En el mediterranea se edificaron muchas torres para otear la temida y siempre posible llegada de los piratas berberiscos y dar tiempo a los naturales del país a ponerse a salvo en el interior. En la actualidad esas enormes torres se utilizan para avistar la llegada de turistas y poder así subir a tiempo los precios de los hoteles.
La guerra:

El hombre medieval veia perplejo como una tropa indeterminada se le llevaba la cosecha, y asistia perplejo al robo de su ganado por parte de otra tropa indeterminada, seguramente enemiga de la anterior, mientras unos soldados rezagados no se sabia si del primer, o del segundo, o tal vez de ambos le violaban la mujer y, si no era lo suficientemente coperadora le quemaban la casa. Todo lo cual tenia al campesino medieval francamente molesto, sobretodo por que no sabia donde tenia que ir a reclamar.
Renacimiento:

Se inventa el tenedor, lo que hace innescario limpiar se la grasa de los dedos en la manga del vecino de mesa con la frequéncia de antes.
Siglo XX

Hasta entonces, cuando un hombre sentía el muy natural deseo de agredir a un semejante, tenía que discurrir un motivo de enemistad y, si no quería colocarse fuera de la ley, entabkar una discusión previa que obligaba a su cerebro a funcionar en mayor o menor grado. Con el fútbo no era necesario someter la mente a torturas abstractas.

Después de tantos siglos llebando las mujeres faldas hasta el suelo solo unos pocos hombres sabían como eran realmente las piernas de una mujer. De hecho muchos provincianos dudaban de que las mujeres tubieran piernas. De todos modos, algunos caballeros alcanzaron a ver el tobillo de una señorita que subía al tranvía fallecieron víctimas de colapsos fulminantes.
Nota:6/10