Arxivar per 2009-02-05

logo-tmb

Qui diu que el trans port públic no està bé? D’acord que es car, d’acord que hi ha aglotinaments, d’acord que hi ha retraços, però també hi ha històries.

Era ahir, tornant de la feina, com cada dia laborable. Estava en el metro inmers en el meu llibre, quant vaig veure que aprop meu hi havia alguna cosa que es movia nerviosament per terra. Era una adolescent que estava assentada de genolls buscant dincs de la seva bossa alguna cosa frenèticament. Finalment treu el mobil i comença a plorar, mentre va dient a la seva mare:

– M’han robat l’ipod

– L’ipod! mama. [sanglots]

– Lo de la música [més sanglots]

– Si…

Lamentablement en aquell moment el metro va arribar a la meva parada.

La meva pregunta es: Representa que havia de sentir llàstima? Veure algú plorant per un ipod es molt divertit, ho recomano de veritat. A més a més, segur que al arribar a casa descobreix que realment no l’havia agafat…