Cas típic 636: noi li agrada noia, noi s’interessa per Julià Carax

Posted: 2009-04-17 in Llibres

ombra-del-vent1

L’ombra del vent – Carlos Ruiz Zafón

En Zafón es un escriptor que utilitza un dramatisme barat i fàcil. Només començar el llibre ja ens posa un nen de 10 anys per que ens posem tendres, amb això no n’hi ha prou? Val doncs es un nen sense mare, que no n’hi ha prou? Doncs hi afegeix una noia cega, per això pensava que el pròxim element que apareixeria seria un gosset ferit…
Altres coses molestes? Doncs que cada nom hagi d-anar acompanyat de dos adjectius… verbs coi. Fins i tot per referir-se a un coprotagonista utilitza sempre tot el seu nom i cognom, i això que es un nom compost!!
Hi ha una pàgina on es passa tot un paragraf de gairebé una pàgina parlant sobre la mort, tot per acabar dient que “es com la Renfe, arriba quant arriba”, bravo.
Ah, i a sobre el final no m’ha agradat. Em sembla que poc més apareixerà el Zafón en aquest blog.
Nota:3/10

Anuncis
Comentaris
  1. Fran ha dit:

    ajajajajajaja
    stia si que t’ha agradat poc XD

  2. pons007 ha dit:

    Com que tothom se l’havia llegit vaig pensar que pots valdria la pena. Però aqui deixo el meu post a veure si evito que algú altre caigui en aquest error.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s