Cas típic 637: noi li agrada noia, noi es una llegenda negra.

Posted: 2009-04-20 in Llibres, Terry Pratchett

7175_18terry

Leyendas Negras – Robert Silverberg

En la col·lecció de Terry Pratchet d’Altaya no tot es 100% Pratchett. Hi ha algún llibre que només n’es una part. Posem un 16,67% Pratchett. Aquest es Leyendas negras recopilat i editat per un tal Robert Silverberg.

El mar y los pececitos – Terry Pratchett: Una historieta bastant fluixa del meu nostre admirat autor. Va sobre la Tata Ogg i la Yaya Ceravieja. Un concurs de màgia amb poca màgia i molta “cabezologia”, que es una espècie de psicologia barata. En fi us deixo amb un extracte que resumeix bastant bé la idea de la narració:

-Esto… ¿Lo de ganar cada año no le parece injusto de cara a las demás concursantes?
Yaya Ceravieja miró el suelo, y después al techo.
– No -dijo al fin-, porque soy mejor que las demás.
– ¿Y no le parece un poco desalentador para las otras?
Otro examen suelo-techo.
– No -dijo Yaya.
– Pero es que ya se apuntant sabiendo que van a perder.
– Yo también.
– ¡Cómo! Seguro que no…
– Lo que queria decir es que me apunto sabiendo que van a perder ellas.
 
 

El séptimo sepulcro – Robert Silverberg.  Una historieta d’un soberà d’un regne que va a unes excavacions arqueloguies a resoldre una assessinat. Poca feina, no? Això penso jo… no vaig ser capaç d’arribar al final.

Libélula y dragón Ursula K. Le Guin. Una historieta d’una nena que té un poder màgic dins seu. No m’agraden les histories de noies aventureres… ho sento… Vaig arribar al final, però em vaig saltar alguns trossos realment avorrits. El final a part de previsible, es bé, previsible xD.

El hombre en llamas Tad Williams. Comença la història amb masses llinatges i massa rollo princeps, lords i altra gentussa varia. El vaig deixar de seguida. Ho sento senyor Tad, però es tracta d’una història curta s’ha d’anar més al gra…

– El caballero errante George R. R. Martin. Com que home es el creador de la saga Canción de hielo y fuego que tan em parla l’Oleguer vaig començar-lo amb moltes ganes, amb l’esperança de trobar personatges maltractats i destrossats interna i externament per dotzenes de batalles. Però el que trobem es un jove escuder que després de la mort del cavaller errant a qui serveix decideix participar en un torneig.  Després d’un petit aconteixement la cosa es posa més interessant i el final tot i no se espectacular no acaba sent feliços i menjant aniços.

El chico de la leña Raymond E. Feist. Es una historieta senzilla, curta, i passa bé. Ja fa el fet doncs.

Nota:3/10

Anuncis

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s