Arxivar per Juliol, 2009

Demà començo les vacances!!! Això comporta que tot i que normalment els divendres sempre passen bastant ràpid contant que faig jornada intensiva de matí, aquest divendres calculo que serà una excepció i se’m farà etern! Com que no val la pena obrir cap tema nou, lo millor serà dedicar-se a matar el temps. Eus aquí uns exemples.

Per cert, com que del 1 al 9 estaré fora fent una ruta pel mar Bàltic visitant algunes ciutats de la lliga Hanseàtica (rollo Patrician) em passaré tota aquesta setmana sense publicar. Es clar que podria trobar alguna connexió a internet i publicar algun post però potser prefereixo esperar a tornar a casa per reordenar les experiències del viatge i publicar-les clara i ordenadament. O també podria deixar posts programats, però sense estar jo al cas, segurament tot els gaudiria plenament.

Bing Bang theory, o segons la traducció Big Bang es una serie còmica americana d’un parell de científics que comparteixen pis i són veïns de la típica rossa espectacular, diguem que ella no es científica. No es una de les millors comèdies que s’han fet mai, però ets distreus una estona. Potser un altre dia explicaré amb més detall l’argument o enganxaré quatre vídeos divertits, o potser no, però el que m’agradaria recalcar avui es l’originalitat dels títols dels seus episodis, els quals són una curiosa barreja entre l’argument del capítol i alguna paraula reservada en l’àmbit científic..

1×01 – Piloto.
1×02 – La gran hipótesis del limpiador.
1×03 – El sargento botas peludas.
1×04 – El efecto del pez luminoso.
1×05 – El Postulado de la Hamburguesa.
1×06 – El paradigma de la Tierra Media.
1×07 – La paradoja dumpling.
1×08 – El experimento del saltamontes.
1×09 – La Polarización de Cooper-Hofstadter.
1×10 – La Decadencia de Loobenfeld.
1×11 – La Anomalia de la levadura del pancakes.
1×12 – La Dualidad Jerusalen.
1×13 – La conjetura del Bat Tarro.
1×14 – La aniliación de Nervdana.
1×15 – La indeterminación de la chuleta de cerdo.
1×16 – La reacción del cacahuete.
1×17 – El factor mandarina.

2×01 – El Paradigma del pescado malo
2×02 – La Topología Cadpiece
2×03 – La sublimación bárbara
2×04 – La Equivalencia de Griffin
2×05 – La alternativa Euclides
2×06 – El teorema de Cooper-Nowitzki
2×07 – La polarizacion Panty Piñata
2×08 – La expansion de Lizard-Spock
2×09 – La Triangulación de los espárragos blancos
2×10 – El Rompecabezas Vartabedian
2×11 – La hipostesis del regalo de articulo de baño
2×12 – La Inestabilidad del Robot Asesino
2×13 – El algoritmo de la amistad
2×14 – La permeabilidad financiera
2×15 – La capacitancia maternal
2×16 – El cojin pintado
2×17 – El desenganche de Terminador
2×18 – El nanocluster de la cancion de trabajo
2×19 – La yuxtaposición de la puta muerta
2×20 – El Isótopo Hofstadter
2×21 – La Renormalizacion de Las Vegas
2×22 – La turbulencia de los materiales clasificados
2×23 – La expedición monopolar

El dia dels Trífids de John Wyndham (336 pàgines)

1598541_0.jpgClàssic de ciència ficció a la vista!!

Es semblant a una novel·la de zombis, però amb un altre tipus d’enemics. Vejam com ho explicaria sense fer gaire spoiler. Els trífids son unes plantes que poden caminar. Per altra banda, la humanitat te un petit problemilla que els incapacitat per veure-hi. Tot i que hi ha una petit part de la població que miraculosament s’ha salvat. La idea esta clara, sobreviure i formar una civilització, però cadascú te els seus valors. En resum que ens expliquen la historia d’un pobre home en una civilització destruïda perseguit per éssers semblants a zombis.

Recomanable al 75%!!
Nota:8/10

Records de la [ejem] infància.

barça 002

barca-006

Em sembla que ja tocava algún post on donés al públic el que vol la gent, es a dir, sexe. Això vol dir que el post una mica NSFW, mireu-lo i clickeu els enllaços sota la vostra responsabilitat i sobretot si sou menors d’edat ni us acosteu!!!

Per trencar el gel comencem amb un gran anunci sobre una web sobre consultes sexuals:

sensoasperm

– Continuem amb els nois del No Puedo Creer Que Lo Hayan Inventado, i el que ells anomenen la màquina per fer solitaris. Trobo que no es el mateix, on està el carinyo?

– MySpace. Una de les pitjors xarxes social que hi ha. Però després de veure algunes de les persones inscrites estic canviant d’opinió…

– Acabem amb la categoria de depravats, com ara el d’un home que han arrestat per tenir sexe amb una taula de picnic. Lamentablement no hi ha ni video ni fotografies, i a mi em falta imaginació per saber exactament que ha passat.

pijamaNo us ha passat mai que heu dormit amb el pijama al revés? No vull dir pas la part de dalt al peus i la part dels peus al cap, tampoc soc tan tan estùpid especial. Lògicament em refereixo a dormir amb els pantalons del pijama girats. Doncs resulta que fins fa un parell de nits jo podia al·legar que mai ho havia fet, però resulta que al llevar-me descobreixo amb cert desconcert que havia dormit amb els pantalons del pijama al revés! Ja se que no es un trama, però en una vida tan apassionant com la meva diria que ho puc considerar com a fet remarcable del Juliol.

una-noche-de-perrosUna noche de perrosHugh Laurie (416 pàgines)

En el meu cínic i sarcàstic metge preferit ha escrit un llibre. Efectivament només em puc referir a Gregory House. Que a la realitat es diu Hugh Laurie, ho dic per què si busqueu un llibre del doctor House potser us costarà més de trobar.

Aviam serè sincer, si aquest llibre no l’hagués escrit qui l’ha escrit, o bé qui diu que l’ha escrit, no m’hagués molestat a llegir-lo. Jo llegint novel·les negres? No es que les odii, però no està en la meva llista de prioritats lectores. Però m’ha agradat. Es possible que penseu que encara que el llibre hagués sigut dolent el nom de l’autor m’hagués portat a dir el mateix, però no! Recordeu que això de tenir escrúpols no es lo meu.

El llibre es una novel·la negra força típica. Amb el típic detectiu pobre, que viu en una casa miserable, amb tot malendreçat, la nevera buida, pocs casos i els pocs que té són mal pagats, etc. Suposo que ja us coneixeu els tòpics d’aquest gènere. Fins que un home el contracte per matar a un altre personatge, però ell té (una mica) ètica i declina l’oferta, a partir d’aquí es veurà involucrat en una trama on intervé el departament de defensa britànic i fins tot i la CIA. Bé, val més que deixi de desentrellar més trames de l’argument no fos cas que algú se’l vulgui llegir.

Com ja he dit abans, no soc fan de la novel·la negra, però com que el protagonista em recorda el caràcter d’en House tota la estona m’estic imaginant el Gregory com a protagonista i la veritat es que encaixa força bé, només us dirè que té una moto i tot.
El final està força bé, amb un petit gir inesperat i curiós que m’ha agradat. I que consti que no soc gaire donat a que m’agradin gaire els finals.

Dejé el buda donde estaba, cogí un siniestro encendedor de alabastro y me acerqué a la puerta, que también era siniestra. Puedes preguntarte: ¿Cómo puede hacer alguien una puerta siniestra? Bueno, tiene su mérito, desde luego, pero creéme, los grandes diseñadores de interiores lo consiguen con los ojos cerrados.

 

Los policías, por norma, no quieren ni oír hablar de casos nuevos. No porque sean holgazanes, sino porque, como todos los demás, quieren encontrar un sentido, un vínculo, en el inmenso follón de cosas desagradables de las que se ocupan. Si cuando están a punto de trincar a un adolescente que roba tapacubos, los llaman a la escena de un asesinato múltiple, son incapaces de no mirar debajo los sofás para ver si hay algún tapacubos.

 

 

– No importa quién me lo dijo -replicó Sarah.

– Al contario. Creo qeu importa y mucho. Si el vendedor de la tienda de electrodomésticos dice que la lavadora es estupenda es una cosa. Pero si el Papa de Roma dice que es soberbia, y que elimina la suciedad incluso con agua fría, es otra muy distinta.

 

La joven de la recepción examinó mi pasaporte como si nunca hubiese visto uno antes, y tardó veinte minutos en preguntarme la fenomenal lista de cosas que los hoteleros suizos desean saber de ti antes de permitirte dormir en una de sus camas. Creo que me quedé en blanco por un instante con el segundo nombre de pila de mi maestra de geografía, y titubeé claramente con el código postal de la matrona que asistió el nacimiento de mi bisabuela, pero por lo demás, fue coser y cantar.

 

Entonces, los maté a los dos allí mismo, cogí el primer avión a Canadá, donde me casé con una mujer llamada Mary-Beth y puse en marcha una rentable empresa de artesanía.

Eso es lo que debería haber hecho.
Nota:8/10

Avui estava pensant el temps que he perdut llençat malgastat dedicat en aquest blog. El calcul és senzill, el podeu fer vosaltres mateixos, fins i tot sense la supervisió d’un adult. Només us cal una calculadora, o si sou bons amb el calcul mental potser ni això.

Posem per cas que per fer un post trigo de mitjana 15 minuts, a vegades més a vegades menys (per exemple aquest post mateix). Doncs per fer-ho rodó contarem 700 casos típics multiplicat per 15 minuts ens dona la xifra de 10500 minuts. I això que coi és? Si ho passem a hores. Ara faré un petit apunt per la gent de lletres, dividir els minuts entre 60 obtens el resultat en hores, a no ser que et refereixis als minuts dels angles, que llavors el que estàs fent es passar-los a graus. Total que tenim 175 hores de blog i vist així ja no sembla tan, no?

Peral02Des de que jo recordi sempre hi ha hagut algun arbre fruiter en el pati de casa.

Primer va ser un presseguer, però com que mai va donar un sol pressec ni res semblant, ni de fet cap tipus de fruit, va ser arrencat sense compasió.

Llavors va ser un llimoner. La veritat era un arbre molt maco. Però per desgracia va heretar la tendència poc fructifera del presseguer, i per tan va acabar de la mateixa manera.

Però el meu pare no es va rendir. Va probar sort amb un taronger. I contràriament a tot pronòstic un any va fer targonges! Sembla increible, però es cert. Va donar un fruit! De fet, va donar un munt de taronges, i eren grosses i maques. El problema va ser que al probar-les vam descobrir que eren amargantes, molt molt molt amargantes.  Només us diré que me mare va intentar de fer confitura amb molt molt molt de sucre i igualment allò continua sent inmenjable. Però bé, el cas es que no ens vam carregar l’arbre, per què com a mínim amb les taronges penjades de l’arbre fa goig.

I arribem fins l’últim arbre fruiter, el perer. La sopressa també ha estat majúscula quant aquest any ha fet peres! i el que és més important, peres comestibles! M’agradaria dir que degut a que són peres que no han passat per càmera frigorífica i que no han sigut ensulfatades són les millores peres que he probat mai. Però no es així. Aviam la veritat, no són pas dolentes, però són esquifides i tenen més gust a poma que no pas a pera. Però el més important de tot es que el meu pare està content per què un arbre seu ha donat un fruit comestible.

Per cert, la foto del post correspont a un perer trobat pel google molt més formós que el de casa i amb peres molt més grosses i màques i segurament bastant més bones.

n720730967_585441_2088Com es lògic aquest blog no ha guanyat cap premi. No pas per què no s’ho mereixi, sinó per què no el vaig inscriure pas (greu error). En el seu moment vaig pensar que aquest blog era massa “underground” per participar en concursos, però vist que donen el premi a qualsevol l’any que bé mi presento.

Com que el propietari del blog es un xicot humil i modest, no crec que s’encarregui de auto-promocionar-se, ja ho faig jo per ell, per què són els blogs companys sinó? Per cert, el blog al que em refereixo es del Farré.cat.  El premi el va donar la no nogensmenys prestigiosa web Sabadell fes clic, i aquest es l’emotiu post de l’entrega de premis, lamentablement l’Oriol no va poder assistir i va enviar el seu germà que no tenia res millor a fer.

Què us podria dir del blog de l’Oriol que no conegueu per vosaltres mateixos? Suposo que res, però en canvi us podria vendre els draps bruts de l’Oriol per un mòdic preu… Però tornant al blog, sabíeu que va començar fins i tot abans que el meu blog? Sabíeu que té més post que aquest blog? Però evidentment d’una qualitat inferior. Sabíeu que té més lectors que el meu blog? Sona estrany però es cert, això si, els meus són persones interessants, evidentment. Sabíeu que la persona que més comentaris ha fet al seu blog he estat jo?

Finalment, si voleu gaudir de l’article de la Cris sobre l’esdeveniment de tan gran magnitud vosaltres mateixos. De l’article només m’agradaria remarcar que ha tingut el detall d’anomenar entre d’altres el meu modest blog.

700 casos, poca broma, eh?

Per exemple si busquem pon007 al google i afegeixo al final de URL “&as_qdr=y9” puc descobrir que google em va enllaçar el 12/12/2007  es a dir. Just quant vaig crear el blog en el domini de wordpress. Quina casualitat, oi?

Ei, però ja he dit que porto 700 casos típics?

Gràcies a website greader puc saber coses tan trascendents com que el meu rank al Technoraty es de 916,680. O altres coses…

Website Grade      89
Google Page Rank     3
Google Indexed Pages     1,590
Traffic Rank     9,830,798
Blog Rank     916,680
Inbound Links     3,290

Que no em penso creure.

Recordeu lo dels 700 casos, no?

El que es realment curiós es que si poseu en el google “cas típic” surten alguns enllaços al meu blog, però si li doneu a imatges, aquí es on el meu blog arrassa i la gran majoria pertanyen al meu blog. Ves quina cosa!

Encara esteu pensant que 700 casos, són molts casos típics, no?

Recordeu quant vaig anar a Eurodisney? No va ser precisament quant era un infant, però la veritat es que segur que ens ho deuríem passar més bé que no pas molta de la quitxalla de per allà ^^

Aquell viatge amb els meus amics (tots ells adults) el recordarem per moltes coses, una d’elles el rest de frases mítiques que vam dir durant el viatge. Si no coneixeu els protagonistes no és el mateix, però la veritat moltes no tenen desperdici

Laia: (en somnis) Està clar, l’Avidal Abidal ha de pujar més!


Pau: En serio, quant costen unes calcetes? Uns calçotets UNO valen 8 eruos…


Pau: Un bon lloc per amagar les sabates seria a sobre del ventilador


Lauri: Crec que m’he deixat les sabates al passadís


Cris: Oh! És un ponni….i està viu!!


Cris: Excuse moi, on est le “lavabó”?


Gary: Són les Minnies de Charlie!


Gary: Us he ensenyat una foto que surto amb el Buzzlightyear??


Larui: Ai! Ensenyame-la Gary, que no l’he vist!


Conversa:
Gary: Ramon, tens sal?
Ramon: Si. Com la vols, en pols o en pedra?


Laia: Com anem al Disney Village? A peu o en Metro?


Pau: Quins gustos de condons us agraden més? Ai no Oliver, que tu no els proves!


Conversa mentre plovia:
Gary: Teniu una bossa de plàstic?
Ramon: Per què la vols? Per posarte-la al cap?


Cris: Clar! Avia…d’aviador!


Combat:
Morena! Traquea te va a faltar!! (Oliver) vs. Bosseta de té! (Cris)


Laia: Oliver! Al llit??? Però si sempre vols a tot arreu menys al llit!!! [ja sabem on no seure a casa la Laia i l’Oliver, només al llit]


Oliver (a la Laia): Nedant no t’ofegues! Però això no vol dir que ho facis bé!


Lauri (cridant): Per què quan em despullo no ho faig amb criteri???!!!


Pau: Crec que quan fa calor les meves venes surten a refrigerar-se.

No us talleu i voteu la vostra frase preferida! Recopilació inestimablement cedida per la Cris.

Lo del titol es un un bonic joc de paraules. Joc enginyós, oi? [ehem]. Aquest es un d’aquells posts que va sobre la meva bicicleta, es a dir, es un post amb caire cínic i negatiu, com ara aquest o aquest altre.

En la divertidíssima de competició de gent que puteja la meva bici, si afegeix un nou participant el lladre de frens! Efectivament fa uns dies em vaig trobar que la meva bici estava intacte, però li faltava el fre davanter. Ja sabeu les dos pastilles i el suport que les manté fixades i el cable desenganxat voleiant. Així doncs la classificació (temporal, tot pot canviar!) queda de la següent maner:

– Lladres de bici 2

– Punxadors de rodes 2

– Lladres de frens 1

Però ara em sento més optimista des de que he descobert que el sospitós número un esta entre reixes.

I per acabar també amb bicicletes, però amb alguna cosa més divertida.

hombresHeu vist la gent que llegeix el coi de trilogia d’en Larsson? Però molta, eh?!

Jo normalment no aixeco els ulls del meu llibre quant vaig amb tren i metro, per això es possible que em perdi coses molt interessants, però vist el que normalment hi ha dincs d’un rodalies o un vagó de metro, em sembla que els beneficis de no mirar compensen les ocasions que em perdo,  com a mínim pel que fa el meu interès.

En fi, tornem a parlar dels llibres dels homes que no estimen les dones. Sense exagerar, l’altre dia, el 60% de les dones que llegien un llibre era un dels tres! i el 20% dels homes més del mateix. Què mediatic tot plegat, no? Fa com por! Bé es a que a mi m’espanten coses que potser no haurien d’espantar i en canvi no m’espanten d’altres que segurament m’haurien d’espantar…

Ah! Per cert, per si no ha quedat clar no tinc cap intenció de llegir-me un Larsson.

Doncs això mirem anuncis:

– Anunci d’una marca de xocola que no havia sentit a parlar mai: Brad new Cadbury. I que consti que odio els anuncis on surten nens, però aquest mola.

– Publicitat anti-tabac de Florida. Previsible, però m’agrada.

– Anunci de Xbox 360 ple d’acció i dispars, però poques armes.

– Cowboys amb… gats¿? Un curiós anunci de la consultora EDS.

– Reebok ens ensenya com millorar la productivitat de l’oficina amb un jugador de fubol americà.