Arxivar per Agost, 2009

Post especial sobre aparells voladors. Per què? Doncs sense motiu.

– Primer cas: Helicòpter que vola sense moure les hèlices:

– Us heu preguntat mai quin es el trafic aeri que corre pel mon? Doncs aquí hi ha un vídeo molt il·lustratiu

– No podia faltar una pàgina amb fotos d‘avions extranys. Com per exemple el seguent:

naombaabc

– En exclusiva només per aquest blog, el nou model de caza invisible.

image30

– Per acabar unes quantes frases relacionades amb aquest mundillo made in Microsiervos.

  • Todo despegue es opcional. Todos los aterrizajes son obligatorios.
  • Volar no es peligroso. Lo peligroso es estrellarse.
  • El único momento en que tienes demasiado combustible a bordo es cuando el avión está ardiendo.
  • La hélice es simplemente un ventilador enorme para refrescar al piloto. Cuando la hélice se para,el piloto suda.
  • Mantente fuera de las nubes. Los sabios aseguran que las montañas suelen esconderse detrás de las nubes.
  • Intenta siempre mantener el mismo número de despegues que de aterrizajes.
  • Un buen aterrizaje es aquel en que el piloto puede salir andando. Un aterrizaje perfecto es aquel en que el avión puede usarse otra vez.
  • Las tres cosas más inútiles para un piloto son: La altitud por encima, la pista que queda detrás y la décima de segundo antes.
  • Si empujas la palanca de mando hacia delante,las casitas se hacen más grandes. Si tiras de ella hacia atrás, se hacen más pequeñas. Salvo que mantengas la palanca totalmente hacia atrás. Entonces,las casas se hacen grandes otra vez.
  • Aprende de los errores de los demás. Nunca vivirás lo suficiente para cometerlos todos tú mismo.
  • Si lo que ves a través de la ventanilla es la Tierra, que se está haciendo cada vez más redonda, y se puede oír la conmoción de la cabina de pasaje, las cosas no están yendo como deberían ir.
  • El buen juicio proviene de la experiencia. Desgraciadamente,la experiencia es resultado de malas decisiones.
  • Mira a tu alrededor. Hay siempre algo que has olvidado.
  • Los helicópteros no pueden volar. Son tan feos que la tierra los rechaza.
  • Es una buena idea mantener el morro del avión apuntando hacia delante tanto como sea posible.
  • La probabilidad de sobrevivir es inversamente proporcional al ángulo de descenso. A mayor ángulo de descenso,menores posibilidades de supervivencia, y viceversa.
  • Se empieza a volar con una bolsa llena de suerte y otra vacía de experiencia; el truco consiste en llenar la bolsa de experiencia antes de vaciar la de suerte.
  • Hay tres simples reglas para conseguir aterrizajes suaves. Desgraciadamente, nadie conoce cuales son éstas.
  • Nunca dejes que un avión te lleve a un lugar que tu cerebro no haya decidido cinco minutos antes.
  • Recuerda: La Gravedad no es simplemente una buena idea. Es la ley. Y no debe ser rechazada de forma caprichosa.
  • Se sabe cuando se ha aterrizado con el tren arriba cuando se necesita empuje de despegue para ir al parking.
  • Hay dos tipos de pilotos: Los que han aterrizado sobre la barriga del avión, y los que lo harán.
  • El número de botes de un aterrizaje es proporcional al número de personas que lo estén observando.
  • Siempre es mejor estar aquí abajo deseando estar allí arriba, que estar allí arriba deseando estar aquí abajo.
  • En la competición de objetos de aluminio yendo a cientos de kilómetros por hora, y la tierra yendo a cero por hora, la tierra tiene todas las de perder.
  • Ley de las esperas: Las esperas son inversamente proporcionales a las ganas que tengas de aterrizar. Si no tienes ninguna prisa control te dará entrada directa, pero si la tienes te mandaran hacer 360 hasta que te aburras.
  • Cuando dudes, mantén la altitud. Nadie ha chocado jamás contra el cielo.

PD: Degut a que des del dia 29 al 1 estaré sense accés a internet el dilluns i dimarts us deixaré sense posts.

libros.76.IMAGEN1Michael  ConnellyDeute de sang (448 pàgines)

En Terry McCaleb protagonitza aquest thriller sobre un policia que vol aclarir un assassinat que en un principi sembla un simple assassinat aïllat. Però com sempre passa amb els thrillers policíacs resulta que es tracta d’un assassí en serie i es troben altres cases que en aparentment no tenien cap relació, però la tenen. Després d’unes quantes decepcions amb uns quants acusats descobreix que l’assassí es… Fins aquí el resum.
Com que en Terry es un home de mitjana edat tirant a gran i a sobre li acaben de fer un trasplant de cor, l’home no està en gaire bona forma que diguem, per tan des del primer moment ja saps que no serà una novel·la d’acció, sinó que es pura i dura investigació policíaca. Es a dir, primer a buscar proves gairebé al nivell de CSI, després parlar amb sospitosos, convèncer col·legues policies per que li donin un cop de ma, i finalment lligar caps.
Si t’atrauen els thrillers d’aquest tipus es un llibre totalment recomanable, en cas contrari et pots mirar la pel·lícula del Clint Eastwood.

 

Al leer el infome del robo, McCaleb observó que el intruso se había llevado varios regalos del pie de un árbol de Navidad, incluida una HK P7 nueva que había sido envuelta como obsequio del dueño de la casa a su esposa: El regalo de Navidad perfecto en Los Ángeles.

 

– ¿Así que trabajava en el FBI?

– Sí.

– Tiene que ser muy interesante.

– A veces.

– ¿Cómo es que lo dejó? Parece usted muy joven.

– Supongo que se puso demasiado interesante.
Nota:6/10

Quin es el millor souvenir que es pot portar des de la mare Rússia? Efectivament Vodka.

Primer vaig pensar a agafar un vodka d’una marca impronunciable de 8€, però vaig pensar que havia de llençar la casa per la finestra i agafar el de 12€. A més a més venia dins d’una llauna,  una senyal inequívoca d’alta qualitat. De fet he estat investigant i he descobert que el Russian Standard Vodka es realment dels més bons que pots trobar en el país, de fet només cal veure lo treballada que està la web. Concretament vaig emportar-me la versió Platinium, que només es superada en qualitat per la Imperium.

vodka 010

vodka 016

Qui s’apunta a gaudir-lo?

M’agradaria parlar-vos de Antonio Toledo. Es tracta del capità del Gran Voyager. Us parlo d’aquest home, per què va ser el conductor del hotel flotant on vaig passar les vacances. Us enganxo la prova del delicte:

grand voyager

Durant un dels vespres va tenir el detall presentar-nos els oficials principals del vaixell i respondre algunes de les preguntes típiques sobre el creuer.

– Com s’aconsegueix arribar a comandant d’un creuer d’aquestes característiques?

– Hi ha una carrera especialitzada en la marina. A part hi ha un munt d’especialitzacions i títols varis que s’han d’aconseguir, i bastants anys de pràctiques. No se per què els enganyo, de fet em va tocar el títol en una promoció de galetes de xocolata.



– Si el capità i tots els oficials estan aquí, qui està conduint el vaixell?

– No pateixin, sempre hi ha oficials altament qualificats que es troben en el pont de comandament les 24 hores del dia. Es broma, de fet tenim un mono entrenat.

Gil_Grissom_by_nemurismAvui obro una nova secció titulada: “Sèries que s’han de veure sí o sí!“. Sota aquest títol tan agressiu publicaré post sobre séries que recomano amb tota convicció. Avui per ser el primer dia dedicaré el post a la sèrie més especial per a mi: CSI.
Ja he parlat moltes altres vegades de CSI. Però no puc evitar-ho,es molt meva aquesta serie. Evidentment parlo de CSI Las Vegas, les altre… bé les altres són diferents. Per què Las Vegas té uns personatges molt carismàtics, sobretot en Grissom, tan amic dels insectes i de les proves i tan recel·lós dels testimonis i de les persones en general. El Warrick amb els seus problemes amb el joc i les noies, el nick amb els seus problemes, sobretot passat el capítol del Tarantino. En Greg, aquell xicot tan alegre i rocker, fins que el deixen sortir del laboratori i descobreix que la vida al carrer és més complicada. I bé, les noies no em cauen gaire bé, en especial la Sara, la Kath mira encara.

A més a més si porta 9 temporades i encara es lider absolut d’audiència a tot el mon,  ha de ser bona, no? Bé, d’això ultim no en feu cas.

Que feu encara llegint aquest blog? Aneu a mirar CSI coi!

2012: Disaster

Per sort no haurem d’esperar fins al 2012 per veure aquesta peli que tan promet, tan sols haurem d’aguantar fins a final d’any.

Avui he somiat. Això no seria cap noticia, però avui he recordat el que he somiat! Increïble, oi? I voleu saber què he somiat? Doncs no us ho dic, es privat xD Es broma. Resulta què somiava que jugava a frontó amb una noia! i era maca (en sembla, ja se sap que les somnis no són gaire clars) i el més important jugava bé! Coneixent-me podria considerar-ho com un somni eròtic? No passava res, només jugàvem a frontó, però ja se sap què a vegades quant les noies practiquen esports de raqueta.

Sireneta original vs Copia Sireneta

Baltic 146

Baltic 178

Amb quina us quedeu?

Barco.74Aquest estiu he passat una setmaneta de vacances sobre un creuer, conegut com a Grand Voyager. Què té d’especial? Doncs que es tracta del creuer més ràpid del món. Gràcies als seus 4 motors dièsel pot arribar a 28 nusos. Traduït a Km/h serien poca més de 50Km/h. Es veu que per un vaixell d’aquest tonatge (25.000 tones) està molt bé.  Per què us feu una idea, els creuers normals es mouen en un rang de velocitats d’entre 20 i 25 nusos.

Alguna cosa més a destacar?

– Passatgers : 836

– Tripulació: 360

– Màniga: 26m

– Eslora: 180m

– Cabines interiors 126

– Cabines exteriors 294

– Cost original 150.000.000$

Per més informació irrellevant sobre el creuer no dubteu en consultar aquesta pàgina.

muestraPortada.php

La herencia de Drake – Will Ferguson (489 pàgines)

Després de l’inesperada i agradable sorpresa que vaig tenir amb Happiness, quant vaig descobrir per la xarxa de biblioteques que corria un nou llibre d’en Will Ferguson, poc vaig trigar a agafar-lo.

La trama de Happiness s’assembla tan a la de La herencia de Drake com un ou a una castanyallançadora espacial. Però no es pot dir que l’autor canviï el seu estil. Simplement aquesta vegada li ha donat per explicant-se una historia dels interessants anys 30 a EEUU. Al principi el llibre comença força fluix, es tan sols la vida d’un jove atrapat en un poble sec i polsós del sud oest del país treballant en una mina de sal per un miserable salari per tal de poder mantenir-se a ell i al seu pare prematurament retirat, però li canvia la vida quant un parell d’estafadors l’incorporen a la seva banda. Així doncs tots tres comencen a recorre l’Amèrica profunda  en la cerca de possibles pringats per estafar, i ja us asseguro que en els anys 30 molta gent tenia il·lusions de dinar fàcil. Segons l’epíleg final totes les estafes realitzades pels protagonistes són reals, així com els noms de varis estafadors citats.

Ens trobem amb un llibre que no està al nivell cínic de Happiness, però si que es una novel·la àgil i que enganxa, sempre amb la curiositat de saber quina nova estafa s’empescaran. No cal dir que com tots les histories d’estafadors al final hi ha una estafa final que acaba sortint… ja ho veurem si us el llegiu.

Cuando mi padre se cansaba de los chistes, sintonizaba algún programa deprimente, como el “Club flatelia del capitán Healy”. Nadie conoce el verdarero significado de la palabra “aburrimiento” hasta que ha escuchado un programa de sellos por la radio. Era tan malo como el programa de Edgar Bergen y el muñenco Charlie McCarthy. ¿A quién se le ocurríria poner un ventrílocuo en la radio? No tenía ningún sentido.

 

¿Lo ves? “Made in Ecuador”. Así es como sabes que es auténtico. Los sombreros de panamá no vienen de Panamá. Si fabrican un panamá en Panamá, no ess un auténtico panamá. ¿Lo ves? No hay nada en este mundo que sea simple y directo, chaval. Todo es retorcido.

 

Brinkley no era hombre de ambiciones pequeñas. Curaba instantáneamente el cáncer, con su procedimiento patentado de “restauración electromagnética”, que consistía básicamente en aplicar destellos de luz sobre la zona afectada. El problema, era que, a pesar de esar curados, los pacientesse empeñaban en seguir muriéndose. Muy desconsiderado por su parte.

 

No pienso morir en un tiroteo. No vamos a terminar como Bonnie, ni como Clyde. ¿Sabeís lo que dijo el forense durante su autopsia?  Después de sacarle veinticinco balas a Clyde Barrow y veintitrés a Bonnie, dijo: “Creo que he encontrado la causa de sus muertes”.

Nota:6/10

rellotge 002Sempre he portat rellotge, en especial per anar a treballar. Però últimament no em ve de gust posar-me’l. No sabria dir a què es degut, però el cas es que els matins em llevo, faig un cop d’ull a la taula de l’escriptori i veig les claus, la 50/30 del tren, el mòbil, la cartera i el rellotge. Ho agafo tot menys el rellotge, però per què? No ho se, simplement no em ve de gust. I no es per què sigui lleig (veure foto adjunta) ni res d’això, per què fa bastant més d’un any que porto el mateix, i no són pas ganes de canviar-lo. Curiòs…

PD: Per què llavors diguin que els blogs baixen el nivell durant l’estiu.

Diari de viatge: Capitals bàltiques

helsinki004Dissabte 1: Helsinki

– Fugaç visita a Helsinki.


Baltic 057Diumenge 2: Sant Petersburg

Hermitage: Palau reconvertit en museu d’art.

– Fortalesa Perdo y Pablo.

– Cuirassat Aurora.

– Catedral de San Isaac.

– Església “El  Salvador sobre la sangre derramada


Baltic 072Dilluns 3: Sant Petersburg

– Palau Peterhof.

– Jardins del palau Peterhof.

– Catedral de Kazan.


Baltic 090

Dimarts 4: Tallin

Casc antic enumarallat

Museu al aire lliure de cases del segle XVIII al XX.


Baltic 125Dimecres 5: Estocolm

– Casc antic d’Estocolm.

Museu Vasa: Galeó enfonsat.

– Ajuntament, on es fa el banquet dels premis Novel.

Palau reial + canvi de guàrdia.

Baltic 136Dijous 6: Gdansk

– Casc antic Gdransk: Cases Hanseàtiques.

– Catedral Oliwa.

– Catedral Santa María.

Baltic 146Divendres 7: Copenhague

– Centre Copenhague.

– Palaus simètrics de Amalienborg.

Sireneta.

– Palau Christianborg.

– Ajuntament, Tivoli.


Baltic 172Dissabte 8: Copenhague

– Jardí botànic

– Parc i castell de Rosenborg.

Doncs mentre espereu amb delit l’arribada del post o posts sobre el meu viatget estival us deixo amb la segona part del missatges d’en Gary. Si no saps de que va el post d’avui vol dir que et vas perdre el post d’ahir! Malparit!!

– Pio pio
– Subjuguem les llenties
– In nomid patris et guisante santo
– Mort a les vaques suïsses!
– Administrativo letal, preparado para matar
– El último contable 5, el retorno de la corbata asesina
– Auditoria mortal 3, la venganza
– Que no el engañe mi aspecto, soy asquerosamente rico
– Welcome to Tijuana
– Black Jack derribado
– Depilació afgana
– Bombons Vandellós
– Pau Vila sex
– Anem a buscar la birra del drac?
– Boring in the USA
– Espantabesties
Shery Bobbins cuidarà de tu
– Pastissers sense fronteres
– Juan Pablo, segundo, te quiere todo el mundo
– Sumant melmelada

Un dia, un noi va rebre una oferta de 3000 missatges gratuïts a altres Vodafones durant el mes de Juny a canvi de ves a saber què. El cas es que quant s’avorria no ho dubtava ni un segon, es posava a escriure i a enviar el primer que se li passés pel cap.

Com que es estiu i amb la calor els dies s’allarguen, doncs faré una mica el mateix amb les idees pels posts i donaré de si aquesta història partint la tanda de missatges en dos posts, diguem aprofitador.

-Ludopatia espongiforme
– Barrufet alcohòlic
– Gargamel interruptus
– Compreses de la mort
– Traficants de barretines
– Autèntic bacallà d’Islàndia
– Alce a mono tres
– Barretines hawaianes
– Paraigües de zumosol
– Zombis de butxaca
– Em jugo un Griful
– Wasabi amb carn d’olla
– M.A. Barracus
– Estrelles de colors
– A la gatzoneta
– Tijuana
– Com un Nokia passat per aigua

Ja he tornat de viatge!

Que heu fet en la meva absència colla de pollastres pillastres?! M’heu trobat a faltar?

L’objectiu del post es només que veieu que he tornat sa i estalvi. Les històries, les aventures, els recorreguts per les ciutats, les peripècies, tot això ja vindrà en posts successius, o no… Fins demà!!!