Arxivar per 2009-09-29

cm

Cròniques Marcianes – Ray Bradbury (256 pàgines)

Després d’altre clàssics de la literatura de ciència ficció com Un món feliç o El dia del Trífids, m’arriba a les mans Les cròniques marcianes de Ray Bradbury.

Es tracta d’un conjunt d’històries sobre la colonització marciana. Però no espereu grans enginys futuristes, ni llançadores especials super avançades ni res semblant. Es tracta d’una colonització al pur estil dels anys 50. Ja sabeu, dones amb vestits a quadres amb cistelles de pícnic sota el braç, homes construint cases de fusta mentre el fill amb pantalons curts li porta una llimonada.

Cada història es independent entre si, però totes segueixen l’etapa de la colonització, des de l’arribada de les primeres expedicions, fins a l’establiment de colònies humanes, passant pels contactes amb la curiosa civilització marciana ja existent.

-Una mica d’atenció -va dir el capità, cansat i amb els ulls vermells-. Hem vingut de la Terra en un coet. Som quatre: tripulació i capità. Estem esgotats, tenim gana i volem trobar un lloc on dormir. Ens agradaria que ens donéssiu la clau de la ciutat o alguna cosa semblant. Voldríem que algú ens encaixés la mà i ens felicités i cridés: “Hurra!”, això es tot.

– Hóstia! li ensenyarem el coet! – va cridar el capità.

– M’agradaria veure’l. Pot fer-lo aparèixer en aquesta habitació?

– Oh i tant! Es al seu dossier, per la lletra C.

El senyor Xxx va examinar el dossier amb atenció.

– Per què m’ha pres el pèl? El coet no hi és pas.

– És clar que no, imbècil!

– És tal com vostè, volia, oi?

– Sí!

– De debò que el color li sembla bé? És prou desolat i terrible?

– Molt desolat! Molt terrible!

– Les parets son prou… ertes?

– Moltíssim!

– L’estany es prou negre i espectral?

– Perfectament negre i espectral.

– I el joncar… l’hem tenyit amb les grisos i negres que calia?

– Repugnants!

– Tot plegat, és un glaç, un abatiment, un malestar de cor, una irremeiable tristesa de la pena?

– Déu meu, és meravellosa!