Cas típic 747: noi li agrada noia, noi colonitza mart

Posted: 2009-09-29 in Llibres

cm

Cròniques Marcianes – Ray Bradbury (256 pàgines)

Després d’altre clàssics de la literatura de ciència ficció com Un món feliç o El dia del Trífids, m’arriba a les mans Les cròniques marcianes de Ray Bradbury.

Es tracta d’un conjunt d’històries sobre la colonització marciana. Però no espereu grans enginys futuristes, ni llançadores especials super avançades ni res semblant. Es tracta d’una colonització al pur estil dels anys 50. Ja sabeu, dones amb vestits a quadres amb cistelles de pícnic sota el braç, homes construint cases de fusta mentre el fill amb pantalons curts li porta una llimonada.

Cada història es independent entre si, però totes segueixen l’etapa de la colonització, des de l’arribada de les primeres expedicions, fins a l’establiment de colònies humanes, passant pels contactes amb la curiosa civilització marciana ja existent.

-Una mica d’atenció -va dir el capità, cansat i amb els ulls vermells-. Hem vingut de la Terra en un coet. Som quatre: tripulació i capità. Estem esgotats, tenim gana i volem trobar un lloc on dormir. Ens agradaria que ens donéssiu la clau de la ciutat o alguna cosa semblant. Voldríem que algú ens encaixés la mà i ens felicités i cridés: “Hurra!”, això es tot.

– Hóstia! li ensenyarem el coet! – va cridar el capità.

– M’agradaria veure’l. Pot fer-lo aparèixer en aquesta habitació?

– Oh i tant! Es al seu dossier, per la lletra C.

El senyor Xxx va examinar el dossier amb atenció.

– Per què m’ha pres el pèl? El coet no hi és pas.

– És clar que no, imbècil!

– És tal com vostè, volia, oi?

– Sí!

– De debò que el color li sembla bé? És prou desolat i terrible?

– Molt desolat! Molt terrible!

– Les parets son prou… ertes?

– Moltíssim!

– L’estany es prou negre i espectral?

– Perfectament negre i espectral.

– I el joncar… l’hem tenyit amb les grisos i negres que calia?

– Repugnants!

– Tot plegat, és un glaç, un abatiment, un malestar de cor, una irremeiable tristesa de la pena?

– Déu meu, és meravellosa!

Comentaris
  1. ahse ha dit:

    :-|

    A mi no em sembla gaire divertit…

  2. Fran ha dit:

    jo tampoc li he acabat de veure el què XD

  3. pons007 ha dit:

    doncs no el llegiu….

  4. ahse ha dit:

    Doncs no el llegirem, pero… tu perque l’has posat?

  5. anomenatinutil ha dit:

    Doncs a mi em va agradar força quan el vaig llegir. Et mostra que la crueltat humana no s’atura quan es fuig del planeta terra…

  6. pons007 ha dit:

    Guaita, amb l’opinió de l’anomeatinutil segur que la meva recomanació ja guanya més força

  7. […] quin llibre agafar, acabo decantant-me per algun clàssic de la ciència ficció com ara Solaris, Cròniques Marcianes, un mon feliç o els Trífids. Aquesta vegada m’he decantat pel […]

  8. […] ha sigut la segona i última oportunitat que li dono a Ray Bradbury. La primera va ser cròniques marcianes, i tot el que passava a Mart era realment excèntric, però se li perdona per què era original i […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s