Cas típic 733: noi li agrada noia, noi es pastat a un altre

Face to Face!! No us heu equivocat pas de blog. Simplement que he robat copiat agafat la idea de la secció principal del blog del Jordi per-li un petit homenatge, com dient que la seva secció m’agrada.

Neil Patrick Harris VS David Anders

Evidentment aquests noms no us sonaran de res. Però si us dic que en Neil es el co-protagonista de la millor sitcom des de Friends, de seguida pensareu en el millor personatge de la serie Com vaig conèixer la vostra mare, en Barney Stinson (aplaudiments si us plau).

I a l’altra banda del ring en David, actor secundari de Heroes amb el nom de Adam Monroe. Com a superheroi no es gran cosa, té el típic poder de regenerar-se, però això no ho feia l’animadora? Si… es que els guionista són molt dolents i no tenen imaginació i han de repetir poders.

Barney

Adam

Una mica s’assemblen, no?

Cas típic 732: noi li agrada noia, noi pateix un accident laboral

Quant vau començar a treballar us van fer una formació sobre riscos laborals? Alguna explicació? Algun vídeo introductori? Si es que sí, segur que vau pensar que tot era molt obvi, que no et van ensenyar res que no sabessis i tot plegat una gran pèrdua de temps, no?

Doncs per una empresa alemanya el vídeo sobre riscos laborals es realment bo. Dura gairebé 9 minuts, està en alemany, però val realment la pena. El principi comença com un vídeo seguretat laboral normal i corrent, però progressivament la cosa va pujant de nivell. De fet us deixo que comenceu a mirar-lo a partir del minut 1:50.

Cas típic 731: noi li agrada noia, noi recupera el Sant Greal

Aprofitant que aquest cap de setmana era la festa major de Sabadell i la ciutat em brindava un ampli ventall d’activitats interessants i molt atractives vaig decantar-me per mirar per segona vegada una dels grans clàssics, el gran clàssic de fet, de les pel·lícules d’aventures: Indiana Jones i l’última creuada. Així doncs concloc la revisió de la trilogia (sí, només tres pelis) de Indiana Jones que he fet durant aquest any (En busca de l’arca perduda i el Temple maleït).
L’última creuada es potser la meva preferida de les tres. El paper d’en Sean Conneary encaixa molt bé com a pare d’en Jones tot i que a la realitat només es portin 12 anys. I continua sent com les altres pel·lícules (en especial la de l’arca), amb acció, amb enigmes arqueològics, amb el Marcus de sempre, amb serps, rates, catacumbes, nazis, i fins i tot un tanc! (un versió del Mark VIII crec).

Després que l’Indi llences un nazi per la finestra d’un dirigible:

No portava bitllet

Cas típic 730: noi li agrada noia, noi s’en va de festa major

Avui comença, sense cap mena de dubte, la millor festa major de tot el terme municipal de Sabadell. Efectivament parlo de la festa major de Sabadell. Durarà quatre dies (4, 5, 6 i 7 de setembre). Si no sou de Sabadell, o bé encara no us han deixat el programa a la bústia, podeu consultar les activitats aquesta web que triga tan a carregar-se. Pel que fa la festa “alternativa” podeu consultar aquest blog tan lleig.

Per si us fa mandra llegir-vos tot el programa d’activats, jo us resumeixo les millors:

• 04/09/09 20:30h Repic de campanes
• 05/09/09 09:00h 3a edició de les 4 hores d’Spin Q
• 05/09/09 10:00h Passejada de gossos pel bosc de Can Deu
• 05/09/09 22:00h Lectura de Faust

Aquest any no he esmentat la trobada de puntaires per què  el nivell de l’any passat va ser molt baix i vaig quedar realment decebut per la poca emoció i devoció dels participants.

Per acabar us deixo amb lo millor de les barraques del 2007.

Cas típic 729: noi li agrada noia, noi fa La porta del Cel

Aquest estiu cert individu em va enganyar per passar 4 dies i mig pel Pirineu pujant i baixant muntanyes. Per sort, no vaig ser l’únic enganyat i vaig estar acompanyat de gent força agradable. Per mantenir l’anonimat de les persones no diré que van ser la Marta, el Martí, l’Oleguer, l’Oscar, el Pau, l’Anna, el Guillem, el Sergi i el Xavi.

La ruta porta el modest nom de La Porta del Cel. La web no es gaire maca, però dona molta informació al respecte. Per tenir una idea us enganxo la informació bàsica de les 5 etapes (4 i mitja).

1ª ETAPA:  De Tavascan, 1116 m. al Càmping de Graus, 1360 m.
Desnivell: +290 m., -50 m.
Llargària: 4,2 kms.
Horari: 1.30 hores

2ª ETAPA:  Del Càmping de Graus, 1360 m. al refugi de Certascan, 2240 m.
Desnivell: +1500 m., -620 m.
Llargària: 12,5 kms.
Horari: 6.20 hores

3ª ETAPA:Del refugi de Certascan, 2240 m. al de Pinet, 2240 m.
Desnivell: +1350 m., -1350 m.
Llargària: 13,3 kms.
Horari: 7.45 hores

4ª ETAPA: Del refugi de Pinet, 2240 m. al refugi de Vallferrera, 1940 m.
Desnivell: +1100 m., -1400 m.
Llargària: 13,3 kms.
Horari: 7.15 hores

5ª ETAPA: Del refugi de Vallferrera, 1940 m. a Tavascan, 1116 m.
Desnivell: +1315 m., -2100 m.
Llargària: 20,3 kms.
Horari: 9.30 hores

Doneu-li també un cop d’ull al mapa:

Us podria explicar un munt de anècdotes de la ruta, però avui no en tinc ganes, potser un altre dia, o potser mai xD

Cas típic 728: noi li agrada noia, noi veu Los Soprano sí o sí

Si tingués pòsters a la meva habitació aquest segur que No el tindria. No pas per què no sigui una de les meves series preferides que s’ha de veure sí o sí sinó per què en Tony fa més que respecte, directament fa por.

Lo interessant dels Soprano es que no es com pel·lícules com Casino, El Preu del poder o semblants, no és un mafiós que es torna boig a mesura que aconsegueix poder. Des del principi en Tony ja té aquest poder i des del principi que ja té problemes, però no agafa una metralladora i comença a carregar-se les bandes rivals com faria un boig qualsevol. Ell va al psicòleg, vol solucionar les seves crisis. A més a més ell fa lo més complicat, porta una família amb dos fills, porta una feina com a gestionador d’escombraries, i porta altres negocis més tèrbols. Direu que es una vida fàcil amb molts diners, locals d’estreaptease, amants, però es tot el contrari, durant tota la sèrie en Tony té problemes, la gent només li dona que disgusts i amb prou feines el veiem somriure.

Però malgrat aquest clima un no pot deixar de seguir la sèrie, vol saber com acabaran els Soprano. De fet, jo encara no ho se, encara vaig per la cinquena temporada (n’hi han sis). Però no es una sèrie que s’hagi de veure de cop, cada capítol es intens, i són llarguets, val més intercal·lar pel mig altres series més lleugeres.

Tothom em diu que el final o t’agrada molt o l’odies. Jo soc força exigent amb els finals, sobre tot els finals dels llibres, però crec que els Soprano no em defraudaran.