Cas típic 787: noi li agrada noia, noi viu en una comunitat utòpica real

Walden Dos – B. F. Skinner (320 pàgines)

Es construeix una comunitat d’uns pocs milers de persones que viuen en comunitat per tal de tenir una millor qualitat de vida, ja sabeu treballar menys gracies a la feina compartida, una educació més centrada en la formació de la persona que en l’adquisició de coneixements, una vida més freda en pro de la eficiència més racional i totes aquestes coses. Sona tot molt maco, però esclar, es una comunitat, i no se per què però cada vegada que algú diu comunitat jo ho associo amb secta. I si, tothom es feliç, però sempre s’ha d’acabar retallant alguna que altra llibertat… coses que passes quan reparteixes treball equitativament per evitar escales socials fins al punt de ni tan sols utilitzar els calers, ja sabeu allò de tot es de tots, així de pas s’eliminin sentiments tan humans com l’enveja i la competitivitat. Al final els personatges han de decidir si tornar a la vida normal amb tota la infelicitat associada o quedar-se amb la felicitat tot i les mancances de llibertat que hi poden haver vistes des de segons quin punt de vista.

Recomanable per a tots aquells que estiguin descontents amb el model de societat actual i els hi agradi conèixer possibles models alternatius. I què collons, per la resta de gent normal també es recomanable.

Nota:7/10