La era del diamante: Manual ilustrado para jovencitas – Neal Stephenson (674 pàgines)
No podia deixar escapar un llibre que en la seva portada apareix aquest recomanació:
Neal Stephenson es el Quentin Tarantino de la ciencia ficción post-ciberpunk
Doncs ja sabeu, si us sou fans de la ciència ficció post-ciberpunk no podeu deixar escapar aquesta novel·la, en cas contrari potser també us agrada, qui sap! A mi m’ha agradat.
En un futur tot està nanotecnologitzat, la societat es divideix en clans, hi ha maquines que serveix per replicar els objectes mes quotidiants a partir d’un patró, hi ha màfia xina, hi ha justícia corrupte, hi ha nanorobots amb nanocameres que vigilen les ciutats, en resum un mal lloc i una mala època per viure. Llavors pensareu que collons es això del “Manual ilustrado para jovencitas”? Segur que algun nom en clau per designar una super arma de alta tecnologia que pot destruir el mon, no? Doncs no, tal qual es tracta d’un manual per ensenyar a les nenes, només això? Doncs es veu que si.
Com sempre, us deixo degustar alguns dels fragments curosament sel·leccionats.
Nuestro régimen consiste en tres fases. Tenemos nombre agradables para ellas, por supuesto, pero puede pensar en ellas respectivamente como: uno, un aviso amable; dos, muy por encima de su umbral de dolor; tres, espectacularmente fatal.
——————————————————–
El señor Kwamina le ha acusado de ciertas actividades que son ilegales en la República Costera. También se le acusa de violaciones del Protocolo Económico Común del que somos firmantes. Las violaciones estan muy relacionadas con el crimen que ya he mencionado, pero son ligeramente diferentes. ¿Lo entiende?
– No exactamente, Su Señoria.
– Creemos que robó a este tío y que le abrió un agujero en el brazo, algo que no nos gusta. ¿Capiche?
– Sí, señor.
——————————————————–
Una creencia china decía que que a los demonios sólo les gusta moverse en línea recta. Por tanto, el puente zizagueaba no menos de nueve veces en su camino al centro del estanque. En otras palabras, el puente era un filtro para demonios y el salón de té estaba libre de ellos, lo cual parecía de limitada utilidad si todavía permitía el paso a personas como el Dcotor X.
Nota:6/10
Pons's blog 
Primer de tot, avisar que al post hi ha typos.
Segon, preguntar si cal llegir el llibre si nomes t’agrada la ciencia-ficcio sense el post-ciberpunk.
Tercer, especificar que jo soc una nena gran i potser no caldria llegir llibres de nenes.
typos? que coi es un typo?
El post-ciberpunk es aquell tipus de futur on la alta tecnologia només ha servit per crear problemes, un bon exemple seria Snow Crash, segurament la novel·la més famosa del Neal Stephenson
Un typo es com escriure “Dcotor” en lloc de “Doctor”. Per exemple! ;-)
massa llibres, massa coses
massa poc temps XD
Doncs si tens poc temps, aquest tampoc val tan la pena per lo gruixut que es.
Ja et passaré algun Pratchett quant fem el pròxim dinar, quant tu deixis d’estar taaaaaaan ocupat es clar.
Dons la meua opinió és que si ets fan del cibertpunk -com jo ho soc- el llibre val molt la pena, especialment la primera part. La segona, bufff…
Què és això cibertpunk