Arxivar per 2009-12-09

Elizabeth HiltsManual de la perfecta cabrona

Abans de començar a parlar sobre el llibre m’agradaria transmetre abans una petita anècdota que vaig patir al intentar aconseguir el llibre.

Per començar aquest llibre no es troba a la meva biblioteca habitual, o sigui que vaig fer servir el (a vegades eficient a vegades no) servei de préstec interbibliotecari. Total que uns dies més tard vaig passar per la biblioteca i vaig agafar un altre llibre que ara no ve al cas i no citaré per no restar protagonisme al llibre de la senyora Hilts.  El fet es que al passar-me el carnet pel lector l’home de la biblioteca, i dic home per què aviam si se sent al·ludit, per que realment només hi ha un home que s’encarrega del préstec de llibres. Total que em va dir:

– Ja t’ha arribat el llibre que havies encarregat
– Si? Bé.

S’aixeca, el busca el la prestatgeria de llibres procedents d’altres biblioteques i després va a creuar unes paraules amb la seva companya, per finalment tornar amb les mans buides. Jo, tot contrariat li dic:

– No ha arribat doncs?
– Bé, si, ha arribat, però la meva companya encara l’ha de processar.
– Hm. Em puc esperar un moment i…
– No, ja t’avisarem.
– [imbècils] Adéu, gràcies.

Al cap de dos hores, quant ja estic a casa rebo una trucada de la mateixa persona:

– Hola, trucu de la biblioteca, ens ha arribat el llibre que havies demanat.
– De veritat? Ostres, quina sorpressa. Moltes gràcies. Demà el passo a buscar

L’endemà em passo per la biblioteca i demano el llibre al mateix home de sempre.

– Hola, que ahir em van trucar avisant-me que ja havia arribat un llibre que havia encarregat.
– Ah si, efectivament ja el tenim, però no te’l puc donar.
– …!!!
– Hi ha un fallo en el sistema informàtic i no funciona la gestió de préstecs.
– Aps, val, ja passaré demà doncs, aviam si per fi tinc sort.

Efectivament, l’endemà vaig passar a buscar el llibre, i l’home per fi me’l dona. Vaig agafar el llibre, vaig saltar per sobre el mostrador i vaig matar l’home a cops de llibre. Per la seva desgracia el llibre no es gaire gruixut i es tapa tova, o sigui que va estar una bona estona patint. Patint merescudament.

Ja no tinc ganes de parlar del llibre, ja ho faré demà.