Cas típic 798: noi li agrada noia, noia es una perfecta cabrona

Posted: 2009-12-09 in Divagacions meves

Elizabeth HiltsManual de la perfecta cabrona

Abans de començar a parlar sobre el llibre m’agradaria transmetre abans una petita anècdota que vaig patir al intentar aconseguir el llibre.

Per començar aquest llibre no es troba a la meva biblioteca habitual, o sigui que vaig fer servir el (a vegades eficient a vegades no) servei de préstec interbibliotecari. Total que uns dies més tard vaig passar per la biblioteca i vaig agafar un altre llibre que ara no ve al cas i no citaré per no restar protagonisme al llibre de la senyora Hilts.  El fet es que al passar-me el carnet pel lector l’home de la biblioteca, i dic home per què aviam si se sent al·ludit, per que realment només hi ha un home que s’encarrega del préstec de llibres. Total que em va dir:

– Ja t’ha arribat el llibre que havies encarregat
– Si? Bé.

S’aixeca, el busca el la prestatgeria de llibres procedents d’altres biblioteques i després va a creuar unes paraules amb la seva companya, per finalment tornar amb les mans buides. Jo, tot contrariat li dic:

– No ha arribat doncs?
– Bé, si, ha arribat, però la meva companya encara l’ha de processar.
– Hm. Em puc esperar un moment i…
– No, ja t’avisarem.
– [imbècils] Adéu, gràcies.

Al cap de dos hores, quant ja estic a casa rebo una trucada de la mateixa persona:

– Hola, trucu de la biblioteca, ens ha arribat el llibre que havies demanat.
– De veritat? Ostres, quina sorpressa. Moltes gràcies. Demà el passo a buscar

L’endemà em passo per la biblioteca i demano el llibre al mateix home de sempre.

– Hola, que ahir em van trucar avisant-me que ja havia arribat un llibre que havia encarregat.
– Ah si, efectivament ja el tenim, però no te’l puc donar.
– …!!!
– Hi ha un fallo en el sistema informàtic i no funciona la gestió de préstecs.
– Aps, val, ja passaré demà doncs, aviam si per fi tinc sort.

Efectivament, l’endemà vaig passar a buscar el llibre, i l’home per fi me’l dona. Vaig agafar el llibre, vaig saltar per sobre el mostrador i vaig matar l’home a cops de llibre. Per la seva desgracia el llibre no es gaire gruixut i es tapa tova, o sigui que va estar una bona estona patint. Patint merescudament.

Ja no tinc ganes de parlar del llibre, ja ho faré demà.

Comentaris
  1. Fran ha dit:

    el llibre no ho se, pero aquesta entrada m’ha agradat molt XD

  2. salamandreta ha dit:

    jejeje Realment el servei de biblioteques és un panorama. A mi la setmana passada em van enviar un correu dient-me que em reclamaven dos llibres que havia tornat feia temps… Per sort l’home va ser comprensiu i em va treure el càrrecs.

  3. ahse ha dit:

    Pero en aquest cas, el manual no hauria d’esser “El manual del bibliotecari perfecte”, de Pons 007? :-D

  4. Pons ha dit:

    Si passeu per la biblioteca i passeu la llum blava aquella del CSI encara trobareu restes de sang sobre el mostrador. Que a gust que em vaig quedar!

    Si, sembla que l’ahse te raó. Però passo de canviar res.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s