George Orwell – 1984 (352 pàgines)
Quant no se quin llibre agafar, acabo decantant-me per algun clàssic de la ciència ficció com ara Solaris, Cròniques Marcianes, un mon feliç o els Trífids. Aquesta vegada m’he decantat pel 1984.
Es un llibre superfamós i per tan trobareu un munt de resums sobre la trama, però crec que no està de més que també us llegiu el meu, que si bé potser no és el més exacte, és el… el… el meu coi.
Ens trobem en el futur, es l’any 1984, un partit polític s’ha fet l’amo de mig mon. Es tracta d’una dictadura extremadament restrictiva. Al costat Corea del Nord es Llibertilandia. El símbol del partit es anomenat “gran germà” que vindria a ser una entitat que controla a tota la societat. El regim està en guerra contra l’altra meitat del mon, i això fa que l’economia del sistema estigui sota mínims, on les restriccions són l’ordre del dia i el racionament dels productes es cada dia més estricte. Per més desgracia hi ha una pantalles a tot arreu que serveixen per controlar els actes dels simpatitzants (obligatoris, es clar) del partit. Qualsevol idea pròpia es de seguida perseguida i denunciada per membres de la policia secreta i el castig es… es dur vaja. El llibre té tres parts, la primera es la presentació del problema, la segona es l’evitable relació amb una noia (que cau molt malament). I la tercera, bé la tercera es la part dura.
Segons la meva humil opinió, com passa amb clàssics de ciència ficció, la idea es bona, realment bona, la presentació de la situació es força bona, però els personatges no estan alçada.
I per que us feu una idea de per on van els trets, nomes dir que el lema del partit es:
La guerra es la paz
La libertad es la esclavitud
La ignorancia es la fuerza
Altres fragments:
Por lo visto, había habido hasta manifestaciones para agradecerle al Gran Hermano el aumento de la ración de chocolate a veinte gramos cada semana. Ayer mismo, pensó, se había anunciado que la ración se reduciría a veinte gramos semanales. ¿Cómo era posible que pudieran tragarse aquello, si no habían pasado más que veinticuatro horas?
En cuanto se reunían y ordenaban todas las correcciones que había sido nescesario introducir en un número determinado del Times, ese número volvía a ser impreso, el ejemplar primivo se destruía y el ejemplar coregido ocupaba su puesto en el archivo. Este proceso de continua alteración no se aplicaba sólo a periodicos sino a los libros, revistas, folletos, carteles, programas, películas, bandas sonoras, historietas para niños, fotografias, … Diariamente el pasado era puesto al día.
Des de luego, no se reconoció que se hubiera producido ningún engaño. Sencillamente, se hizo saber del modo más repentino y en todas partes al mismo tiempo que el enemigo no era Eurasia, sino Asia Oriental.
El ministerio de la Paz se ocupa de la guerra; el ministerio de la Verdad, de las mentiras; el ministerio del Amor, de la tortura, y el ministerio de la Abundancia, del hambre.
Nota:7/10
Pons's blog 