Lúltim Cató – Matilde Asensi (512 pàgines)
Es una especie de Codi Davinci, però més ben escrit, amb personatges més pintorescs i al final el dolent NO resulta ser el company del protagonista. Tampoc tot el que apareix en el llibre es l’ultima tecnologia que s’ha inventat i ni tan sols està involucrat cap òrgan del govern. En comptes dels malvats Il·luminatis ens trobem amb els enigmàtics Stauros, uns fidels adoradors de la creu. En comptes del pesat d’en Robert Langdon tenim una monja, un doctor en arqueologia, que per la vostra decepció té poc en comú l’arqueòleg aventurer que tots tenim al cap, i un soldat de la guàrdia suïssa que no porta el típic uniforme. Després de passar les proves que els hi preparen els de la secta arriben al “paradís”. I ja no puc espoilejar més.
La veritat es que és un llibre molt distret, però el final deixa una mica que desitjar, però jo soc un tiquis miquis, sobretot amb els finals. Llibre totalment recomanable pels amants de les novel·les d’aventures i misteris. I ho dic de debò, es coincidència que aquest post surti avui, no es cap innocentada.
Per cert, els meus observadors hauran descobert que durant el cap de setmana ha desaparegut la pàgina anomenada “Escènica Pons”. Els menys observadors ho estaran descobrint ara mateix. I per què? Doncs perquè no ho actualitzo mai. I per què? Doncs perquè ningú ho mira mai.
Ah i lo que he dit es cert, no es cap innocentada.
Nota:8/10
Pons's blog 