Cas típic 812: noi li agrada noia, noi perd el tren

Hi ha un tipus de persona que fa molta ràbia es la que jo anomeno “corre que no ve el tren”. Es aquella gent que comença a corre com si realment vingués el tren, però no ve!! llavors per què corre? El que està fent es que les persones que van darrere seu corrin per què veuen corre el que hi ha davant, així es forma una cadena de gent corrent. Gent adulta i respectable corrent sense motiu!!! I a més a més es la RENFE, amb això vull dir que per molt que l’horari posi que passa a les 8:02 el tren no passarà a les 8:02 ni per casualitat, per tan l’excusa “Es que es l’hora que passa el tren” no serveix. Realment venen ganes de quant arribes a l’andana i veure’ls alla parats de dir-lis “Et veig en forma” o directament preguntar-lis “on es el tren que s’et escapava?”.

Segurament aquest tipus de persona es el mateixa que avança per dincs del vagó del metro quant va ple. Que dius “Que coi en treuràs d’avançar uns quants metres per dincs del vagó en comptes de fer-los després per l’andana fins la sortida que tan sols trigaries 5 segons més i no tocaries els cullons!!!!!”.

Ja ho veieu que el transport public em posa una mica tens. Només una mica. Per això he desenvolupat una tècnica patentada per estar més tranquil: