Katherine Neville – El vuit (632 pàgines)
Famosa novel·la d’aventures. Dos histories paral·leles sobre el mateix. L’una es situa sobre el 1970, l’altra sobre la revolució Francesa, ja sabeu la guillotina, etc. Una parella de novícies ajuden a l’abadessa d’un convent a amagar unes peces d’uns escacs misteriosos, mentre es troben amb el clima polític de l’època, ja sabeu en Robespiere, un jove Napoleó, etc. Per altra banda una jove i maca informàtica es veu envoltada per una trama al voltant dels mateixos escacs maleits. La part de finals de segle XVIII es força avorrideta, però suposo que s’havia de llegir per veure com una història portava a l’altre. Que podria haver sigut més dinàmica doncs si… Però bé, per donar una mica d’originalitat a la novela es decideix que els protagonistes tenen el seu equivalent a amb les peces dels escacs i així resulta que quant et diuen que X persona es Y peça del bàndol blanc o negre en teoria es un gir sorprenent.
I bé el final, que es lo que realment import doooooncs no voldria desvetllar massa però podria dir que no m’estranyaria pas trobar una novel·la de la senyoreta Neville que es digués per exemple “el setze”. En fi que si us molen les aventures amb un rerefons històric i polític exaltat com ara la revolució francesa endavant, però si sou com a mi que us moles més les aventures més pures doncs us recomanaria l’últim Cató de Matilde Assensi abans que aquest “vuit”.
Per a més informació com sempre la wiki.
Nota:7/10
Pons's blog 