Arxivar per febrer, 2010

Mentre em tocava els collons feia el meu projecte de fi de carrera vaig aprofitar per fer pràctiques a la SEAT. Haig de reconèixer que era una època feliç. Van ser potser uns 3 o 4 mesos, dels quals, primer anava a la decrèpita fàbrica de la zona Franca i després al nou i flamant edifici d’oficines de Martorell. Em pagaven poc, però i que? Era feliç treballant de 10h a 15h i a sobre em pagaven el dinar!

La meva feina allà era una mica imprecisa, tan podia dedicar-me a fer un tractament previ de les dades a les quals accedia mitjançant Visual Fox, o bé em podia dedicar-me a tocar cosetes de la web interna del departament.

El cas es que avui he trobat un paper que m’ha il·lusionat. Va ser el informe que va fer de mi el meu supervisor durant les pràctiques. Era el senyor Gregorio, en Goyo pels amics. Un tio que va influir molt en que la meva estada allà fos tan agradable.

seat

53515606_b5ecc4caacHomenage a Tolkien (diversos autors). (448 pàgines)

Reave el justo. Una conte on l’heroi aconsegueix que les víctimes es salvin per elles mateixes. Massa moralista pel meu gust.
El puente del troll es un divertit relat d’en Terry Pratchett, que es bàsicament entre un diàleg entre un troll de sota un pont (ofici dels d’abans) i el gran (en ambdós sentits) Cohen el Barbaro.
Una larga vigilia en el templo de Robert Silverberg ens explica com un monjo descobreix en una cripta els cadàvers del que resulta ser els seus Deus que van baixar dels cels a salvar la seva raça. Tot plegat m’ha recordat a l’últim i malaurat Indiana Jones.
El Dragón de Tollin de Elizabeth Abb Scarborough. Una terra fèrtil i bonica està arrasada, sembla que tot té a veure amb un drac. O sigui que no us fieu mai dels dracs!
Fe de Poul y Karen Anderson. Una fortalesa inexpugnable plena de trasgos que es dediquen a segrestar algun que altre nen per tenir-los com a criats. Pobres nens!! Em sembla que ja he comentat en altres ocacions que no em cauen bé les histories de nens.
“En la estación de engalanar los pozos” de John Brunner: Una historia situada a principis de segle XX. Me la vaig saltar…
La comunidad del dragón de Patricia A. McKillip: 5 dones surten al rescat d’un arpista. Que passa que ja no hi ha cavallers per fer aquest tipus de feines? Pel camí van desapareixent totes menys una fins que al final arriba fins a la cova on el drac té el tio segrestat i noia s’adona que no havia pensat com carregar-se el drac…
El pato de reclamo de Harry Turtledove: Uns sacerdots arriben a terres nòrdiques, es a dir víkings salvatges, amb la intenció d’aconseguir alguns seguidors. Llàstima que el jefe víking no li molin els sacerdots, llàstima pels sacerdots es clar.
Nueve hebras de oro de Andre Norton: Una bruixa ajuda a uns nens que s’amaguen a defensar-se contra alguna força maligna, pfff porqueria
La aprendiza del mago de Karen Haber: Un mag vell i gran vol un aprenent, però li porten una nena. A falta de res millor li ensenya quatre trucs barats, i un d’ells serà vital per la lluita del mag contra un altra mag enemic de tota la vida, pfff més porqueria
La casa halfling de Dennis L. McKiernan: Una taverna salta d’un lloc a l’altra màgicament. En un dels salts unes criatures rollo duendes, pixies i altres tipus de gent mitjana hi entren i serviran per rescatar a un que s’havia perdut en un altre salt. Pffff poc interessant
El mago de Charles de Lint : No el recordo, però segur que era dolent
Oro o plata de Emma Bull: Tampoc el recordo, però segur que era més dolent que l’anterior
La naga de Peter S. Beagle: una naga pren forma humana i es casa amb un príncep. Fins que el poble cansat de tenir una naga com a princesa decideix revoltar-se. Una tràgica història d’amor, quin pal!
La rebelión de los duendes de confite de Mike Resnick Per fi un que està realment bé! Uns duendes es troben atrapats en el soterrani d’un home. El seu objectiu? Venjar-se de Disney i la seva pel·licula “Fantasia” que dona idea totalment equivocada sobre la seva raça.
El Rey del Invierno de Jane Yolen. Un nen que neix mort durant l’hivern, però misteriosament aconsegueix viure. A mesura que es va fent gran tot són desgràcies, fins que finalment es mor sent un desgraciats. Quina desgràcia d’història.
Götterdämmerung de Barry N. Malzberg Uns personatges demanen consell a un mag per fer no se que d’un anell, total que els enganya, però llavors el pillen que els ha enganyat i se’l carreguen. Digue’l-si rancorosos.
Río abajo de Gregory Benford: Un noi va baixant riu avall en una especie de vaixell de vapor. Però no es un riu normal, hi ha distorsions temporals xunges. Tan xungu com el relat en si…
La Muerte y la Dama de Judith Tar. Una especie de elfa es refugia en un poble per que un noble la vol per ves a saber quines coses dolentes. Avorrit!

Nota:3/10

– Messenger i el món de les comunicacions

 

– Thai tea. Un anunci japonès sobre el té i les erugues.

 

– Noies + Star Wars. No tinc clar de que es l’anunci però es igual xD

 

– Personal (telecomunicacions): El rockers no moren mai, com a molt canvien…

 

-Wonderbra. No cal dir res.

 

– Toyota: Reutilització de treballadors sobrants

D’ont shoot the puppy: Un complicat joc on haureu d’aconseguir NO disparar al gosset. Cada nivell es més difícil que l’anterior.

Shift: Un joc típic passapantalles. Però hi ha una tecla que si la toques, es converteix en un dels jocs més originals. Suposo que ja haureu endevinat de quina tecla es tracta.

Anti-Pacman:  Es tracta de ser el dolent de la pel·lícula del joc. Ara portes els fantasmes i la teva missió es capturar aquest cabró d’en Pacman.

Kagi nochi tobira: Amb aquest nom suposo que no cal que digui res més… Es tracta de trobar la clau i la parta per tal de passar a la següent pantalla. Ja us aviso que poden estar en qualsevol lloc, o que poden ser realment difícils d’accedir.

Stephen KingLa dansa de la mort (400 de 1300 pàgines)

Em rendeixo! No suporto més aquest llibre! L’abandono! Després de 400 pàgines llegides em rendeixo i deixo el llibre. Un creu que després de 400 pàgines ja no pot quedar gaire més llibre, però s’equivoca, encara falten 900 pàgines més.

Argument

Una arma biològica coneguda com “projecte blau” s’escapà d’un centre d’investigació militar dels EEUU degut a una serie de catastròfiques coincidències. Aquest virus té una tassa d’infecció del 99,4% i un cop infectat la mortalitat es del 100%. Després que el govern d’EEUU declari la llei marcial per intentar contenir el virus i fracassi estrepitosament, el virus s’acaba estenent a tot el planeta i al cap de tres setmanes es mor el 99% de la població mundial. Els pocs supervivents que queden, agafen queviures i armes (evidentment, són estatunidencs) i comencen a buscar altres supervivents.

Raons per començar a llegir la novel·la

  • Saps que intentaran aturar la epidemia com sigui (armes) i que no ho aconseguiran, però faran una bona massacre.
  • Va sobre la subsistència en un món apocalíptic
  • Stephen King te alguna cosa que enganxa
  • El llibre té algunes coses que recorden a Lost. (veure el final de l’enllaç)

Raons per deixar la novel·la

  • Més de la meitat dels personatges són insuportables.
  • L’altre meitat es poden suportar però tenen flaix backs que no interessen.
  • Saps que un cop establerta l’epidèmia toquen 400 pàgines monòtones de viatge a través d’EEUU.