Cas típic 861: noi li agrada noia, noi s’en va a criar malves1

Criant Malves

Una serie especial. Una mica diferent a les altres. No es ni comèdia ni drama. Té una mica de les dos coses. No toca cap dels típics temes, res de policies, res de metges, res de delinqüents, res de gent perduda en una illa… Si l’haguéssim de definir d’alguna manera, seria una barreja entre Tim Burton (la part de les pel·lícules que m’agrada) i Amélie.

El fons es ple de color, tot té un aire clàssic agradable a la vista, tot molt viu, contrastant totalment el fet que en la serie va sobre ressuscitar morts. De fet tots els personatges són alegres i simpàtics, el Ned “el pastelero”, la Chuck la morta ressuscitada, la Olive, la cambrera de la pastisseria. Bé, potser l’Emerson Cod, es l’únic personatge que posa una mica de mala cara, però es bon tio. Però tota aquesta felicitat contrasta amb el fet que estan jugant amb cadàvers, i això no es fa!

No deixa de ser curiós que una sèrie plena de pastissos dolosos i empallegosos em cridi tan l’atenció, masoquisme, potser? qui sap…

Els trets principals de la serie es que tots parlen ràpid (menys en narrador). Cada vegada que es fa un flashback especifiquen l’edat del protagonista en anys, mesos, dies, hores, minuts i segons. I els casos a investigar són rebuscats, però creïbles.

Aquesta infravalorada serie va ser cancel·lada al finalitzar la seva segona temporada. Una veritable llàstima. I ara que ja he vist l’últim capítol, ja només em queda dedicar-li aquest post en el meu humil blog, es el mínim que puc per aquesta sèrie que tans bons moments m’ha fet passar.

Us deixo amb algunes frases d’alguns dels seus personatges

Aqui yace Dwight, aqui yace su alma, era un mal hombre y por eso la palma.
Emerson Cod

Si crees que estando muerto te librarás de explicarnos que estabas haciendo vas fresco.
Emerson Cod

Soy Ned “el Pastelero” revivo pasteles y horneo muertos
Ned “el pastelero”