Odio la ineficiència. Odio especialment a la gent ineficient. Odio especialment i amb devoció a la gent ineficient que fa nosa a l’altra gent. Per il·lustrar-ho posaré un exemple totalment real.
L’altre dia estava en els vestuaris d’un centre esportiu (del qual no diré el nom perquè no m’ha pagat res perquè en faci publicitat). En la zona on estava la meva taquilla hi havia diverses persones canviant-se, fins aquí tot normal. Però tres d’aquestes estaven ja canviades, llestes per marxar, i estaven xerrant tranquil·lament en una zona on l’espai no sobra precisament. Vaig a la dutxa, em dutxo, torno i encara estan els tres allà fent-la petar. I em va sortir de dins dir:
– Estem estrets avui, eh. -Tot dirigint-me a cap dels tres en concret, però clarament cap ells.
Com a resposta única resposta rebo un lleuger assentiment amb el cap del que tenia més proper. Però jo continuava insatisfet amb la situació així que vaig continuar:
– Sí, era una indirecta.
– Ja marxàvem.
Es podia haver fet d’una manera més agradable? Segur. Podia haver aguantant la situació sense fer res? També. Però així em sento molt millor.
Pons's blog 