Arxivar per 2010-04-27

Sant Jordi, a part de ser el dia dels assassins de rèptils gegants i el dia del llibre també es el dia de la rosa.

Divendres al baixar a l’última estació que permet arribar des de la part nord de la línia R4, antiga C4 em van regalar una rosa, però no només a mi (que també podria ser). Com a mínim, Renfe, va regalar a cada passatger del tren que vaig agafar jo, qui sap si els altres trens van tenir l’honor de rebre una formosa rosa de color taronja. He estat investigant la simbologia de colors de les roses i el taronja significa passió. Renfe i passió són dos conceptes que mai associaria.

Llavors Renfe què es pensen? Que amb una rosa per sant Jordi pal·liarà tots els contratemps que ens ocasiona el deficitari servei de rodalies?! Però no només van repartir roses sinó que també hi havia dos noies que donaven tríptics amb 3 narracions breus de 2 autors desconeguts per mi i l’altre del Màrius Serra. El cas es que les noies anaven vestides com si fossin hostesses d’alt nivell amb un vestit elegant amb faldilla a l’alçada del genoll inclosa. I a sobre eren maques! Especialment la rossa! Realment a les 7 del matí un no espera trobar res agradable en una estació de tren, absolutament res i es troba amb aquelles dos… increïble! Però es pensen que amb això n’hi ha prou per què oblidi totes les vegades que Renfe m’ha fallat?! Totes els retards? tots els trens que simplement no han passat? Aviam, últimament tampoc fallava tan el servei… Merda m’han convençut! Però no pas pel detall de la rosa, ni dels tríptics, ni de la rossa amb faldilla, … bé… sí, ha sigut gràcies a la rossa, amb la rossa l’han clavat, se’ls ha de reconèixer que ara si que es nota això del traspàs de rodalies.