Cas típic 898: noi li agrada noia, noi es orgullós, prejuiciós i un exterminador de zombis

Orgullo y prejuicio y zombies – Jane Austen i Seth Grahame-Smit (416 pàgines)

Es tracta de la novel·la original de la Jane Austen lleugerament adaptada. Està ambientada a principis del segle XIX, on una família de cinc filles en edat de casar-se (segons l’època es clar) comencen a tenir contacte varis pretendents. Es destaca sobretot la relació entre Elisabeth i el senyor Darcy. Tot això amenitzat amb una plaga de zombis que rodeja tota aquesta bonica història com si fos la nata al voltant del postre. Es una bona manera d’empassar-te tot un clàssic de la literatura anglesa i no morir en l’intent. La història i tot el que passa en el llibre, es igual que en la novel·la original, exceptuant els fragments afegits amb zombis que encaixen la mar de bé, de fet tan bé que sembla mentida que en la novel·la original no hi apareguessin.

Si Jane Austen s’aixequés de la seva tomba i no estigués convertida en un zombi sense cervell segurament aplaudiria aquesta adaptació tan ben aconseguida.

El llibre només començar ja promet:

Es una verdad universalmente reconocida que todo hombre soltero, poseedor de una gran fortuna, necesita esposa

M’he equivocat, no se en que estaria pensant:

Es una verdad universalmente reconocida que un zombi que tiene cerebro necesita más cerebros.

I un altre fragment del llibre:

– Querida, no te tortures con esos pensamientos tan sombríos. Esperemos que ocurra algo más halagüeño. Consolémonos confiando en que el señor Collins, que siempre está hablando del Cielo, sea enviado allí por una legión de zombis antes de que yo muera.

De pronto Elisabeth desenfundó su katana y le cortó a Lydia la cabeza, que cayó dentro de la sombrerera.

Las otras miraron en silencio y estupefactas mientras un torrente de sangre chorreaba del cuello de Lydia, manchándose sus vestidos. Elisabeth enfundó su espada y dijo que exquisita delicadesa:

– Os ruego que me perdonéis, pero no no soportaba seguir escuhando su cháchara.

No obstante, cuando dirigió de nuevo la vista hacia Lydia, comprobó sorprendida que tenía la cabeza adherida al tronco.

Nota:6/10