Cas típic 921: noi li agrada noia, noi fa un grup al facebook

El Facebook està ple de grups. De fet masses. El que hauríeu de fer es esborrar-vos de tots els grups i apuntar-vos només al bons, que són els que ara us llistaré:

• Odio A Renfe
• Las impresoras son baratas sí, pero la tinta debe ser sangre de unicornio
• Señoras que dicen en las noticias que su vecino asesino “siempre saludaba”
• Odio a la gente que……ODIO A LA GENTE Y PUNTO, OS MATABA A TODOS!!
• Jo també volia enviar cartes al Món d’en Beakman però mai posaven l’adreça
• Per tots aquells que em dit: “Com en aquell capítol de Los Simpsons…”
• Señor dame paciencia, pq como me des fuerzas, le doy una hostia que lo mato
• Jo no vaig triar nèixer a Catalunya, simplement vaig tenir sort.
• Van dos y no cae ninguno porque llevan power balance.
• Se me cayó una Power Balance en el coche y se convirtió en optimus prime
• Yo también creo que los productos Dharma son en realidad Hacendado
• Las cervezas deberían ser como Gazpacho y Mochilo, q siempre van con Pincho
• Yo tambien creo que las moscas traman algo con esa frotada de manos
• El gato encima de un teclado que puso el nombre al volcan Eyjafjallajökull
• Jo també vaig aixecar les mans per a la bola genki d’en Son Goku
• Adobar un filete no es pasarlo a PDF, frikis!!!!
• Yo tambien pienso que los hijos de Ted Mosby tienen mucha paciencia
• Señoras queee… Va, da igual, hazte fan..
• ¿Que cojones estudió HE-MAN para tener un Master del universo?
• PLATAFORMA CONTRA ELS PARE NOEL TREPADORS

Un altre dia us diré les pàgines que “m’agraden”

Cas típic 920: Noi li agrada noia, noi es de la policia del vestir

Una mica de Garfield del bo escanejat de manera cutre.

Cas típic 919: noi li agrada noia, noi s’en va de camping amb la familia d’en Calvin

De camping amb la familia d’en Calvin:

Cas típic 918: noi li agrada noia, noi fa una flashmob

Recordeu el post sobre les flashmobs? Doncs he participat en una! Amb pilota vermella inclosa! Esteu desitjant veurem ballar, però en els vídeos que hi ha penjats no se’m veu… de fet millor, quina vergonya!

La flashmob la organitzava una fundació anomenada Raquetes sense fronteres per ajudar a Sierra Leona. La iniciativa contava amb el suport del gimnàs Punt Centre Fitness.

Un tros del ball (on no surto)

Es pot apreciar un samarreta verda a la acera de la dreta tirant cap al final, us dic que aquell soc jo i us ho haureu de creure.

Com que el ball pràcticament no es veu, us enganxo els videos de mostra que ens va passar la profe per què practiquessim:

Part 1,2,3

Part 4 i final

Cas típic 917: noi li agrada noia, noi li agraden els tovalloles

Avui, coincidint amb el dia de l’orgull friki també es el dia de la tovallola! Si des del dia 11 de maig (mort de Douglas Adams) avui he vist gent portant sempre una tovallola, no tingueu cap dubte no són banyistes despistats, es tracta d’autèntics fans de trilogia (de 5 llibres)) de la Guía del autoestopista galàctic.

Si sou seguidors acèrrims d’aquest blog (més us val) segur que recordareu el primer post sobre aquest autor, el post sobre un altre llibre de fora la trilogia, el de l’informe de la terra totalment inofensiva, i el post sobre el restaurant de la fi del món.

Feliç dia de la tovallola!!

Actualització: M’acabo de donar compte que de fet són 6 llibres (l’últim escrit es bastant nou e inesperat contant que va ser escrit posteriorment a la mort de Douglas Adams, ja que és d’un altre autor).

Cas típic 916: noi li agrada noia, noi li agrada una pilota inflable vermella

Avui la pilota inflable vermella, demà passat la explicació.

Una pista, no té res a veure amb el final de Lost.

Cas típic 915: Noi li agrada noia es compra una samarreta

Samarretes guais que m’agradaria tenir!!

Love & Hate

Hola, soc Iñigo Montoya, tu vas matar al meu pare, preparat a morir.

Google maps m’ha dit que estaves aquí.

La resistència es fútil

Samarreta dels ingredients humans

Pulp Fiction: Ezequiel 25:17

 

 

No soc frki, soc mag de nivell 20

 

La samarreta pedra, paper, tisores, llangardaix, Spock

Cas típic 914: noi li agrada noia, noi es simpsonitza

Joc del dia: Troba la imatge oculta.

Si has trobat la imatge oculta ja t’imaginaràs que aquest post va sobre Simpsons, i sinó l’has trobada ja t’ho dic ara.

Simpsons Prison break

Simpsons Quake 3 Arena

Springfield Punx: Blog on simpsonitzen qualsevol personatge. John Lock de Lost, Dr House, el Capità Planeta, un munt de super herois, Watchmen,  les tortugues ninja, i un llarg etcètera.

Cas típic 913: noi li agrada noia, noi cau per un forat negre

La acollonant foto del nostre sol ha sigut la imatge introductòria al post especial espacial. Via Astronomy Picture of the Day.

 

– Eso es maravilloso, Jack.
– Oh sí.
– Ajá.
– …
– …
– ¿Qué tipo de vida es?
– Son bacterias, Jack.
– Bacterias.
– Sí.
– …
– …
– Estoy seguro de que nos darán algún mensaje de paz y esperanza, ¿verdad que sí?
– Sin duda – dijo John. Luego, estornudó.

 

Això ha sigut la introducció escrita al post espacial, via La Cosa Húmeda.

Fem un passeig de la terra fins al final de l’univers? Cortesia de 4D2U.

I acabem amb la descripció de com seria morir engollit per un forat negre. Via Wiblia.

• 1) A pesar de que sea una de las formas más cool de morir, no vas a tener esa suerte: el universo es malvado y coloca las mejores formas de morir lejos de nuestro alcance, mientras que locos y asesinos en serie pasean libremente por la calle.

• 2) La fuerza gravitatoria que ejerce un agujero negro es extremo. Es tan extremo que si entras en su campo de acción no puede sacarte de allí ni un cohete que viaja a la velocidad de la luz. De hecho, ni la misma luz puede escapar.

• 3) Una vez que estés cayendo en el agujero, no esperes morir por desaparición: morirás mucho antes.

• 4) Tus pies están más cerca del centro del agujero que tu cabeza. ¿Es esto importante? Sí, los agujeros negros son tan pequeños que la distancia relativa entre tus pies y cabeza es importante. Conclusión: Tus pies están acercándose al abismo mucho más rápido que la cabeza. Ya tenemos un primer problema.

• 5) Al principio puede ser una sensación agradable la de estirar un poco el cuerpo (fase del yoga-cósmico), pero al de un tiempo (bastante poco supongo) deja de hacer gracia y pasa a doler bastante (fase de la tortura por estiramiento).

• 6) La tortura acaba cuando los enlaces intermoleculares dicen basta y tu cuerpo se separa en dos.

• 7) Sigues vivo en dos cachos: no te dará tiempo a desangrarte.

• 8) Te separas en 4 cachos.

• 9) Te separas en 8 cachos.

• 10) Echas una miradita para abajo y ves que tus 16 cachos siguen cayendo.

• 11) Todo lo que te ha pasado hasta ahora no es lo peor que te podía pasar: ¡A pesar de todo sigues vivo!

• 12) La parte mala: Tu eres relativamente grande y el agujero negro es absolutamente pequeño (¿En las fotos parecían más grandes verdad?). Conclusión: a medida que te acercas te haces más largo sí, pero también más estrecho.

• 13) ¿Cómo consigue reducir el agujero negro toda esa materia que absorbe? Respuesta: Espaguetificación.

• 14) Mueres por espaguetificación.

 

Cas típic 912: noi li agrada noia, noi li agrada Malcolm

He acabat Malcolm. Ahir vaig veure el capítol 22 de la setena temporada de Malcolm, es a dir, l’últim capítol. Tot queda molt ben tancat, molt ben lligat i molt Malcolm. Però sempre que acabo una bona sèrie em sento com si m’haguessin tret una petita part de mi. Què faré sense l’estúpid del Reese? Sense la manipuladora Lois? El marginat i incomprès Dewey? L’incompetent del Hal? Les queixes d’en Francis? I l’especial Malcolm?

Aprofitaré per posar-me al dia de Family Guy i Simpsons.

Cas típic 911: noi li agrada noia, noi segueix un pilot de series

Tenim pestanya nova senyors! Al costat de la pestanya de llibres (que per cert, encara no he actualitzat mai) acaba d’aparèixer la pestanya de Sèries.

I què hi trobareu allà? Doncs la llista de sèries que segueixo o que he seguit enllaçades amb els posts on en parlo. I l’estat de la sèrie (acabada, en procés o abandonada), tot això ordenat de millor a pitjor.

Sí, ja se que tinc pendent posar links en els llibres.

Cas típic 910: noi li agrada noia, noi participa en una flashmob

Què es una flashmob? Per això tenim la wiki: Flashmob. N’hi ha molts exemples pel youtube però jo em quedaria amb aquests.

Batalla de espases lasers

Concert de Black Eye Peace

Estació de Liverpool

Mirall en el metro

Sense pantalons al metro

Mai se sap quant pots acabar participant en una flashmob…

Cas típic 909: noi li agrada noia, noi es un music polifacètic

M’agrada Moby.

Tot i la seva cara de boig psicòtic, m’agrada Moby.

M’agrada per es polifacètic, guaiteu sinó la quantitat de generes musicals que es mou segons la wikipedia: Techno, Downtempo, House, Ambient, Rock alternativo, Geek rock.

Jo tampoc se que són ni la meitat d’aquests estils, jo l’únic que se, com a profà de la música que té cançons força diverses:

– Tranquiles

– Més electròniques

– Més Rock

– Versions

– O fins i tot duets

I totes excel·lents!

Cas típic 908: noi li agrada noia, noi es engatusado

Juguemos a engatusados!!

Cas típic 907: noi li agrada noia, noi viu la vida com una peli dolenta

L’altra dia anava jo amb la bici. Sí, encara em queden bicis. De fet, jo soc el motor principal de la industria ciclista. De fet, la crisis seria pitjor si jo no anés comprant-me una bici cada vegada que me la roben. Per què si no em robessin bicis, segur que haguessin fet fora a un pobre i jove dependent del Decathlon que quant em veu arribar (aproximadament setmana sí setmana no) ja no em saluda com feia al principi, ni tan sols em dona la ma com feia després, ara directament em fa una forta abraçada i ens posem al dia de la nostre vida privada. Es diu Tomàs i es molt bon noi, de fet ja s’ha convertit en el meu millor amic,  i això que només ens veiem en el Decathlon.

Em sembla que m’he desviat una mica del tema. Bé, el cas es que l’altra dia anava jo amb la bici quant em vaig trobar una senyora gran, per no dir vella decrèpita, que creuava pel pas zebra, d’acord, fins aquí molt bé, la senyora tenia tot el dret de passar-hi amb el seu bastó, la seva gepa i la seva gran parsimònia.  Jo en aquell moment tampoc tenia molta pressa, però es allò que penses, coi això es com les pelis que quant més llançat vas, resulta que et trobes amb alguna cosa que et fa anar lent. Però bé, fins aquí acceptable, llavors va ser com de lluny veig una furgoneta amb la porta oberta i quant ja hi arribava en baixa un home carregat amb unes capces plenes d’ous. Ous! I havia de creuar el carrer just per allà! amb ous! la cosa més delicada que pots trobar! semblava fet expressament!

Per sort, aquesta vegada vaig poder arribar a casa sa i estalvi sense trobar-me amb els transportistes del panell de vidre.