Arxivar per 2010-05-06

Los Soprano, per alguns la millor sèrie que s’ha fet mai. Per mi no es la millor, però poc li falta. En el meu ranking la podeu trobar en la merescuda sisena posició.

Després de 6 temporades he arribat al final d’aquesta sèrie. I ja trobo a faltar a tota la família! Trobo a faltar la família del Tony i la “família” del Tony.

Es cert que hi ha bastants alts i baixos, hi ha capítols (gairebé 1 hora cada capítol!) que es fan llargs i pesats, però d’altres passen volant.  Veus el dia a dia d’una família mafiosa que té els seus problemes. Com una família normal. Fills rebels, problemes a la feina, discussions familiars, una teràpia pels atacs d’ansietat… Ben bé com una família normal. Això si, hi ha drogues (bastants menys de les que un podria esperar), hi ha armes (menys de les que un podria esperar), hi ha dones (deu ni do xD) i grans diàlegs (més dels que un es podria esperar).

Punt i apart es mereix el final de la sèrie. Llàstima que no en pugui parlar. S’ha de veure tota la sèrie i llavors el final té sentit (una mica). Per alguna cosa es un dels finals més polèmics que hi ha hagut mai, segurament el més polèmic, a falta del final de Lost, es clar, però no hi tinc gaires esperances.

Us deixo amb la capçalera de la serie Simpsonitzada.

PD: Em sap greu que la traducció estigui al revés…