I l’honor de estar al mig de la setmana del còmic es per en Mel!
Arxivar per Juny, 2010
4
Cas típic 942: noi li agrada noia, noi li agrada noi, noi li regalen flors
Posted: 2010-06-29 in Comics
Aquesta setmana serà especial en aquest blog! Aquesta serà una setmana monotemàtica! Serà la setmana del còmic!! Si cada dia d’aquesta setmana penjaré un còmic diferent! O sigui que si no us van els còmics ja podeu tornar dilluns que ve.
M’agradaria començar amb un dels clàssics més clàssics, no necessita presentació. Per si de cas, es en Calvin.
Teniu gana? No? bé, aquest post tot i anar sobre menjar no està pensat per fer obrir la gana.
– Per començar una guerra de menjar. Però ja us dic que no es el que us imagineu.
– Una gran combinació: Menjar i sexe. Pastissets japonesos
– Poden els nens fingir que un yougurt està bo quant realment no ho està?
– Arriba l’estiu i un té ganes de menjar gelats. Moltes ganes? però moltes? llavors et recomano aquesta geladeria:
– Després del gelat encara teniu gana? Doncs posem una hamburgesa amb extra de bacon i extra de bacon i extra de bacon i extra de bacon i extra de bacon i extra de bacon i extra de bacon i extra de bacon i extra de bacon.
– I m’agradaria acabar amb uns dolços en forma de far. Si si, que son fars, si vosaltres veieu alguna altra cosa vol dir que sou uns degenerats.
Cas típic 939: noi li agrada noia, noi fa la declaració de la renta
Posted: 2010-06-24 in Divagacions meves, Futurama / SimpsonsDemà es l’últim dia per presentar la declaració de la renta (si has de pagar). O sigui que si encara no l’heu feta esteu ben fotuts!
Heu tingut problemes amb la declaració de la renta? Jo també. Estic un munt d’estona omplint dades davant del programa “Padre” i mirant papers del banc, papers de la feina, i tot per què? Per arribar a la conclusió que haig de pagar, o encara pitjor, que em toca cobrar, però em retornen uns 2€. Després de la feinada que he tingut, em donen 2€ es broma?
Després de declarar la mansió, els cotxes esportius, els iots de luxe, i un llarg etcètera. Després d’aplicar les múltiples desgravacions fiscals que et dona tenir i mantenir assíduament un blog d’alt nivell. Tan sols 2€? Casi que prefereixes pagar! Si et toca fer-la i no la fas i et toca pagar tens la motivació que si t’enxampen aniràs a la presó però si has de cobrar 2€ quin sentit té tota això? Quina tipus de broma es aquesta? I si marco la casella que vull el pagament fraccionat?
En fi, si teniu problemes amb la renta, sempre podeu fer la declaració com en Homer.
Aquesta nit es Sant Joan! Suposo que no us he dit res que no sapiguèssiu… Doncs res, farem un post sobre foc.
Per començar, sabeu el truc de la flama?
Val no tinc res més sobre foc, o sigui que em passaré a l’aigua.
Geekologie: En aquesta web podeu veure què si pot trobar ens les profunditats de la fossa de les Marianes.
Quin percentatge de l’aigua del planeta es apte pel consum humà?
D’aquesta aigua no beuré! Això no es pot dir mai! Ah no ser que hi hagi una estació elèctrica just a sobre la font.
Això es tot per avui. Passeu una revetlla amb precaució!
Cas típic 937: noi li agrada noia, noi li agraden les noticies curioses
Posted: 2010-06-22 in ArticlesLa Contra de la Vanguardia d’ahir em va agradar per què entrevistaven a Sebastián Maspons un col·leccionista de noticies curioses. Unes noticies de lo més surrealistes.
Deme una de sus noticias.
“Alces borrachos aterrorizan a ancianos en Suecia”.¿Qué pasó?
Cerca de un asilo, en el campo, unos alces comieron manzanas fermentadas: se embriagaron y asustaron a los ancianos (informó la BBC).
¿Colecciona noticias curiosas?
Sí, desde hace 25 años, para programas de radio en los que colaboro.
¿Cuántas acumula?
Unas ¡10.000 noticias!, aunque no todas las tengo bien clasificadas.
¿De dónde las saca?
Han sido todas publicadas en prestigiosos diarios nacionales e internacionales, revistas, agencias de noticias…, como La Vanguardia,la BBC o Reuters.
¿Recuerda la primera que coleccionó?
“Un hombre practica sexo con un árbol”. El hombre era portugués, y el árbol, un roble.¿Cuál es su predilecta entre 10.000?
“Hospitalizado tras intentar robar en una academia de karatecas” (France Presse).
Hay que ser mentecato…
Hay cacos muy bobos: “Roba una casa y deja su tarjeta” (Associated Press). Estaba de permiso y usó la tarjeta de la prisión para abrir la cerradura… Y otro que tal: “El ladrón se quedó dormido en el lugar del robo” (Afp), pues tomaba antidepresivos y bebió alcohol para envalentonarse… Otro: “Un ladrón es rescatado del interior de una chimenea”.
¡Al calabozo todos!
Pueden acabar en este grupo: “Fuga de risa: cavan un túnel hacia el patio de la cárcel” (El Universal,México): calcularon corto, y los guardias se partían al verlos salir.
¿Qué noticia le ha chocado más?
“Una mujer iraní parió una rana” (BBC).
¿Cómo es posible?
Nadaba la mujer en una charca e inadvertidamente un renacuajo le entró por donde no debía. Creció dentro, ella acudió con molestias al ginecólogo…, ¡y fue rana!
Para compensar, una noticia ligerita.
Las noticias de estudios científicos muy peregrinos: “Una rata no diferencia entre holandés y japonés escuchados al revés” (Efe). Otro sesudo estudio: “La Viagra suprime el jet lag en hámsters”.
Qui no té feina el gat pentina…
De animales, hay muchas. Esta gusta mucho: “Películas porno para un panda gigante en Tailandia”. El panda estaba inapetente, y el cuidador le proyectaba escenas de congéneres copulando… No sé si funcionó.
Ahora, una noticia chunga.
“Un hombre pide cita con una prostituta, y se le presenta su hija” (Efe). Fue en Israel, qué drama para la esposa y madre…
¡El sexo, siempre el sexo…!
“Una mujer se casa con seis hombres en Suecia por desmemoria”.
¿Por desmemoria?
Cuando el juez la interrogó por su poligamia, adujo que iba casándose porque ¡se olvidaba de las anteriores parejas…!
¿Tiene más noticias de parejas?
“Su mujer no le hace la cena y llama a la policía” (Reuters): aquel ciudadano británico llamó encolerizado a la policía para formular esta denuncia: “Mi mujer me ha dejado dos bocadillos fríos de salmón y se ha puesto a decorar la casa”.
Un hombre del todo desquiciado…
¿Y esta otra mujer? “Llama a la policía alegando que su marido no le satisface en la cama” (Reuters).
Si cundiese el ejemplo, quizá habría que pedir más mossos…
Fue en Aquisgrán, Alemania: la mujer, de 44 años, tras meses sin contacto íntimo con su marido, de 45 años, le despertó una noche demandando satisfacción sexual. Como él no accedió, ella llamó a la policía…
¿Para que un policía le satisficiera?
Eso lo ansiaron unas chicas en una fiesta de despedida de soltera muy ruidosa: cuando se presentó en el piso un agente cachas para amonestarlas, ellas creyeron que era un boy contratado… ¡y lo desnudaron!
¿Hay alguna noticia rara que sea muy popular?
“Hospitalizado un hombre con un váter pegado a las nalgas”: alguien untó cola de contacto en la taza… Es algo que, curiosamente, ya ha sucedido en diversos países…
Parecen noticias de mentira…
Pues no. Sí hubo hace unos años un semanario, Noticias del Mundo,con noticias inventadas, muy locas: “Nieves Herrero es extraterrestre”, “Un niño tiene una lengua de 22 centímetros”, “Se cambia de sexo y se casa consigo mismo”, “Hombre muere con el cráneo aplastado por una caca de perro congelada”…Dígame una noticia de la que no quisiera formar parte.
“Un piloto de avión va al baño y no puede volver a entrar en la cabina” (Afp): imagine ser pasajero en un vuelo en el que ves a toda la tripulación desatornillando la puerta de la cabina para que el piloto pueda entrar, a punto de aterrizar… Sucedió en Canadá.
Pues acabe ahora y aquí: un par de noticias locales, bien ibéricas.
Una: “Condenado por intentar atracar una tienda en Tarragona empuñando dos patas de pollo”. Durante el juicio arguyó que sólo se trataba de una bromita…
Última.
“Un gallego roba un tractor para salir de copas”. Sucedió en Triacastela: aparcaba en la calle de los vinos su “descapotable” cuando la Guardia Civil le cortó el rollo: iba con tractor robado, borracho… y sin carnet.
El dissabte vaig actualitzar el blogroll de la barra lateral. A part de carregar-me el blog del Fran que estava més mort que [posi aquí el seu personatge mort preferit] i també el pretenciosidad que també estava cadàver, també he afegit links als meus còmics preferits ordenats de millor a pitjor alfabèticament.
També he pujat les Categories, el Calendari i els Arxius per sobre dels enllaços, per què aquest es un blog egocèntric, i per tan lo important es el blog. Encara gràcies que no he posat el hàmster per sobre els links.
Posats a fer a també he actualitzat la pestanya de sèries i he afegit 8 incorporacions a la pestanya de llibres.
Hmm com que el post m’ha quedat poca cosa enganxaré aquí els mateixos enllaços que podeu trobar en la barra lateral. Cal? No, però feia cosa un post tan curt.
- xkcd
- 404
- Sinergia sin control
- Alberto Montt
- Calvin & Hobbes
- Garfield
- El chiste de Mel
- Cyanide and Happiness
- Fantasmitas
- El señor enviñetado
- Tira Ecol-Comic
- Aleix Saló
- Conejo frustrado
- Un milión de monos
Sentiu-vos lliures de criticar el meu ordre de preferències dels còmics en els comentaris. Però que sapigueu que si diferiu amb mi es que teniu un mal criteri.
Juego de Tronos – George R. R. Martin (832 pàgines)
Juego de tronos es el primer llibre de la saga de Canción de hielo y fuego. Com que m’estic llegint la versió de butxaca del llibre resulta que van considerar que el primer llibre era massa gruixut per convertir-se tal qual en butxaca, així que van decidir partir-lo en dos llibres de butxaca d’unes 400 pàgines cada un. I
En la història s’ens presenta la família Stark, el senyors del regne més fred dels 7 regnes. El pare de família té 6 fills, 3 nens, 2 nenes i un bastard. Cadascun d’ells a càrrec d’un llop. A partir de la visita del rei, la família es veurà involucrada en una trama de conspiracions, assassinats, i altres misteris i disputes familiars per tot els regne. A més a més a l’altra banda del mar la dinastia reial expulsada prepara el seu retorn.
No es un resum gaire bo, dit així no venen gaires ganes de llegir el primer llibre de la saga, però es un llibre que realment enganxa. Al principi pot ser complicat amb tans senyors i tots els familiars casats els uns amb els altres, però de seguida vas agafant carinyu a alguns personatges. I el que en un principi pot semblar el tio més cabró i malparit del mon, llavors, quant t’expliquen la mateixa història des d’un altre punt de vista veus que realment no n’hi ha cap de bo.
Si busqueu una mica per internet de seguida trobareu molt bones referencies d’aquesta saga, o sigui que si us va el rollo no dubteu en començar-la. A més a més la HBO en prepara una serie, i el que faci la HBO es sagrat.
– Juré matar a Rhaegar por esto -dijo el Rey después de tocar la mejilla de la estatua y acariciar la piedra áspera como si esta tuviera vida.
– Y lo hicisteis – señaló Ned
– Sólo una vez – dijo Robert con amargura.
– Por los dioses, Ned – se quejó el Rey -. Almenos podrías sonreír.
– Dice la voz popular que aquí hace tanto frío en invierno que a uno se le congela la risa en la garganta y lo ahoga – dijo Ned con tono neutro-. Quizá por eso los Stark no tenemos mucho sentido del humor.
Mientras el perdedor agonizaba, el vencedor agarró a la mujer que tenía más cerca, que ni siquiera era la que había provocado la disputa, y la tomó allí mismo. Los esclavos se llevarón el cadaver y ser reanudó el baile.
El magíster Illyrio también había hablado a Dany de aquella posibilidad.
– Una boda dothraki en la que no haya como mínimo tres muertos se considera aburrida. -le había dicho.
Nota:9/10
Cas típic 934: noi li agrada noia, noi li agraden les pelis basades en el Color de la mágia
Posted: 2010-06-17 in Cine, Terry Pratchett
El Color de la màgia i Una llum fantàstica han estat passats a pel·lícules. Aquests dos llibres de Terry Pratchett són els dos primers llibres de la saga de Mundodisco. A part, són els únics llibres de la sèrie que van seguits.
La adaptació dels llibres no es tan fidel com el cas de Hogfather, en per què han hagut de retallar alguns trossos per què sinó s’hagués fet una mica llarg. Però han tret trossets irrellevants com per exemple el tros del temple de Bel-Shamharoth.
Els personatges en general estan ben aconseguits, en especial en DosFlores i Trymon. Llàstima que el Jeremy Irons com a Patrici no te la oportunitat de lluir-se gaire ja que el paper es petit. En Rincewind té un paper acceptable, i els mags de la universitat invisible, com que no són el de la resta de la saga tampoc saps qui son, encara que es comporten com mags.
M’agradaria acabar amb unes frases de la pel·lícula, que es clar, també estan en el llibre.
– Ya saben lo que dicen, cuando un mago está cansado de buscar cristales en su comida, es que está cansado de la vida.
– ¡¿Hm?!
– Solo estaba especulando, obviamente…
– Dice que es un turista
– ¿Y eso que es?
– Creo que significa idiota.
– Podemos hacerlo de la manera sencila o a la manera muy sencilla.
– ¿Como es la manera sencilla?
– Sales por voluntad propia sin estar envuelto en llamas.
Quant dic Mel, no em refereixo pas al actor secundari Mel. Em refereixo al Mel del Chiste de Mel. El cas es que sense el seu permís he enganxat una petita recopilació d’algunes de les seves tirades que més m’agraden.
Quin gran invent això del Google Maps, eh?
– Busques un nom curiós de carrer i pam, segur que el trobes. Que aquest més que un carrer es un repte.
– I què m’en dieu del Google Street? Ja han fet molta feina, ja tenen fotografiats un munt de carrers, i el que no són tan carrers…
– Si tornem a la realitat, ens trobem que el servei de Google Street ha estat acollit amb gran eufòria per la gent. Sinó sabeu de parlo, mireu que alegre que es veu la noia en aquest carrer. (Ups ja l’han tret!)
– Els nois de GeoQuake que estaven força avorrits han posat un simulador a sobre del mapa. No es res més que un cotxe fet en flash que pots anar controlar amb les fletxes de direcció. No cal seguir els carrers ni pots xocar amb res, es simplement una manera d’anar seguitn el mapa. Com a curiositat, si tries Sabadell com a localització es situa al carrer les Valls (entre el passeig Manresa i el carrer Gràcia).
– Ja que estem amb el tema de la localització. Una curiositat final. La web d’Antipodr es localitza a partir d’una adreça el punt que hi ha a l’altra adreça del mon. Tal com a mi m’agrada es una servei curiós i totalment inútil. Per exemple el lloc més lluny de Sabadell es un punt en el Pàcific una mica al est de Nova Zelanda.
Per cert, recordeu que al final de dia: Any 2009++; Això es lo que te moure els posts de lloc i després no saber on els has posat…
Si sou observadors us haureu donat compte que al final de la barra lateral d’aquest blog (si, aquest blog té barra la lateral!!!) he afegit una imatge que m’ha fet molta gràcia. Se que es una tonteria, però no se com em va agafar que em vaig començar a riure sol.
Suposo que la idea em va agradar, per que si tens un blog poc conegut (no es el cas d’aquest blog ni molt menys…) ningú te’l vol patrocinar i per tan busques la cosa absurda per inventar-te un patrocinador, mai se m’hauria acudit una cosa com ara un hàmster nuclear. A més a més fas un dibuix simpàtic que sembla com si hagués de fer por però fa gràcia, i poses agraïments a una entitat oficial com ara l’ajuntament d’Ascó i ja en tens prou per fer-me riure (no em digueu ara que soc raro, per què ja fa temps que em coneixeu…).
El blog en qüestió es diu “Do you want to know a secret?” No es un blog que recomani seguir, ho sento escriptors del blog, però es així, a part de lo del hàmster, he estat mirant varis posts i no he troba res que sigui del meu gust.
En fi espero que us agradi tan com a mi el nou patrocinador d’aquest blog! Sempre amb el permís de Sànset i Utnoa, que tot i aquests noms estranys, segur que deuen ser unes bellíssimes persones.
Cas típic 930: noi li agrada noia, noi li agraden les pelis d’en Terry Pratchett
Posted: 2010-06-11 in Cine, Terry Pratchett
L’altre dia vaig veure Hogfather (la pel·lícula)!!
Haig de reconèixer que em feia por una adaptació d’un dels llibres del meu autor preferit, però la veritat es que ha sortit força bé. En especials el paper de la neta de la Mort Susan i el antagonista i esmunyedís Teatime. Es una bona pel·lícula de poc menys de 3 hores que no es fa gens pesada i que segueix amb bastant fidelitat el llibre i que inclou frases memorables del llibre.
Per exemple un moment que reflexa el caràcter de Teatime.
– Lo hice bién, para terminar comprobé con un espejo si respiraba
– Tenia la cabeza separada varios pies del cuerpo
– Soy precavido.
O el càracter de la Susan explicant un conte.
Y luego Jack cortó el último tallo de las habichuelas, añadiendo homicidio y terrorismo ecológico al robo y al resto de delitos anteriormente mencionados.
I la frase del llibre pel·lícula:
– Preferiría qe no intentara usted ningún truco del último momento.
– YO SOY EL ÚLTIMO MOMENTO.
Digueu-me pesat, però ja us he dit que he acabat de veure Lost? I que es el que li falla a Lost? La coherència narrativa? Els comportaments absurds dels personatges? Naaah! La intro està clar! Per això s’han vet versions alternatives.
Friends
Vigilantes de la playa
Cosas de casa
Equipo A
Lost en 1967
I vosaltres ja heu vist el final? Si no es així fugiu de seguida d’aquesta pàgina per evitar els pròxims espòilers (i torneu demà).
Us heu quedat? Bé, val. Us penseu que realment heu vist el final? Doncs no! us equivoqueu. Ara us ensenyeré els veritables finals!
Final alternatiu
Versió star wars
Final amb el Jacob i l’altre
Pons's blog 
