Cas típic 935: noi li agrada noia, noi li agrada Juego de tronos

Juego de Tronos – George R. R. Martin (832 pàgines)

Juego de tronos es el primer llibre de la saga de Canción de hielo y fuego. Com que m’estic llegint la versió de butxaca del llibre resulta que van considerar que el primer llibre era massa gruixut per convertir-se tal qual en butxaca, així que van decidir partir-lo en dos llibres de butxaca d’unes 400 pàgines cada un. I
En la història s’ens presenta la família Stark, el senyors del regne més fred dels 7 regnes. El pare de família té 6 fills, 3 nens, 2 nenes i un bastard. Cadascun d’ells a càrrec d’un llop. A partir de la visita del rei, la família es veurà involucrada en una trama de conspiracions, assassinats, i altres misteris i disputes familiars per tot els regne. A més a més a l’altra banda del mar la dinastia reial expulsada prepara el seu retorn.

No es un resum gaire bo, dit així no venen gaires ganes de llegir el primer llibre de la saga, però es un llibre que realment enganxa. Al principi pot ser complicat amb tans senyors i tots els familiars casats els uns amb els altres, però de seguida vas agafant carinyu a alguns personatges. I el que en un principi pot semblar el tio més cabró i malparit del mon, llavors, quant t’expliquen la mateixa història des d’un altre punt de vista veus que realment no n’hi ha cap de bo.
Si busqueu una mica per internet de seguida trobareu molt bones referencies d’aquesta saga, o sigui que si us va el rollo no dubteu en començar-la. A més a més la HBO en prepara una serie, i el que faci la HBO es sagrat.

– Juré matar a Rhaegar por esto -dijo el Rey después de tocar la mejilla de la estatua y acariciar la piedra áspera como si esta tuviera vida.
– Y lo hicisteis – señaló Ned
– Sólo una vez – dijo Robert con amargura.

– Por los dioses, Ned – se quejó el Rey -. Almenos podrías sonreír.
– Dice la voz popular que aquí hace tanto frío en invierno que a uno se le congela la risa en la garganta y lo ahoga – dijo Ned con tono neutro-. Quizá por eso los Stark no tenemos mucho sentido del humor.

Mientras el perdedor agonizaba, el vencedor agarró a la mujer que tenía más cerca, que ni siquiera era la que había provocado la disputa, y la tomó allí mismo. Los esclavos se llevarón el cadaver y ser reanudó el baile.
El magíster Illyrio  también había hablado a Dany de aquella posibilidad.
– Una boda dothraki en la que no haya como mínimo tres muertos se considera aburrida. -le había dicho.

Nota:9/10